Author Archives: psv

BECA> Finalistes 1a Beca Joana Biarnés

La 1ª edició de la Beca Joana Biarnés per a Joves Periodistes està pròxima a finalitzar la seva primera fase, amb la concreció dels projectes finalistes. De les més de 60 propostes rebudes, el jurat d’experts ha escollit inicialment aquestes tres:

· “Infancias desobedientes. La transexualidad infantil en España “, de Gabo Caruso

· “Dilo por su nombre. Violencia sexual en Espanya”, de Maria Contreras Coll

· “Passengers”, de César Dezfuli.

El projecte guanyador definitiu es farà públic el proper 4 de desembre durant una cerimònia que tindrà lloc al Palau Robert, a les 19 h, i que coincidirà amb la inauguració de l’exposició “Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de la fotògrafa Joana Biarnés 2015-2019 “, en la qual es presenta de manera íntima a la primera dona fotoperiodista de país, de qui, a més, la Beca pren el seu nom, i que presenta imatges inèdites d’Imma Cortés, fotògrafa i investigadora de l’Arxiu Joana Biarnés.

El jurat (d’esquerra a dreta): Arianna Rinaldo, José Bautista, Juan Valbuena, Helena Velez Olabarria i Agus Morales

Els candidats i el jurat

En aquesta primera edició de la Beca Joana Biarnés s’han presentat 63 projectes, dels quals 12 han estat a càrrec de col·lectius. Més de la meitat dels participants han estat dones, representant un 56% del total. Pel que fa a l’edat dels candidats, la franja de la majoria (48%) s’ha establert entre 25 i 30 anys. Pel que fa a la localització geogràfica, Barcelona ha ocupat el primer lloc amb un 55%, mentre que Madrid, ha estat la segona ciutat més representada, amb un 22%. Els projectes rebuts s’han centrat en temes nacionals (76%), donant veu a qüestions rellevants de l’actualitat com la identitat de gènere, la crisi migratòria, les conseqüències del canvi climàtic, la desigualtat social i l’especulació immobiliària, o l’assetjament i la violència sexual. L’alt nivell de professionalitat i el gran potencial de la majoria de treballs presentats no ha posat gens fàcil la materialització d’una selecció final. Però, després d’una intensa i productiva jornada de deliberació, el jurat de la I Beca Joana Biarnés va acordar destacar els tres finalistes esmentats.

El jurat va ser format pel periodista Agus Morales, director de la revista 5W; l’editora gràfica Arianna Rinaldo, directora artística de festival de fotografia Cortona On The Move; el realitzador i editor multimèdia José Bautista, fundador de KanseiSounds i cofundador de Altamar Films; el fotògraf Juan Valbuena, fundador de l’agència NOPHOTO i director de l’editorial PHREE; i la investigadora visual Helena Velez Olabarria, responsable de l’àrea de Projectes de Photographic Social Vision.

S’han mostrat gratament sorpresos per l’alta qualitat en la presentació de les propostes, així com per l’ampli ventall de temes i el seu caràcter suggerent. El jurat no només ha valorat el tema, sinó també el potencial de creixement de l’autor. I és que, en paraules del membre del jurat Agus Morales, “un dels grans valors d’aquesta beca és que inclou un acompanyament. No es limita al lliurament de diners i la implantació d’un termini de lliurament”.

Efectivament, el desenvolupament del projecte becat s’estendrà al llarg de 9 mesos i comptarà amb una tutoria, en aquesta edició exercida per Jessica Murray, directora d’ Al-liquindoi, una associació cultural que es dedica a la formació de fotògrafs documentalistes en el món, que acompanyarà en tot moment al projecte becat.

La Beca compta amb un comité assesor format per Jean Michel Bamberger, periodista i marit de la Joana Biarnés; Sandra Balsells, fotògrafa i professora de fotografía de la Universitat Ramón Llull; Jordi Rovira, periodista, biògraf de la Joana Biarnés i co-director del documental: Joana Biarnés. Una entre tots; Oscar Moreno, realitzador audiovisual i co-director del documental: Joana Biarnés. Una entre tots; Silvia Omedes, gestora cultural, directora de la Fundació Photographic Social Vision i representant de l’Arxiu Joana Biarnés; i Imma Cortés, fotògrafa, comissària i gestora de l’Arxiu Joana Biarnés des de l’àrea professional de Photographic Social Vision.

La Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes compta amb la col·laboració de Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Terrassa, Olympus, i Laboratoris EGM.

Més informació aquí.

#BecaJoanaBiarnés

 

You need to add a widget, row, or prebuilt layout before you’ll see anything here. 🙂

EXPOSICIÓ > VIATGE A UN ARXIU

Photographic Social Vision presenta una nova producció pròpia, l’exposició Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de Joana Biarnés 2015-2019, formada per obra inèdita d’Imma Cortés. Es podrà visitar del 4 al 29 de desembre al Palau Robert, sala 4 – Cotxeres, amb entrada lliure de dilluns a dissabte de 9 a 20 h. i diumenges i festius de 9 a 14:30 h. Inauguració: 4 de desembre a les 19 h.

Amb la col·laboració de Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Terrassa, el patrocini d’EGM i Olympus, i la complicitat de Mirlo Blanco.

Joana Biarnés

© Imma Cortés

Relat íntim d’un reconeixement tardà

Quan es compleix un any de la mort de Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista de l’Estat, aquesta mostra ofereix una visió íntima dels seus últims anys, aquells en què finalment va obtenir el merescut reconeixement públic, professional i institucional, quan la que havia retratat els Beatles, Orson Welles, Massiel o Raphael, va saltar de sobte a l’altre costat de l’objectiu.

Imma Cortés, investigadora de l’arxiu fotogràfic de Biarnés, ofereix la seva visió d’aquesta darrera etapa, amb la perspectiva única que només una col·laboradora íntima podia obtenir. La relació d’amistat i admiració mútua establerta entre ambdues es reflecteix en una mostra que suposa una immersió en la intimitat de Joana Biarnés, una aproximació al seu entorn familiar i als seus interessos més enllà de la fotografia, a part d’un recordatori de la trajectòria vital, els valors humans i professionals d’una fotògrafa irrepetible.

Joana Biarnés

© Imma Cortés

Cortés, autora de l’exposició

Nascuda igual que Biarnés a Terrassa, Imma Cortés va començar la seva carrera dedicant-se a l’arquitectura, camp en el qual es va formar durant la dècada dels 80, viatjant de Barcelona a Milà, i que l’ajudaria no només a entendre el seu entorn sinó també a desenvolupar la seva sensibilitat visual.

La fotografia arribaria a la seva vida en ‘tornar a la ciutat comtal, quan assumeix tasques de producció en estudis de fotografia i agències de comunicació, on coneixerà de primera mà els diferents processos creatius de reconeguts fotògrafs de moda. Vint anys al costat de les càmeres la portaran a estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i a començar a disparar les seves pròpies imatges.

Actualment, Cortés compagina la fotografia comercial amb la investigació de l’arxiu Joana Biarnés per a l’àrea professional de la Fundació Photographic Social Vision. Ella va comissariar l’exposició de Biarnés Disparant amb el cor al Castell de Rubí el 2018, on va incloure imatges inèdites fruit de la seva tasca investigadora.

Tal com demostra el treball documental de Viatge a un arxiu, la seva obra es basa en atorgar

bellesa a la quotidianitat, cosa que l’autora ha convertit gairebé en una necessitat vital.

Joana Biarnés y Jean Michel Bamberger

© Imma Cortés

Tribut de la nostra Fundació a Biarnés

Amb aquesta exposició, la fundació Photographic Social Vision ret homenatge a Joana Biarnés, el llegat de la qual tenim l’orgull de representar des 2014. En poc més de 5 anys hem investigat i digitalitzat el seu arxiu, organitzat exposicions, gestionat entrevistes, defensat els seus drets de propietat intel·lectual i venut les seves fotografies a col·leccionistes, a més de coproduir el documental Una entre tots i coeditar el llibre Disparant amb el cor.

Joana ha reconquistat, per fi, el seu lloc entre els grans de la fotografia en aquest país. Però queda molt camí per recórrer en la difusió del seu treball i dels seus principis vitals. Per això, coincidint amb aquesta exposició, ens enorgulleix presentar la 1a edició de la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, amb què complim un dels seus últims desitjos: que la seva trajectòria professional i els fruits de la seva obra es destinin a promoure el desenvolupament professional d’altres fotògrafs. D’aquesta manera, la primera reportera gràfica nacional seguirà inspirant a les futures generacions de fotoperiodistes.

EXPOSICIÓ> INAUGURACIONS AL HOTEL CASA VOLVER

Els nostres representats seran a l’Hotel Casa Volver presentant la seva obra
Els quatre fotògrafs socis de la Fundació que formen part de l’exposició col·lectiva “Barcelona Street Photography” estaran a l’Hotel Casa Volver presentant personalment la seva obra en les següents dates, sempre entre les 12 i les 21 hores:
  • Dijous 28 de novembre de 2019: Maite Caramés.
  • Dimarts 10 de desembre de 2019: Bonaventura Durall.
  • Dimarts 14 de gener de 2020: Renata D´Angelo.
  • Dimarts 21 de gener de 2020: Alicia Omedes.
La mostra, ubicada al recentment inaugurat hotel (La Rambla, 129), consta de 72 fotografies d’aquests quatre autors de l’escena local i ofereix múltiples i estimulants mirades de la ciutat de Barcelona. Totes les imatges estan a la venda i es troben repartides per diferents espais (especificats més a baix en aquest mateix text).

Foto de Maite Carames

Des de la nostra Fundació continuem amb l’objectiu de potenciar el valor social de la fotografia documental donant suport als nostres autors en la difusió dels seus projectes. Des de l’Àrea Professional vam explorar nous formats i espais on afavorir que el públic gaudeixi del talent dels nostres representats.

En aquest cas, de la mà de Casa Volver, un espai que en poc temps s’ha consolidat a Barcelona amb un innovador concepte, que uneix la bona feina d’arquitectes, dissenyadors d’interiors i creadors professionals amb estudis establerts a la nostra ciutat. Exposant “Barcelona Street Photography” els usuaris de l’hotel conviuen i abracen l’esperit de la ciutat, l’essència de la qual queda reflectida a través de la fotografia.

La mostra dels quatre autors està disposada a les habitacions, passadissos i vestíbul de l’hotel, i encaixa a la perfecció amb la filosofia de Casa Volver: sentir-te com a casa, còmode i envoltat de creativitat, la qual cosa inevitablement provoca el desig de tornar.

Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració d’alguns dels nostres estimats Photolover 19: els laboratoris EGM, Còpia Lab, Visual Korner i les emmarcacions de Angle,

Autors

Alicia Omedes Marial (Barcelona, ​​1948)

Alicia Omedes

Trobades fugaces i de tint fantàstic captats per una intrèpida dona de 70 anys equipada amb un mòbil i una curiositat i energia inesgotables. Alicia observa, descobreix i captura paisatges urbans envaïts per éssers que prenen vida gràcies als reflexos de vidres i aparadors. El seu projecte “Wonderland” és recerca i recreació de relats gairebé impossibles. Una aventura visual trepidant, carregada d’humor, que estimula l’espectador a mirar de manera diferent la ciutat de Barcelona i als seus habitants.

Obra exposada a la 1ª planta
Instagram: @alicia.omedes

Maite Caramés (Barcelona, 1972)

Maite Caramés

Utilitza la fotografia com a imatge narrativa, o explicada en forma de relats, sèries o seqüències. El quotidià i banal és posat en escena per mostrar la fràgil línia que hi ha entre la realitat i la ficció. Sempre desenvolupa la seva obra a la frontera de la creació artística i el terreny documental. Els espais, la natura, els objectes, l’humor, l’abandonament i l’empremta del temps són protagonistes habituals de les seves històries. La seva ment és una font inesgotable de consciència creativa, responsable d’aquests relats estimulants.

Obra exposada al vestíbul i la 4ª planta
Instagram: @maitecaramesphoto

Renata D’Angelo (Sao Paulo, 1971)

Renata D’Angelo

Arquitecta brasilera, amb el canvi de mil·lenni, Renata Faconti D’Angelo substitueix l’Atlàntic per la Mediterrània. Sempre ha anat amb una càmera en mà, és el seu tercer ull i el que l’anima a expressar-se. Avui la càmera del seu iPhone és la seva amiga inseparable amb la qual retrata sistemàticament tot el que l’envolta amb una sensibilitat especial.

Obra exposada a la 3ª planta
Instagram: @renatadangelo

Bonaventura Durall (Barcelona, 1968)

Bonaventura Durall

S’inicia des de molt jove a la fotografia de forma totalment amateur i auto-didacta. Perspicaç observador, no perd detall de gestos i textures, ni del vaivé d’inquietants éssers que habiten els carrers de la ciutat. Amant de la llum mediterrània, és un dels més habituals street photographers que es poden veure gaudint per Ciutat Vella amb la seva càmera .

Obra exposada a la 2ª planta.
Instagram: @bonaventuradurall / @venturadurall

EDUCACIÓ> Exposició ‘Material sensible’ 2019

Material sensible arriba a la seva fase final amb una exposició

Un grup de dones que van ser sexualment abusades de nenes s’ha reunit setmanalment al voltant d’una realitat compartida i la seva càmera de fotos per intercanviar històries, donar espai als seus sentiments i obrir-se emocionalment a través de les imatges. Des de les fundacions Photographic Social Vision i Fundación Vicki Bernadet s’ha posat en marxa la segona edició de Material Sensible, un projecte participatiu de creació artística entorn a l’abús sexual infantil. El resultat es veurà en forma d’exposició del 24 d’octubre al 9 de novembre a la galeria Chiquita Room.

Fotografia de Mireia M participante en el proyecto Material Sensible

Fotografia de Mireia M participant de ‘Material sensible’ 2019

El poder de la imatge posat al servei de la metodologia participativa, unit a l’acompanyament terapèutic, són els dos pilars de Material sensible. En aquest projecte que posa sobre la taula un tema tan delicat com l’abús sexual infantil, la càmera es converteix per a les participants en una eina que els permet esplaiar el trauma del passat i reconnectar, primer amb elles mateixes, després amb les relacions i entorn més immediat, després amb el món. Ara que el projecte es fa públic en forma d’exposició, elles mateixes reconeixen la importància de revelar els fets i com l’acompanyament i l’haver compartit en grup sense sentir-jutjades, ha estat fonamental durant tot el procés. Aquest retrobament amb elles mateixes que s’ha donat al llarg de les sessions i l’empenta que els confereix saber-se una víctima més, a través del reflex i màgia de les imatges, els dota ara de molt poder en l’exposició pública.

“jo no tenia valor de decir-ho amb paraules i gràcies a la fotografia vaig ser capaç”

Per tractar l’abús sexual a menors, un dels problemes de salut pública més greus i complexos, la paraula és insuficient en moltes ocasions. Si bé és important nomenar, el que des de fora es pugui veure com una cosa de lògica aclaparadora ( “cal denunciar”) des de dins pot ser un abisme. Per això, el sol fet que les participants hagin dedicat temps a construir un relat fotogràfic propi, els ha permès resituar-se en relació als abusos des d’una postura apoderada. Des de l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision, responsables de la creació del projecte, ressalten l’enorme poder de la imatge a l’hora de treballar realitats complexes i traumàtiques, alhora que consideren necessari tornar a col·locar en l’agenda pública, una vegada i una altra, un tema cabdal que ens afecta i hem d’abordar com a societat.

Fotografia de Beatriz Burgos, participant de ‘Material sensible’ 2019

Explorar els propis límits, dotar-se d’eines que els permetin equilibrar el seu estat emocional, revisar el passat i els seus efectes, abordar el futur amb nous ulls … La fotografia ha estat durant aquest temps el mirall on poder mirar-se i revisar el trauma amb una distància de protecció, alhora que els ha permès reflexionar sobre temes crucials que envolten l’abús sexual infantil com la denúncia pública, el poder animar a altres víctimes a buscar ajuda, la integració, el canvi d’enfocament … El proper 24 d’octubre compartiran les seves experiències amb la inauguració de l’exposició a la galeria Chiquita Room.

Aquest projecte ha sigut possible gràcies a la sensibilitat i generositat d’una donant particular.

 

 

Amb la participació de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya en el finançament del projecte.

EXPOSICIÓ> «Danses Gitanes» de Jacques Léonard

Coincidint amb la Festa de la Sal de l’Escala, el 20 de setembre a les 20.15 h s’inaugura a l’Alfolí de la Sal l’exposició de Jacques Léonard “Danses Gitanes”. Es tracta d’un conjunt de 16 imatges que il·lustren escenes de ball que el fotògraf va captar en diverses manifestacions de la quotidianitat i la festa de les comunitats gitanes amb les que va conviure. La mostra es podrà visitar fins al proper 3 de novembre.

La mostra està organitzada per l’Alfolí de la Sal, el Museu de l’Anxova i de la sal i l’Ajuntament de l’Escala.

El mateix dia i també a l’Alfolí de la Sal hi haurà una actuació de diferents intèrprets de Cants i danses dels gitanos del Rajasthan i de Catalunya.

L’Arxiu Família Jacques Léonard, amb negatius i còpies vintage de principis dels 40 fins als 70, ha estat heretat pels seus fills Santiago i Àlex Léonard, i és en l’actualitat representat per Photographic Social Vision. Més informació aquí.

EXPOSICIÓ> «Salvador Dalí. Jacques Léonard»

Del 20 al 29 de setembre

Us anunciem que del 20 al 29 de setembre estarem presents al Festival Internacional de Fotografia InCadaqués. I ho farem amb una exposició conformada per fotografies de Jacques Léonard a Salvador Dalí que tindrà lloc a la Galeria Oda (C / Curos, 8, 17488 Cadaqués), a 100 metres de l’església de Cadaqués. Durant deu dies, el poble es converteix en l’espai d’expressió de fotògrafs de tot el món. L’esdeveniment es caracteritza també per possibilitar la trobada entre col·leccionistes i artistes.

Salvador Dalí, lloc i data desconeguts. Arxiu Familia Jacques Léonard

Salvador Dalí. Jacques Léonard

La relació de Jacques Léonard amb Salvador Dalí es remunta a principis dels anys cinquanta quan el fotògraf va ser presentat al pintor per Alberto Puig Palau, industrial tèxtil de la burgesia catalana, amic i protector d’artistes al qual els gitanos van batejar com “Oncle Alberto” .

En aquell moment, Jacques Léonard no havia contret encara matrimoni amb Rosario Amaya a qui Salvador Dalí havia demanat que posés com a model, proposta que ella va rebutjar.

 

Salvador Dalí, Port Lligat, 1963

Des de llavors sabem, a través dels negatius que conserva el fill del fotògraf Santi Léonard, que va realitzar tres reportatges amb el pintor com a protagonista. El primer, el 1955 per la publicació Revista, el segon el 1957 per a La Gaceta Ilustrada i el tercer en 1963 que desconeixem si va arribar a publicar-se.

Salvador Dalí, Port Lligat, 1957

La present mostra inclou imatges dels tres reportatges i en elles podem apreciar l’habilitat de Léonard per retratar Dalí com a bon actor que va ser, representant el personatge que ell mateix havia creat, i també a l’artista en la seva intimitat amb una actitud allunyada del gest artificiós i que denota la complicitat existent entre el fotògraf i el pintor.

La Fundació Photographic Social Vision representa a l’Arxiu Família Jacques Léonard des de l’any 2015 i ha organitzat aquesta mostra amb InCadaqués i la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

 

EXPOSICIÓ> «Joana Biarnés, moda a peu de carrer»

Del 27 de setembre al 22 de desembre

Estem encantats de poder presentar-vos una nova exposició de la nostra representada Joana Biarnés. La Fundació Photogràphic Social Vision, entitat compromesa a divulgar i potenciar el valor social de la fotografia documental, junt amb el Centre d’Art de Tarragona inaugurem “Joana Biarnés, moda a peu de carrer”, una exposició amb 88 fotografies inèdites de moda dels anys 60 i 70 de la primera dona fotoperiodista d’Espanya.

Model amb un pentinat del perruquer Rapel, Madrid, 1967
L’exposició “Joana Biarnés, moda a peu de carrer” fa un recorregut per la fotografia de moda durant els anys seixanta i principis dels setanta per Madrid, Barcelona i capitals mundials del prêt-à-porter com París. L’exposició inclou fotografies de la revista La Moda en España, on Biarnés va començar a col·laborar als seixanta cobrint cròniques de moda de l’alta costura barcelonina, la més important de l’Estat en aquell moment. Després, i gràcies a seva feina al diari Pueblo, Biarnés es va convertir en la cronista de la moda de la capital espanyola i de la societat madrilenya.

L’exposició resumeix una faceta poc estudiada de la fotoperiodista, 15 anys de dedicació a la fotografia de moda just quan va evolucionar d’allò formal i clàssic a la transgressió dels deixebles de Balenciaga, André Courrèges i Paco Rabanne, passant pel moviment hippie. Joana Biarnés va viure de primera mà aquests canvis. A més, i gràcies a la seva formació de fotoperiodista, Biarnés va situar a les models al carrer, deixant de banda la fantasia i sofisticació que imperava en la fotografia de moda d’aquells moments.

Model amb un maxivesti d’Antonio Nieto, setembre 1971

“Joana Biarnés, moda a peu de carrer” inclou fotografies de reconeguts modistes barcelonins com Asunción Bastida, Pedro Rodríguez i Carmen Mir, i dels madrilenys Lino o Elio Berhanyer; de les joves promeses del moment a la capital espanyola com Marbel Jr., Miguel Rueda, Juanjo Rocafort i Antonio Nieto -dissenyador del seu vestit de casament i del de la Karina pel Festival de Eurovisión-, i instantànies de Courrèges, Paco Rabanne o Mary Quant a Paris i Londres. A més, l’exposició inclou fotografies de la Gauche Divine barcelonina, així com fotografies de Massiel, Karina, Tita Cervera o Marisol.

Marisol en una sesión de moda, cercanías de Madrid, 1967

L’exposició està comissariada per Josep Casamartina i Parassols, historiador i crític d’art, arquitectura i moda, escriptor, guionista i director de la Fundació Antoni de Montpalau, que reuneix una de les col·leccions tèxtils més destacades i representatives de l’Estat espanyol. L’exposició ha estat organitzada pel Centre d’Art de Tarragona i la Fundació Photographic Social Vision, produïda per l´Ajuntament de Tarragona amb el suport de l´Ajuntament de Terrassa que també acollirà la mostra al 2020.

EXPOSICIÓ> HOTEL CASA VOLVER

El talent dels nostres representats a l’Hotel Casa Volver
Ja està inaugurada la nostra última exposició col·lectiva. Es tracta de “Barcelona Street Photography”, una col·laboració de la Fundació Photographic Social Vision amb el Hotel Casa Volver, en el qual 4 autors socis de la fundació presenten i posen a la venda 72 obres fotogràfiques seves en diferents espais del recentment inaugurat hotel (La Rambla, 129). Els fotògrafs, Alicia Omedes Marial, Maite Caramés Pons, Renata D’Angelo i Bonaventura Durall Aulet, pertanyen a l’escena local i amb la seva obra seleccionada per a aquesta mostra ofereixen múltiples i estimulants mirades de la ciutat de Barcelona.

Foto de Maite Carames

Des de la fundació continuem amb l’objectiu de potenciar el valor social de la fotografia documental donant suport als nostres autors en la difusió dels seus projectes. Des de l’Àrea Professional vam explorar nous formats i espais on afavorir que el públic gaudeixi del talent dels nostres representats.

En aquest cas de la mà de Casa Volver, un espai que en poc temps s’ha consolidat a Barcelona amb el seu refrescant i innovador concepte que uneix la bona feina d’arquitectes, dissenyadors d’interiors i creadors professionals amb estudis establerts a la nostra ciutat. Exposant “Barcelona Street Photography” els usuaris de l’hotel conviuen i abracen l’esperit de la ciutat reflectint la seva essència a través de la fotografia.

La mostra dels quatre autors està disposada a les habitacions, passadissos i vestíbul de l’hotel, i encaixen a la perfecció amb la filosofia de Casa Volver: sentir-te com a casa, còmode i envoltat de creativitat, la qual cosa inevitablement provoca el desig de tornar.
Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració dels nostres estimats Photolover 19, els laboratoris EGM, Còpia Lab, visual Korner i les emmarcacions de Angle,

Autors

Alicia Omedes Marial (Barcelona, ​​1948)

Trobades fugaces i de tint fantàstic captats per una intrèpida dona de 70 anys equipada amb un mòbil i una curiositat i energia inesgotables. Alicia observa, descobreix i captura paisatges urbans envaïts per éssers que prenen vida gràcies als reflexos de vidres i aparadors. “Wondeland” és recerca i recreació de relats gairebé impossibles. Una aventura visual trepidant, refrescant, carregada d’humor, que estimula l’espectador a mirar de manera diferent la ciutat de Barcelona i als seus habitants.

Obra exposada a la primera planta
Instagram: @alicia.omedes

Maite Carames (Barcelona, 1972)

Utilitza la fotografia com a imatge narrativa, o explicada en forma de relats, sèries o seqüències. El quotidià i banal és posat en escena per mostrar la fràgil línia que hi ha entre la realitat i la ficció. Sempre desenvolupa la seva obra a la frontera de la creació artística i el terreny documental. Els espais, la natura, els objectes, l’humor, l’abandonament i l’empremta del temps són protagonistes habituals de les seves històries. La seva ment és una font inesgotable de consciència creativa i la responsable d’aquests relats versemblants i estimulants.

Obra exposada al vestíbul i la Quarta Planta
Instagram: @maitecaramesphoto

Renata Faconti D’Angelo (Sao Paulo, 1971)

Brasilera, arquitecta, substitueix l’Atlàntic per la Mediterrània amb el canvi de mil·lenni. Sempre ha anat amb una càmera en mà, és el seu tercer ull i el que l’anima a expressar-se. Avui la càmera del seu iPhone és la seva amiga inseparable amb la qual retrata sistemàticament tot el que l’envolta.

Obra exposada a la Tercera Planta
Instagram: @renatadangelo

Bonaventura Durall (Barcelona, 1968)

S’inicia des de molt jove a la fotografia de forma totalment amateur i auto-didacta. Perspicaç observador, no perd detall de gestos, textures i del vaivé d’inquietants éssers que habiten els carrers de la ciutat. Amant de la llum mediterrània, és un dels habituals street photographers que es poden veure gaudint amb la seva càmera per Ciutat Vella.

Obra exposada a la Segona Planta.
Instagram: @bonaventuradurall / @venturadurall

EDUCACIÓ> Avança ‘Material sensible’

Una exposició de fotos per sensibilitzar sobre l’abús sexual infantil

L’abús sexual infantil continua sent un dels problemes de salut pública més greu i complex que hem d’afrontar com a societat. En la majoria dels casos es converteix en una experiència molt traumàtica que incideix de manera negativa en el desenvolupament de la persona tant física com psicològicament; les seqüeles perduren gairebé sempre fins a l’edat adulta i afecten també al seu entorn. En el segon taller de fotografia participativa“Material sensible”. En el qual treballem al costat de la Fundació Vicki Bernadet amb persones que van patir abusos en la infància, les protagonistes experimenten amb la imatge per resituar respecte a les situacions abusives que van patir i transitar-, en la mesura dels seus processos, cap a una via més conscient per revelar els fets i posar en joc la seva capacitat de resiliència.

Fotografía de Beatriz Burgos, participant a ‘Material sensible’ 2019

Entre els principals impediments per revelar l’abús a les famílies, les persones al·leguen la por de no ser cregudes, la vergonya o la por a causar problemes en el seu nucli familiar. Així com el desconeixement, la manca de consciència d’haver estat víctimes d’abús o la desconfiança en els adults i professionals, fan que la majoria de nens, nenes i adolescents no demanin ajuda per fer front a una situació d’abús. A més, entre el 80 i el 85% dels abusos es donen en l’entorn intrafamiliar, la qual cosa també dificulta fer el pas cap a la denúncia. “Entrar a la família és com entrar a la màfia”, assevera Beatriz, una de les participants del taller. I és que el fet d’experimentar una situació d’abús per part d’algú de suposada confiança fa encara més complicada aquesta problemàtica. La formació i la informació, tant en la infància com als professionals, es presenten per tant imprescindibles, per dotar-los d’eines i estratègies que empoderin als nens i nenes a l’hora de demanar ajuda, o oferir-la en el cas dels professionals, en possibles situacions abusives. “Que no hi hagi ni un sol col·legi on no es parli del tema i es treballi en la formació i la prevenció. És crucial estendre una mà als nens.”, Adverteix la participant d’aquesta segona edició de “Material sensible”.

“Som moltes i molts els que compartim haver passat per això “

Beatriz reconeix com l’experiència, que qualifica com a “removedora” i renovadora, s’ha ampliat enormement gràcies al grup. “He après molt de les altres, perquè he anat descobrint coses i entenent i filant experiències que fins ara havia portat en soledat durant tants anys. Sense compartir-les, les pots entendre però és una cosa que es queda aïllada, segueixo estant jo sola amb això. És en l’intercanvi i quan ho escoltes de les altres quan ho pots incorporar a la teva vida. A més, m’he adonat que no només no estem soles sinó que som moltes i molts els que compartim haver passat per això. Les estadístiques hi són. “

Segons l’informe sobre abús sexual infantil a Catalunya, publicat l’octubre de 2016, “l’escolta infantil o adolescent resulta imprescindible per poder protegir-los de situacions de violència. Els nens han de tenir informació sobre aquest dret per poder exercir-lo i han de disposar de canals per a expressar-se en un entorn que els doni la confiança que si expliquen el que els passa se’ls tindrà en compte seriosament “. Sobretot, quan els abusos ocorren dins de la família és fonamental que puguin acollir-se a una escolta externa i que confiïn en que algú de fora de la família pot brindar-los suport. Per això, i avalades per l’experiència, sabem també que mai és massa tard per parlar. I que és urgent i molt necessari visibilitzar l’abús social infantil amb delicadesa i amb determinació, per poder reparar i per poder prevenir.En aquest sentit, treballar al taller des d’un marc inicial de llibertat, absoluta confidencialitat, respecte i acompanyament, permet a les persones que en formen part abordar amb major confiança els seus processos i obrir-se a la pròpia sorpresa en l’evolució. Ajudada per la càmera, Beatriz reconeix com “la fotografia ha estat aquest fil per estirar perquè apareguessin totes les històries. He après a jugar, a deixar-me portar, a no exigir-me, a obrir-me a veure què passava sense pressió pel resultat. Ha estat un treball per a mi i això m’ha fet donar un salt per aprendre a utilitzar la fotografia com a eina personal, per expressa tot el que porto a dins. ”

Fotografía de Beatriz Burgos, participant a ‘Material sensible’ 2019

La fotografia permet nomenar l’innombrable

Després de mesos de treball, el resultat del taller es veurà el proper mes d’octubre en forma d’exposició amb les imatges de les participants a la galeria Chiquita Room. Per a Beatriz, per exemple, aquest projecte li ha donat aquesta empenta per a fer-ho públic i “que ho miri qui vulgui mirar-ho”, en l’exposició. “És una cosa que jo volia fer, no sabia bé com però ha estat un procés que ja no vaig a parar. Hi ha persones que encara no sé si vull que ho sàpiguen o no ho sàpiguen però el que sí sé és que ja no vull seguir fent l’esforç per ocultar-ho. Per a mi, exposar suposa donar un gran pas ja que, com en la majoria de famílies, l’abús és un secret a veus. Per què he de seguir ocultant-ho? M’agrada aquest projecte i em sento molt orgullosa de la feina i vull ensenyar-ho, no per mi sinó per totes i per tots. Qui no ho sàpiga ho sabrà, qui no vulgui que no miri, cada un que faci el que vulgui. ”

En Photographic Social Vision entenem la fotografia com una eina que és capaç d’obrir una via de reconquesta del poder personal. En el cas de “Material sensible”, l’objectiu és a més acompanyar aquestes persones en els seus processos de recuperació i oferir-los la fotografía com a eina d’expressió a través de la creació d’una obra artística, donat que el potencial de les imatges per nomenar l’innombrable és enorme. O com diu Beatriz: “amb les fotos es poden dir coses que necessiten alguna cosa més que paraules.”Per això, en les sessions, hem alternat l’aprenentatge de qüestions tècniques amb aspectes psicològics i emocionals molt sensibles, que es veuran desvetllats en la mostra com històries visuals de la seva pròpia realitat. L’art i la fotografia impulsen així un procés de creació en el qual cada persona pot explorar, investigar i desplegar el seu relat personal. En fer-ho públic i compartir-lo amb la societat en una exposició, també ajuda a la sensibilització ia la presa de consciència. Aquest será doncs un petit final, però no més que un altre començament. Para Beatriz: “el procés no acaba, més aviat comença ara i el despertar del gust de treballar per a mi des de l’interior m’ajudarà a continuar. Quan treus alguna cosa, ho col·loques fora, el treballes i ho mires d’una altra manera, queda un espai dins on ja no hi ha el que hi havia i pots posar alguna cosa nova. ”

Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració indispensable de FUJIFILM.

Exposició > ‘Mirades de futur’

Ja estan exposades cara al públic les imatges creades pels nois i noies partipants en la nova edició del projecte de mentoria i fotografia per jovent tutelat organitzada per l’Associació Punt de Referència, en el qual hem participat per tercer any consecutiu assesorant i impartint classes especifiques des de l’àrea d’Educació de Photographic Social Vision.

L’exposició de fotografia participativa que s’anomena “Mirades de futur” i es va inaugurar aquest dimarts 11 de juny, i es podrà visitar de franc fins el 25 de juny  de 2019 a l’Espai de fotografia Francesc Català-Roca. És tracta d’un moment clau dins del projecte “GR 16-18: Art per afrontar l’emancipació“, una mirada col·lectiva que fa visible el relat del jovent tutelat. Així és com els joves participants poden compartir la seva visió sobre les qüestions que més els inquieten: el pas del temps, la incertesa, les pors i les il·lusions en relació al seu procés d’emancipació; i que sovint són difícils d’expressar amb paraules

Presentació de l’exposició ‘Mirades de futur’

Un repte afrontat amb imatges

Per al jovent tutelat, arribar a la majoria d’edat no és pas un somni, sinó un repte. Quan aquests adolescents tutelats per l’administració han d’emancipar-se, ho fan des d’una posició vulnerable per la seva experiència vital i perquè han de fer un sobreesforç per construir un futur digne, prevenint l’exclusió social a la que estan exposats.

Dirigit a adolescens d’entre 16 a 18 anys acollits en recursos residencials i que es troben en la darrera fase de tutela, el projecte GR 16-18 els proporciona l’acompanyament de mentores i mentors, joves voluntaris de 25 a 30 anys que els ajuden a guanyar en confiança, a pensar en el seu futur i prendre decisions. L’objectiu és millorar els seus recursos, posant èmfasi en les competències d’iniciativa, d’autoconeixement, d’expressió de les emocions i relacionals.

En aquesta edició, el projecte de fotografia participativa es va iniciar a finals d’octubre de 2018 i culmina al juny amb l’exposició on presenten el camí fet, representant amb imatges les seves reflexions, dubtes, experiències, preocupacions, inquietuds i somnis en relació al seu procés d’emancipació.

 

Exposició “Mirades de futur”

Espai de fotografia Francesc Català-Roca (C. de Llança, 21).

Entrada lliure.

Horari fins al 25 de juny de 2019:

Dilluns, de 17 a 19 h
Dimecres, de 12 a 14 h
Divendres, de 17 a 19 h