Author Archives: psv

World Press Photo 2020 Barcelona s’ajorna al novembre

Noves dates WPP2020

Seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries en relació amb la pandèmia del COVID-19, la fundació Photographic Social Vision ha decidit posposar l’exposició World Press Photo 2020, ajornant a la tardor.

La mostra, que reuneix els autors i projectes guanyadors de World Press Photo 2020, el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món, es podrà visitar de l’11 de novembre al 13 de desembre de 2020 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Els guanyadors del World Press Photo 2020 -Concurs de Fotografia i Concurs de Narrativa Digital- s’anunciaran igualment el 16 d’abril de 2020, tal com estava previst.

La fundació Photographic Social Vision, mentre duri aquesta situació excepcional, seguirà treballant i mantindrà tots els seus canals de comunicació, actualitzant tota la informació relacionada amb les seves àrees i projectes, inclòs el World Press Photo a Barcelona.

La Fundació vol agrair el suport demostrat per tots els seus col·laboradors, incloent al seu còmplice, el CCCB, i al seu col·laborador principal, la Fundació Banc Sabadell.

Nominats World Press Photo 2020

Tres fotògrafs nacionals figuren entre els nominats als premis World Press Photo 2020! Es tracta dels barcelonins Ricard García Vilanova i Ramón Espinosa, i del sevillà Antonio Pizarro Rodríguez..

Els felicitem efusivament des de la Fundació Photographic Social Vision, gràcies a la qual Barcelona serà de nou una de les primeres ciutats del món en acollir l’exposició dels treballs guanyadors de World Press Photo 2020, del 11 de novembre al 13 de desembre al CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​amb el suport de la Fundació Banc Sabadell. En el següent enllaç, s’anirà actualitzant tota la informació sobre l’exposició a Barcelona.

La Fundació World Press Photo Photo ha anunciat avui, 25 de febrer, tots els nominats de 2020 tant en el concurs de fotografia (on participen els tres autors espanyols) com en el de Narrativa Digital. A continuació, llistem les categories més destacades, incloses les 6 imatges nominades a World Press Photo de l’Any. Els guanyadors de World Press 2020 es faran públics el pròxim 16 d’abril

#WPPBarcelona #WorldPressPhoto2020

Els nominats nacionals

“Dorian’s Devastation” – © Ramon Espinosa / Associated Press

Voluntaris caminen per una carretera inundada a Freeport, Gran Bahama, després que l’huracà Dorian assotés l’illa.

“The King of Doñana” © Antonio Pizarro Rodriguez / Diario De Sevilla

Dos linxs ibèrics s’espanten després d’escoltar trets de l’arma d’un caçador, prop d’Aznalcázar, Espanya.

“Unconscious Protester during the Tishreen Revolution” © Ricard Garcia Vilanova

Un home ajuda a un company, que va caure inconscient després que les forces de govern disparessin gasos lacrimògens i granades de fum durant una protesta a Bagdad, l’Iraq.

El fotoperiodista barceloní Ricard García Vilanova és un dels autors nominats en la categoria de Temes d’Actualitat amb una fotografia sobre les manifestacions populars a l’Iraq conegudes com Revolució Tishreen i que van començar a finals de 2019.

Especialitzat en zones de conflicte i crisis humanitàries, i amb més de 20 anys de carrera, García Vilanova va guanyar, al costat del periodista Karlos Zururuza, la I Beca Photographic Social Vision per al fotoperiodisme d’investigació en 2016 amb el projecte Èxode. Vida i mort a la ruta líbia cap a Europa.

Les seves fotografies s’han publicat en prestigiosos mitjans com The New York Times, The Washington Post, The Wall Street Journal, El Món, Libération, The Guardian, The Times, Die Welt o Der Spiegel, entre d’altres, ha col·laborat amb organitzacions com Nacions Unides , i com a reporter ha treballat amb CNN, BBC o Aljazeera, entre d’altres.

El també barceloní Ramon Espinosa, de l’agència Associated Press, ha estat nominat en la categoria de Notícies d’Actualitat, per una fotografia sobre la devastació que va causar l’huracà Dorian al setembre  de 2019.

El fotoperiodista sevillà Antonio Pizarro Rodríguez ha estat nominat en la categoria de Natura, per una fotografia publicada al Diari de Sevilla sobre el linx ibèric, el felí més amenaçat de la planeta, al Parc Nacional de Doñana.

Les nominades a World Press Photo de l’Any

Dins el Concurs de Fotografia, la categoria que sol obtenir major atenció mediàtica és la de World Press Photo de l’Any. Les nominades en aquest 2020 són:

  • Mulugeta Ayene, Etiopía, Associated Press

“Relative Mourns Flight ET 302 Crash Victim”

Pariente de una víctima del accidente del vuelo ET302 de Ethiopian Airlines se arroja tierra en la cara mientras llora en el lugar del accidente del vuelo ET302 de Ethiopian Airlines, a las afueras de Addis Abeba, Etiopía.

  • Farouk Batiche, Algèria, Deutsche Presse-Agentur

“Clash with the Police During Anti-Government Demonstration”

Estudiants xoquen amb la policia antiavalots durant una manifestació antigovernamental a Alger, Algèria.

  • Yasuyoshi Chiba, Japó, Agence France-Presse

“Straight Voice”

Un jove, il·luminat per telèfons mòbils, recita un poema mentre els manifestants canten consignes demanant un govern civil, durant una apagada a Khartum, Sudan.

  • Tomasz Kaczor, Polònia, per Gazeta Wyborcza

“Awakening”

Una nena armènia de 15 anys que recentment ha despertat de l’estat catatònic provocat per la Síndrome de Resignació, roman en una cadira de rodes, flanquejada pels seus pares, en un centre d’acollida de refugiats a Podkowa Leśna, Polònia.

  • Ivor Prickett, Irlanda, per The New York Times

“Injured Kurdish Fighter Receives Hospital Visit”

Ahmed Ibrahim (18 anys), combatent de les FDS greument cremat, és visitat per la seva nòvia en un hospital a Al-Hasakah, Síria. Ella era reticent a entrar, horroritzada per les seves ferides, però una infermera la va convèncer per xerrar breument amb ell i sostenir-li la mà.

  • Nikita Teryoshin, Rusia

“Nothing Personal – the Back Office of War”

Un empresari guarda dos llançagranades antitanc al final d’una jornada a l’Exposició i Conferència Internacional de Defensa (IDEX) a Abu Dhabi, Emirats Àrabs Units.

 

Altres categories destacades

També com a part del Concurs de Fotografia, destaca el World Press Photo al Reportatge Gràfico de l’Any, amb les següents nominades

  • Nicolas Asfouri, Dinamarca, Agence France-Presse
    Títol: Hong Kong Unrest
  • Mulugeta Ayene, Etiopía, Associated Press
    Títol: Ethiopian Airlines Flight 302 Crash Site
  • Romain Laurendeau, Francia
    Títol: Kho, the Genesis of a Revolt.

I en el Concurs de Narrativa Digital, recalquem per una banda els candidats al World Press Photo al Projecte interactiu de l’Any:

  • Battleground PolyU, DJ Clark/China Daily
  • Common Ground, Darren Emerson/East City Films
  • River of Forgiveness, Helios Design Labs

I també les nominadas al World Press Photo al Vídeo Online de l’Any:

  • ‘It’s Mutilation’: The Police in Chile Are Blinding Protesters, The New York Times
  • A Different Kind of Force – Policing Mental Illness, Ed Ou/Kitra Cahana
  • Scenes From a Dry City, Francois Verster/Simon Wood/Field of Vision

Web dedicada a Jacques Leónard

A Photographic Social Vision estem molt contents de presentar-vos el nou web dedicat al fotògraf Jacques Léonard! El trobareu a la següent adreça: https://www.jacquesleonard.com

Captura de pantalla web www.jacquesleonard.com

En la seva funció com a representant de l’Arxiu de la família Jacques Léonard des del 2015, la Fundació treballa per donar a conèixer i difondre l’obra de l’autor francès. Seguint aquest objectiu, hem creat el primer lloc web dedicat al fotògraf, generant un espai on posar a l’abast de tothom la trajectòria i el ric llegat de la família Léonard.

El lloc web inclou la biografia de l’autor, recull totes les exposicions passades i anuncia les futures, difon tota la seva bibliografia i filmografia i és aparador d’una bona selecció de fotografies inèdites. Fruit d’una exhaustiva tasca d’inventariat, catalogació i digitalització de gairebé 18.000 negatius gràcies al suport de l´Arxiu Fotogràfic de Barcelona i els fills de Léonard, des d´avui podrem conèixer i gaudir, amb més profunditat, el gran llegat d’aquest autor.

El web també mostra les imatges representatives i ja conegudes de la Barcelona gitana que va documentar a fons i des de dins, així com altres temàtiques que va abordar amb igual sensibilitat i qualitat: la seva dona Rosario Amaya, la ciutat de Barcelona, reportatges sobre els evadits francesos i la División azul, l’illa de Menorca, diversos personatges de la cultura i societat catalana entre altres… i dona a conèixer variades còpies d’època, que són el gran tresor de la família Léonard.

Vicki Ross y Robert Lamouret. Ubicación desconocida, 1949-1951. Archivo Familia Jacques Léonard

Aquest impressionant arxiu, amb negatius i còpies d’època que va de principis dels anys 40 fins als 70, i que ha estat heretat pels seus fills Santi i Álex Léonard, té com a objectiu preservar la memòria, obra i trajectòria del seu pare. La fundació difon i promou el seu llegat a través de l’organització d’exposicions, venda de fotografies, la gestió dels drets d’autor i contribueix a fer més accessible la seva necessària investigació històrica i fotogràfica.

A la primavera, la prestigiosa galeria Anne Clergue d’Arles acollirà una mostra de l’autor amb fotografies analògiques certificades pel seu fill i que estaran a la venda. Serà la primera vegada que les obres d’aquest autor francès es podran adquirir al seu país d’origen.

Aquest web s’ha pogut dur a terme gràcies a la subvenció de L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura a qui donem les gràcies en nom de la Fundació i la família Léonard. Els negatius que componen l’Arxiu Família Jacques Léonard estan dipositats a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona que s’ocupa de la seva conservació, digitalització i també difusió.

 

.

 

DOCfield diu adéu

Photographic Social Vision s’acomiada de DOCfield per a abordar nous reptes socials a través de la fotografia.

Després d’un meditat procés d’avaluació, DOCfield diu adéu. Han estat sis valuoses edicions del Festival de Fotografia Documental de Barcelona i un orgull per a Photographic Social Vision haver-les aportat a l’agenda cultural de la ciutat.

Des de la Fundació hem treballat dur i gaudit portant endavant aquest estimat projecte i, en el procés, hem crescut, après, compartit i també lluitat per complir l’objectiu que el motivava: veure reconegut el valor social de la fotografia documental i ampliar la seva difusió entre el públic de Barcelona, ​​a través d’un extens programa d’exposicions i activitats.

No obstant això, en la nostra Fundació ens trobem en ple procés de revisió de les nostres línies d’acció amb el ferm propòsit de redefinir la forma més efectiva de seguir donant suport a l’àmbit del periodisme visual professional. En aquest exercici d’avaluació, sentim la necessitat d’apostar per vies més efectives per dur a terme la nostra missió, com les referents a les nostres àrees d’Educació i Professional, que demostren major èxit i retorn social que l’aportat amb l’organització d’un esdeveniment cada vegada menys sostenible.

Han estat sis anys intensos en els que hem difós eficaçment i amb cura el treball de més de 600 autors, organitzat més de 180 exposicions gratuïtes a tota la ciutat i tret a la llum històries i testimonis que difícilment haguessin arribat als nostres mitjans de comunicació. I tot això gràcies a la complicitat de molts agents i seus expositives del sector i a la confiança dipositada en l’equip humà i professional de la nostra entitat.

Tanquem les portes del festival donant sobretot les gràcies al públic fidel assistent a cadascuna de les seves edicions i també a les seves directores artístiques Arianna Rinaldo, Jessica Murray, Natasha Christia i Helena Velez Olabarria, la seva aportació d’experiència, professionalitat i passió han estat claus per a garantir any rere any un estimulant programa d’altíssima qualitat fotogràfica a la ciutat. Agraïm també el decisiu suport institucional rebut des de la Generalitat de Catalunya,i molt especialment la col·laboració principal de la Fundació Banc Sabadell, Així com la participació incondicional d’EGM com a partner tecnològic, i a el patrocini de FUJIFILM. També la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i d’OXFAM Intermón.

Inspirats per l’esperit DOCfield seguirem creant i desenvolupant nous i estimulants projectes de qualitat per potenciar el valor social de la fotografia documental, i seguir enfortint el desenvolupament dels seus professionals.

BECA> Finalistes 1a Beca Joana Biarnés

La 1ª edició de la Beca Joana Biarnés per a Joves Periodistes està pròxima a finalitzar la seva primera fase, amb la concreció dels projectes finalistes. De les més de 60 propostes rebudes, el jurat d’experts ha escollit inicialment aquestes tres:

· “Infancias desobedientes. La transexualidad infantil en España “, de Gabo Caruso

· “Dilo por su nombre. Violencia sexual en Espanya”, de Maria Contreras Coll

· “Passengers”, de César Dezfuli.

El projecte guanyador definitiu es farà públic el proper 4 de desembre durant una cerimònia que tindrà lloc al Palau Robert, a les 19 h, i que coincidirà amb la inauguració de l’exposició “Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de la fotògrafa Joana Biarnés 2015-2019 “, en la qual es presenta de manera íntima a la primera dona fotoperiodista de país, de qui, a més, la Beca pren el seu nom, i que presenta imatges inèdites d’Imma Cortés, fotògrafa i investigadora de l’Arxiu Joana Biarnés.

El jurat (d’esquerra a dreta): Arianna Rinaldo, José Bautista, Juan Valbuena, Helena Velez Olabarria i Agus Morales

Els candidats i el jurat

En aquesta primera edició de la Beca Joana Biarnés s’han presentat 63 projectes, dels quals 12 han estat a càrrec de col·lectius. Més de la meitat dels participants han estat dones, representant un 56% del total. Pel que fa a l’edat dels candidats, la franja de la majoria (48%) s’ha establert entre 25 i 30 anys. Pel que fa a la localització geogràfica, Barcelona ha ocupat el primer lloc amb un 55%, mentre que Madrid, ha estat la segona ciutat més representada, amb un 22%. Els projectes rebuts s’han centrat en temes nacionals (76%), donant veu a qüestions rellevants de l’actualitat com la identitat de gènere, la crisi migratòria, les conseqüències del canvi climàtic, la desigualtat social i l’especulació immobiliària, o l’assetjament i la violència sexual. L’alt nivell de professionalitat i el gran potencial de la majoria de treballs presentats no ha posat gens fàcil la materialització d’una selecció final. Però, després d’una intensa i productiva jornada de deliberació, el jurat de la I Beca Joana Biarnés va acordar destacar els tres finalistes esmentats.

El jurat va ser format pel periodista Agus Morales, director de la revista 5W; l’editora gràfica Arianna Rinaldo, directora artística de festival de fotografia Cortona On The Move; el realitzador i editor multimèdia José Bautista, fundador de KanseiSounds i cofundador de Altamar Films; el fotògraf Juan Valbuena, fundador de l’agència NOPHOTO i director de l’editorial PHREE; i la investigadora visual Helena Velez Olabarria, responsable de l’àrea de Projectes de Photographic Social Vision.

S’han mostrat gratament sorpresos per l’alta qualitat en la presentació de les propostes, així com per l’ampli ventall de temes i el seu caràcter suggerent. El jurat no només ha valorat el tema, sinó també el potencial de creixement de l’autor. I és que, en paraules del membre del jurat Agus Morales, “un dels grans valors d’aquesta beca és que inclou un acompanyament. No es limita al lliurament de diners i la implantació d’un termini de lliurament”.

Efectivament, el desenvolupament del projecte becat s’estendrà al llarg de 9 mesos i comptarà amb una tutoria, en aquesta edició exercida per Jessica Murray, directora d’ Al-liquindoi, una associació cultural que es dedica a la formació de fotògrafs documentalistes en el món, que acompanyarà en tot moment al projecte becat.

La Beca compta amb un comité assesor format per Jean Michel Bamberger, periodista i marit de la Joana Biarnés; Sandra Balsells, fotògrafa i professora de fotografía de la Universitat Ramón Llull; Jordi Rovira, periodista, biògraf de la Joana Biarnés i co-director del documental: Joana Biarnés. Una entre tots; Oscar Moreno, realitzador audiovisual i co-director del documental: Joana Biarnés. Una entre tots; Silvia Omedes, gestora cultural, directora de la Fundació Photographic Social Vision i representant de l’Arxiu Joana Biarnés; i Imma Cortés, fotògrafa, comissària i gestora de l’Arxiu Joana Biarnés des de l’àrea professional de Photographic Social Vision.

La Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes compta amb la col·laboració de Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Terrassa, Olympus, i Laboratoris EGM.

Més informació aquí.

#BecaJoanaBiarnés

 

You need to add a widget, row, or prebuilt layout before you’ll see anything here. 🙂

EXPOSICIÓ > VIATGE A UN ARXIU

Photographic Social Vision presenta una nova producció pròpia, l’exposició Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de Joana Biarnés 2015-2019, formada per obra inèdita d’Imma Cortés. Es podrà visitar del 4 al 29 de desembre al Palau Robert, sala 4 – Cotxeres, amb entrada lliure de dilluns a dissabte de 9 a 20 h. i diumenges i festius de 9 a 14:30 h. Inauguració: 4 de desembre a les 19 h.

Amb la col·laboració de Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Terrassa, el patrocini d’EGM i Olympus, i la complicitat de Mirlo Blanco.

Joana Biarnés

© Imma Cortés

Relat íntim d’un reconeixement tardà

Quan es compleix un any de la mort de Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista de l’Estat, aquesta mostra ofereix una visió íntima dels seus últims anys, aquells en què finalment va obtenir el merescut reconeixement públic, professional i institucional, quan la que havia retratat els Beatles, Orson Welles, Massiel o Raphael, va saltar de sobte a l’altre costat de l’objectiu.

Imma Cortés, investigadora de l’arxiu fotogràfic de Biarnés, ofereix la seva visió d’aquesta darrera etapa, amb la perspectiva única que només una col·laboradora íntima podia obtenir. La relació d’amistat i admiració mútua establerta entre ambdues es reflecteix en una mostra que suposa una immersió en la intimitat de Joana Biarnés, una aproximació al seu entorn familiar i als seus interessos més enllà de la fotografia, a part d’un recordatori de la trajectòria vital, els valors humans i professionals d’una fotògrafa irrepetible.

Joana Biarnés

© Imma Cortés

Cortés, autora de l’exposició

Nascuda igual que Biarnés a Terrassa, Imma Cortés va començar la seva carrera dedicant-se a l’arquitectura, camp en el qual es va formar durant la dècada dels 80, viatjant de Barcelona a Milà, i que l’ajudaria no només a entendre el seu entorn sinó també a desenvolupar la seva sensibilitat visual.

La fotografia arribaria a la seva vida en ‘tornar a la ciutat comtal, quan assumeix tasques de producció en estudis de fotografia i agències de comunicació, on coneixerà de primera mà els diferents processos creatius de reconeguts fotògrafs de moda. Vint anys al costat de les càmeres la portaran a estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i a començar a disparar les seves pròpies imatges.

Actualment, Cortés compagina la fotografia comercial amb la investigació de l’arxiu Joana Biarnés per a l’àrea professional de la Fundació Photographic Social Vision. Ella va comissariar l’exposició de Biarnés Disparant amb el cor al Castell de Rubí el 2018, on va incloure imatges inèdites fruit de la seva tasca investigadora.

Tal com demostra el treball documental de Viatge a un arxiu, la seva obra es basa en atorgar

bellesa a la quotidianitat, cosa que l’autora ha convertit gairebé en una necessitat vital.

Joana Biarnés y Jean Michel Bamberger

© Imma Cortés

Tribut de la nostra Fundació a Biarnés

Amb aquesta exposició, la fundació Photographic Social Vision ret homenatge a Joana Biarnés, el llegat de la qual tenim l’orgull de representar des 2014. En poc més de 5 anys hem investigat i digitalitzat el seu arxiu, organitzat exposicions, gestionat entrevistes, defensat els seus drets de propietat intel·lectual i venut les seves fotografies a col·leccionistes, a més de coproduir el documental Una entre tots i coeditar el llibre Disparant amb el cor.

Joana ha reconquistat, per fi, el seu lloc entre els grans de la fotografia en aquest país. Però queda molt camí per recórrer en la difusió del seu treball i dels seus principis vitals. Per això, coincidint amb aquesta exposició, ens enorgulleix presentar la 1a edició de la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, amb què complim un dels seus últims desitjos: que la seva trajectòria professional i els fruits de la seva obra es destinin a promoure el desenvolupament professional d’altres fotògrafs. D’aquesta manera, la primera reportera gràfica nacional seguirà inspirant a les futures generacions de fotoperiodistes.

EXPOSICIÓ> INAUGURACIONS AL HOTEL CASA VOLVER

Els nostres representats seran a l’Hotel Casa Volver presentant la seva obra
Els quatre fotògrafs socis de la Fundació que formen part de l’exposició col·lectiva “Barcelona Street Photography” estaran a l’Hotel Casa Volver presentant personalment la seva obra en les següents dates, sempre entre les 12 i les 21 hores:
  • Dijous 28 de novembre de 2019: Maite Caramés.
  • Dimarts 10 de desembre de 2019: Bonaventura Durall.
  • Dimarts 14 de gener de 2020: Alicia Omedes.
  • Dimarts 21 de gener de 2020: Renata D´Angelo.
La mostra, ubicada al recentment inaugurat hotel (La Rambla, 129), consta de 72 fotografies d’aquests quatre autors de l’escena local i ofereix múltiples i estimulants mirades de la ciutat de Barcelona. Totes les imatges estan a la venda i es troben repartides per diferents espais (especificats més a baix en aquest mateix text).

Foto de Maite Carames

Des de la nostra Fundació continuem amb l’objectiu de potenciar el valor social de la fotografia documental donant suport als nostres autors en la difusió dels seus projectes. Des de l’Àrea Professional vam explorar nous formats i espais on afavorir que el públic gaudeixi del talent dels nostres representats.

En aquest cas, de la mà de Casa Volver, un espai que en poc temps s’ha consolidat a Barcelona amb un innovador concepte, que uneix la bona feina d’arquitectes, dissenyadors d’interiors i creadors professionals amb estudis establerts a la nostra ciutat. Exposant “Barcelona Street Photography” els usuaris de l’hotel conviuen i abracen l’esperit de la ciutat, l’essència de la qual queda reflectida a través de la fotografia.

La mostra dels quatre autors està disposada a les habitacions, passadissos i vestíbul de l’hotel, i encaixa a la perfecció amb la filosofia de Casa Volver: sentir-te com a casa, còmode i envoltat de creativitat, la qual cosa inevitablement provoca el desig de tornar.

Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració d’alguns dels nostres estimats Photolover 19: els laboratoris EGM, Còpia Lab, Visual Korner i les emmarcacions de Angle,

Autors

Alicia Omedes Marial (Barcelona, ​​1948)

Alicia Omedes

Trobades fugaces i de tint fantàstic captats per una intrèpida dona de 70 anys equipada amb un mòbil i una curiositat i energia inesgotables. Alicia observa, descobreix i captura paisatges urbans envaïts per éssers que prenen vida gràcies als reflexos de vidres i aparadors. El seu projecte “Wonderland” és recerca i recreació de relats gairebé impossibles. Una aventura visual trepidant, carregada d’humor, que estimula l’espectador a mirar de manera diferent la ciutat de Barcelona i als seus habitants.

Obra exposada a la 1ª planta
Instagram: @alicia.omedes

Maite Caramés (Barcelona, 1972)

Maite Caramés

Utilitza la fotografia com a imatge narrativa, o explicada en forma de relats, sèries o seqüències. El quotidià i banal és posat en escena per mostrar la fràgil línia que hi ha entre la realitat i la ficció. Sempre desenvolupa la seva obra a la frontera de la creació artística i el terreny documental. Els espais, la natura, els objectes, l’humor, l’abandonament i l’empremta del temps són protagonistes habituals de les seves històries. La seva ment és una font inesgotable de consciència creativa, responsable d’aquests relats estimulants.

Obra exposada al vestíbul i la 4ª planta
Instagram: @maitecaramesphoto

Renata D’Angelo (Sao Paulo, 1971)

Renata D’Angelo

Arquitecta brasilera, amb el canvi de mil·lenni, Renata Faconti D’Angelo substitueix l’Atlàntic per la Mediterrània. Sempre ha anat amb una càmera en mà, és el seu tercer ull i el que l’anima a expressar-se. Avui la càmera del seu iPhone és la seva amiga inseparable amb la qual retrata sistemàticament tot el que l’envolta amb una sensibilitat especial.

Obra exposada a la 3ª planta
Instagram: @renatadangelo

Bonaventura Durall (Barcelona, 1968)

Bonaventura Durall

S’inicia des de molt jove a la fotografia de forma totalment amateur i auto-didacta. Perspicaç observador, no perd detall de gestos i textures, ni del vaivé d’inquietants éssers que habiten els carrers de la ciutat. Amant de la llum mediterrània, és un dels més habituals street photographers que es poden veure gaudint per Ciutat Vella amb la seva càmera .

Obra exposada a la 2ª planta.
Instagram: @bonaventuradurall / @venturadurall

EDUCACIÓ> Exposició ‘Material sensible’ 2019

Material sensible arriba a la seva fase final amb una exposició

Un grup de dones que van ser sexualment abusades de nenes s’ha reunit setmanalment al voltant d’una realitat compartida i la seva càmera de fotos per intercanviar històries, donar espai als seus sentiments i obrir-se emocionalment a través de les imatges. Des de les fundacions Photographic Social Vision i Fundación Vicki Bernadet s’ha posat en marxa la segona edició de Material Sensible, un projecte participatiu de creació artística entorn a l’abús sexual infantil. El resultat es veurà en forma d’exposició del 24 d’octubre al 9 de novembre a la galeria Chiquita Room.

Fotografia de Mireia M participante en el proyecto Material Sensible

Fotografia de Mireia M participant de ‘Material sensible’ 2019

El poder de la imatge posat al servei de la metodologia participativa, unit a l’acompanyament terapèutic, són els dos pilars de Material sensible. En aquest projecte que posa sobre la taula un tema tan delicat com l’abús sexual infantil, la càmera es converteix per a les participants en una eina que els permet esplaiar el trauma del passat i reconnectar, primer amb elles mateixes, després amb les relacions i entorn més immediat, després amb el món. Ara que el projecte es fa públic en forma d’exposició, elles mateixes reconeixen la importància de revelar els fets i com l’acompanyament i l’haver compartit en grup sense sentir-jutjades, ha estat fonamental durant tot el procés. Aquest retrobament amb elles mateixes que s’ha donat al llarg de les sessions i l’empenta que els confereix saber-se una víctima més, a través del reflex i màgia de les imatges, els dota ara de molt poder en l’exposició pública.

“jo no tenia valor de decir-ho amb paraules i gràcies a la fotografia vaig ser capaç”

Per tractar l’abús sexual a menors, un dels problemes de salut pública més greus i complexos, la paraula és insuficient en moltes ocasions. Si bé és important nomenar, el que des de fora es pugui veure com una cosa de lògica aclaparadora ( “cal denunciar”) des de dins pot ser un abisme. Per això, el sol fet que les participants hagin dedicat temps a construir un relat fotogràfic propi, els ha permès resituar-se en relació als abusos des d’una postura apoderada. Des de l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision, responsables de la creació del projecte, ressalten l’enorme poder de la imatge a l’hora de treballar realitats complexes i traumàtiques, alhora que consideren necessari tornar a col·locar en l’agenda pública, una vegada i una altra, un tema cabdal que ens afecta i hem d’abordar com a societat.

Fotografia de Beatriz Burgos, participant de ‘Material sensible’ 2019

Explorar els propis límits, dotar-se d’eines que els permetin equilibrar el seu estat emocional, revisar el passat i els seus efectes, abordar el futur amb nous ulls … La fotografia ha estat durant aquest temps el mirall on poder mirar-se i revisar el trauma amb una distància de protecció, alhora que els ha permès reflexionar sobre temes crucials que envolten l’abús sexual infantil com la denúncia pública, el poder animar a altres víctimes a buscar ajuda, la integració, el canvi d’enfocament … El proper 24 d’octubre compartiran les seves experiències amb la inauguració de l’exposició a la galeria Chiquita Room.

Aquest projecte ha sigut possible gràcies a la sensibilitat i generositat d’una donant particular.

 

 

Amb la participació de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya en el finançament del projecte.

EXPOSICIÓ> «Danses Gitanes» de Jacques Léonard

Coincidint amb la Festa de la Sal de l’Escala, el 20 de setembre a les 20.15 h s’inaugura a l’Alfolí de la Sal l’exposició de Jacques Léonard “Danses Gitanes”. Es tracta d’un conjunt de 16 imatges que il·lustren escenes de ball que el fotògraf va captar en diverses manifestacions de la quotidianitat i la festa de les comunitats gitanes amb les que va conviure. La mostra es podrà visitar fins al proper 3 de novembre.

La mostra està organitzada per l’Alfolí de la Sal, el Museu de l’Anxova i de la sal i l’Ajuntament de l’Escala.

El mateix dia i també a l’Alfolí de la Sal hi haurà una actuació de diferents intèrprets de Cants i danses dels gitanos del Rajasthan i de Catalunya.

L’Arxiu Família Jacques Léonard, amb negatius i còpies vintage de principis dels 40 fins als 70, ha estat heretat pels seus fills Santiago i Àlex Léonard, i és en l’actualitat representat per Photographic Social Vision. Més informació aquí.

EXPOSICIÓ> «Salvador Dalí. Jacques Léonard»

Del 20 al 29 de setembre

Us anunciem que del 20 al 29 de setembre estarem presents al Festival Internacional de Fotografia InCadaqués. I ho farem amb una exposició conformada per fotografies de Jacques Léonard a Salvador Dalí que tindrà lloc a la Galeria Oda (C / Curos, 8, 17488 Cadaqués), a 100 metres de l’església de Cadaqués. Durant deu dies, el poble es converteix en l’espai d’expressió de fotògrafs de tot el món. L’esdeveniment es caracteritza també per possibilitar la trobada entre col·leccionistes i artistes.

Salvador Dalí, lloc i data desconeguts. Arxiu Familia Jacques Léonard

Salvador Dalí. Jacques Léonard

La relació de Jacques Léonard amb Salvador Dalí es remunta a principis dels anys cinquanta quan el fotògraf va ser presentat al pintor per Alberto Puig Palau, industrial tèxtil de la burgesia catalana, amic i protector d’artistes al qual els gitanos van batejar com “Oncle Alberto” .

En aquell moment, Jacques Léonard no havia contret encara matrimoni amb Rosario Amaya a qui Salvador Dalí havia demanat que posés com a model, proposta que ella va rebutjar.

 

Salvador Dalí, Port Lligat, 1963

Des de llavors sabem, a través dels negatius que conserva el fill del fotògraf Santi Léonard, que va realitzar tres reportatges amb el pintor com a protagonista. El primer, el 1955 per la publicació Revista, el segon el 1957 per a La Gaceta Ilustrada i el tercer en 1963 que desconeixem si va arribar a publicar-se.

Salvador Dalí, Port Lligat, 1957

La present mostra inclou imatges dels tres reportatges i en elles podem apreciar l’habilitat de Léonard per retratar Dalí com a bon actor que va ser, representant el personatge que ell mateix havia creat, i també a l’artista en la seva intimitat amb una actitud allunyada del gest artificiós i que denota la complicitat existent entre el fotògraf i el pintor.

La Fundació Photographic Social Vision representa a l’Arxiu Família Jacques Léonard des de l’any 2015 i ha organitzat aquesta mostra amb InCadaqués i la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.