PROJECTE> Avança ‘Material Sensible’

Una exposició de fotos per sensibilitzar sobre l’abús sexual infantil

L’abús sexual infantil continua sent un dels problemes de salut pública més greu i complex que hem d’afrontar com a societat. En la majoria dels casos es converteix en una experiència molt traumàtica que incideix de manera negativa en el desenvolupament de la persona tant física com psicològicament; les seqüeles perduren gairebé sempre fins a l’edat adulta i afecten també al seu entorn. En el segon taller de fotografia participativa“Material sensible”. En el qual treballem al costat de la Fundació Vicki Bernadet amb persones que van patir abusos en la infància, les protagonistes experimenten amb la imatge per resituar respecte a les situacions abusives que van patir i transitar-, en la mesura dels seus processos, cap a una via més conscient per revelar els fets i posar en joc la seva capacitat de resiliència.

Fotografía de Beatriz Burgos, participant a ‘Material sensible’ 2019

Entre els principals impediments per revelar l’abús a les famílies, les persones al·leguen la por de no ser cregudes, la vergonya o la por a causar problemes en el seu nucli familiar. Així com el desconeixement, la manca de consciència d’haver estat víctimes d’abús o la desconfiança en els adults i professionals, fan que la majoria de nens, nenes i adolescents no demanin ajuda per fer front a una situació d’abús. A més, entre el 80 i el 85% dels abusos es donen en l’entorn intrafamiliar, la qual cosa també dificulta fer el pas cap a la denúncia. “Entrar a la família és com entrar a la màfia”, assevera Beatriz, una de les participants del taller. I és que el fet d’experimentar una situació d’abús per part d’algú de suposada confiança fa encara més complicada aquesta problemàtica. La formació i la informació, tant en la infància com als professionals, es presenten per tant imprescindibles, per dotar-los d’eines i estratègies que empoderin als nens i nenes a l’hora de demanar ajuda, o oferir-la en el cas dels professionals, en possibles situacions abusives. “Que no hi hagi ni un sol col·legi on no es parli del tema i es treballi en la formació i la prevenció. És crucial estendre una mà als nens.”, Adverteix la participant d’aquesta segona edició de “Material sensible”.

“Som moltes i molts els que compartim haver passat per això “

Beatriz reconeix com l’experiència, que qualifica com a “removedora” i renovadora, s’ha ampliat enormement gràcies al grup. “He après molt de les altres, perquè he anat descobrint coses i entenent i filant experiències que fins ara havia portat en soledat durant tants anys. Sense compartir-les, les pots entendre però és una cosa que es queda aïllada, segueixo estant jo sola amb això. És en l’intercanvi i quan ho escoltes de les altres quan ho pots incorporar a la teva vida. A més, m’he adonat que no només no estem soles sinó que som moltes i molts els que compartim haver passat per això. Les estadístiques hi són. “

Segons l’informe sobre abús sexual infantil a Catalunya, publicat l’octubre de 2016, “l’escolta infantil o adolescent resulta imprescindible per poder protegir-los de situacions de violència. Els nens han de tenir informació sobre aquest dret per poder exercir-lo i han de disposar de canals per a expressar-se en un entorn que els doni la confiança que si expliquen el que els passa se’ls tindrà en compte seriosament “. Sobretot, quan els abusos ocorren dins de la família és fonamental que puguin acollir-se a una escolta externa i que confiïn en que algú de fora de la família pot brindar-los suport. Per això, i avalades per l’experiència, sabem també que mai és massa tard per parlar. I que és urgent i molt necessari visibilitzar l’abús social infantil amb delicadesa i amb determinació, per poder reparar i per poder prevenir.En aquest sentit, treballar al taller des d’un marc inicial de llibertat, absoluta confidencialitat, respecte i acompanyament, permet a les persones que en formen part abordar amb major confiança els seus processos i obrir-se a la pròpia sorpresa en l’evolució. Ajudada per la càmera, Beatriz reconeix com “la fotografia ha estat aquest fil per estirar perquè apareguessin totes les històries. He après a jugar, a deixar-me portar, a no exigir-me, a obrir-me a veure què passava sense pressió pel resultat. Ha estat un treball per a mi i això m’ha fet donar un salt per aprendre a utilitzar la fotografia com a eina personal, per expressa tot el que porto a dins. ”

Fotografía de Beatriz Burgos, participant a ‘Material sensible’ 2019

La fotografia permet nomenar l’innombrable

Després de mesos de treball, el resultat del taller es veurà el proper mes d’octubre en forma d’exposició amb les imatges de les participants a la galeria Chiquita Room. Per a Beatriz, per exemple, aquest projecte li ha donat aquesta empenta per a fer-ho públic i “que ho miri qui vulgui mirar-ho”, en l’exposició. “És una cosa que jo volia fer, no sabia bé com però ha estat un procés que ja no vaig a parar. Hi ha persones que encara no sé si vull que ho sàpiguen o no ho sàpiguen però el que sí sé és que ja no vull seguir fent l’esforç per ocultar-ho. Per a mi, exposar suposa donar un gran pas ja que, com en la majoria de famílies, l’abús és un secret a veus. Per què he de seguir ocultant-ho? M’agrada aquest projecte i em sento molt orgullosa de la feina i vull ensenyar-ho, no per mi sinó per totes i per tots. Qui no ho sàpiga ho sabrà, qui no vulgui que no miri, cada un que faci el que vulgui. ”

En Photographic Social Vision entenem la fotografia com una eina que és capaç d’obrir una via de reconquesta del poder personal. En el cas de “Material sensible”, l’objectiu és a més acompanyar aquestes persones en els seus processos de recuperació i oferir-los la fotografía com a eina d’expressió a través de la creació d’una obra artística, donat que el potencial de les imatges per nomenar l’innombrable és enorme. O com diu Beatriz: “amb les fotos es poden dir coses que necessiten alguna cosa més que paraules.”Per això, en les sessions, hem alternat l’aprenentatge de qüestions tècniques amb aspectes psicològics i emocionals molt sensibles, que es veuran desvetllats en la mostra com històries visuals de la seva pròpia realitat. L’art i la fotografia impulsen així un procés de creació en el qual cada persona pot explorar, investigar i desplegar el seu relat personal. En fer-ho públic i compartir-lo amb la societat en una exposició, també ajuda a la sensibilització ia la presa de consciència. Aquest será doncs un petit final, però no més que un altre començament. Para Beatriz: “el procés no acaba, més aviat comença ara i el despertar del gust de treballar per a mi des de l’interior m’ajudarà a continuar. Quan treus alguna cosa, ho col·loques fora, el treballes i ho mires d’una altra manera, queda un espai dins on ja no hi ha el que hi havia i pots posar alguna cosa nova. ”

Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració indispensable de FUJIFILM i Casanova Foto.

Tags: , , , , , ,