Category Archives: noticias @ca

Samuel Nacar guanya la II Beca Joana Biarnés

El fotoperiodista Samuel Nacar és el guanyador de la II Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes amb “Imperium – De la sobirania industrial a l’Espanya buidada. Una perspectiva documental de la desaparició de l’Estat “, un projecte sobre la desaparició de l’concepte d’Estat, sobre el desmantellament de la seva sobirania industrial i sobre el progressiu abandonament de certs territoris de país donant pas a una Espanya buidada.

En paraules de Samuel Nacar: “Quan parlem de l’Espanya buidada parlem de circumscripcions oblidades per l’Estat. Però la realitat és que la major circumscripció oblidada és el futur perquè si no avui no estaríem parlant d’això “.

© Imma Cortés

La beca, dotada amb 8.000 euros, permetrà a Samuel Nacar desenvolupar el seu projecte durant 9 mesos. A més, el fotoperiodista comptarà en tot moment amb l’assessorament de la tutora Jessica Murray, directora de Al-liquindoi, una associació cultural que es dedica a la formació de fotògrafs documentalistes a tot el món. L’acompanyament de el jove fotoperiodista becat és un dels grans valors d’aquesta beca, que garanteix també l’exposició final de el projecte becat en una sala d’exposicions.

El jurat de la beca ha destacat la qualitat dels treballs presentats així com la rellevància dels continguts en aquesta segona edició. Així mateix, ha valorat el perfil actiu i professional de Samuel Nacar, així com la bellesa de les seves imatges, el seu ús intencionat de la color, la lectura directa de les seves fotografies i la urgent i necessària reivindicació de la temàtica del seu projecte becat.

© Imma Cortés

Samuel Nacar (Barcelona, ​​1992) és fotògraf documental especialitzat en migracions. Ha exposat el seu treball a Albacete, París i Barcelona. A més, ha rebut premis a nivell internacional com el IPPAwards a la millor fotografia de l’any en 2017. Els seus treballs s’han publicat a El País, ElDiario.es, Al Jazzera o TRT Magazine. Actualment es troba desenvolupant un documental per National Geographic i cobreix notícies internacionals de Barcelona per Deutsche Welle.

La fundació Photographic Social Vision va crear el 2019 la Beca Joana Biarnés en homenatge a la primera dona fotoperiodista d’Espanya i complint amb la seva voluntat de donar suport al desenvolupament professional de joves fotoperiodistes.

¡Ja tenim finalistes de la 2ª Beca Joana Biarnés!

La 2a edició de la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes ha finalitzat la seva primera fase amb l’elecció de 4 projectes finalistes. De les nombroses propostes rebudes, el jurat d’experts ha escollit inicialment aquestes quatre per la seva especial qualitat i rellevància de contingut:

* Los invisibles del campo – El limbo de la precariedad prolongado por la pandemia”, de Sergi Alcàzar, Pablo Miranzo y Joan Giralt
* “Aislamiento – El final del rural”, de Brais Lorenzo Couto
* “Imperium – De la soberanía industrial a la España vaciada. Una perspectiva documental de la desaparición del Estado”, de Samuel Nacar
* “Origen común: un viaje ancestral hacia el futuro”, de Marina Reina.

El projecte guanyador de la Beca es donarà a conèixer a finals d’octubre, coincidint amb la presentació a la sala Muncunill de Terrassa de l’exposició “Joana Biarnés. Moda a peu de carrer”, centrada en l’obra de la fotògrafa sobre moda durant els anys 60 i 70, època en la qual el sector va viure una profunda evolució. Aquesta mostra anirà acompanyada de l’exposició “Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de Joana Biarnés 2015-2019”, en la què es presenta de forma íntima a la primera dona fotoperiodista de país a través de les imatges d’Imma Cortés, fotògrafa i investigadora de l’Arxiu Joana Biarnés.

Els candidats i el jurat
Dels nombrosos projectes presentats, 5 dels quals eren col·lectius i els altres 35 individuals. Cal destacar l’equilibri entre homes i dones participants, que s’ha repartit al 50%. Per edats, gairebé la meitat dels candidats, el 40%, són majors de 30 anys, sent el 33% entre 25 i 30 anys i el 27% menors de 25 anys. Catalunya és la comunitat de la qual procedeixen més participants, el 36%, seguida de Madrid amb el 23%, i altres comunitats destacades com Galícia i Comunitat Valenciana amb 10% cadascuna.

El jurat està format pel periodista Agus Morales, director de la revista 5W; l’editora gràfica Arianna Rinaldo, directora artística de festival de fotografia Cortona On The Move; el fotògraf Edu Ponces, soci fundador de RUIDO Photo; l’arquitecta i fotògrafa Imma Cortés, investigadora de l’Arxiu Joana Biarnés; i el fotògraf Juan Valbuena, fundador de l’agència NOPHOTO i director de l’editorial PHREE.

Deliberació dels membres del jurat; en sentit contrari a les agulles del rellotge: Edu Ponce, Arianna Rinaldo, Juan Valbuena, Imma Cortés, Agus Morales i Teresa Martelo, coordinadora del projecte.

Els cinc han volgut destacar l’altíssim nivel en la presentació de totes i cadascuna de les propostes, fet que ha dificultat en gran manera la selecció dels projectes finalistes. Segons l’Imma Cortés: “Les bases d’aquest any han estat molt més acotades, i crec que hem sortit guayant amb la qualitat dels projectes presentats”. El jurat no només ha valorat el tema, sinó també el potencial de creixement de l’autor, ja que “un dels grans valors d’aquesta Beca és que inclou un acompanyament. No es limita al lliurament de diners i la implantació d’un termini de lliurament”, en paraules del membre del jurat Agus Morales.

El desenvolupament del projecte becat s’estendrà al llarg de 9 mesos i comptarà, com ja va succeir en 2019, amb la tutoria exercida per Jessica Murray, directora de Al-liquindoi, associació cultural que es dedica a la formació de fotògrafs documentalistes en el món , que acompanyarà en tot moment al projecte becat.

La Beca compta amb un comitè assessor format per Jean Michel Bamberger, periodista i marit de Joana Biarnés; Sandra Balsells, fotògrafa i professora de fotografia de la Universitat Ramon Llull; Jordi Rovira, periodista, biògraf de Joana Biarnés i codirector del documental Joana Biarnés. Una entre tots; Oscar Moreno, realitzador audiovisual i codirector de la mateixa documental; Silvia Omedes, gestora cultural, directora de la Fundació Photographic Social Vision i representant de l’Arxiu Joana Biarnés; i Imma Cortés, fotògrafa, comissària i investigadora de l’Arxiu Joana Biarnés des de l’àrea professional de Photographic Social Vision.

En aquesta edició, hem comptat amb més d’un centenar d’entitats entre escoles de fotografia, associacions i sindicats de fotògrafs i periodistes, universitats, festivals de fotografia, revistes especialitzades i agendes culturals que han contribuït a la difusió de la convocatòria.

La Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes compta amb la col·laboració de Generalitat de Catalunya , Ajuntament de TerrassaOlympus, y Laboratoris EGM

“36 fotògrafs confinats” en la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs

Ens complau presentar “36 fotògrafs confinats”, peça audiovisual comissariada i produïda per Photographic Social Vision, que dóna testimoni del moment històric que ha suposat l’esclat de la crisi de la COVID-19 a casa nostra, a través de la mirada de fotògrafs i fotògrafes membres de la nostra Fundació. Es tracta d’un cuidat producte audiovisual, d’aproximadament mitja hora de durada, realitzat i muntat per Ana de Quadras, que reflecteix el desafiament a les ombres i llums del confinament, demostrant la creativitat sense límits dels seus autors. En aquesta obra, reunim i atorguem ritme a les millors imatges i reflexions prèviament difoses en el nostre perfil d’Instagram, sota el hashtag #COVIDPhotographic.

És un emocionant repàs a com van afrontar el sorgiment de la pandèmia els fotògrafs Socis de la nostra Fundació, des de molt diferents perspectives, reflectint la intimitat i la lírica de la vida intramurs, la creativitat com a teràpia, la forçada revisió de les relacions familiars, les connexions entre veïns de balcó, els aplaudiments vespertins en honor a diferents col·lectius, però també els carrers buits o la intensa i dramàtica tasca en hospitals i funeràries. Tot explicat a través de les imatges captades per (en ordre alfabètic) Sergi Alcàzar, Marcelo Aurelio, Gerard Boyer, Montse Campins, Maite Caramés, Carlos Castel, Lluís Català, Pau Coll, Mireia Comas, Maria Contreras Coll, Imma Cortés, Paola de Grenet, Josep Maria de Llobet, Bonaventura Durall, Pep Escoda, Carles Esporrín, Quim Farrero, Àngel Garcia, Eduard Gisbert, Javier Gómez Sola, Sandra Gross, Ura Iturralde, Núria López Torres, Elena López de Lamadrid, Alex Llovet, Andoni Lubaki, Héctor Mediavilla, Teresa Colom, Ester Pérez Berenguer, Céline Pannetier, Toni Privat, Alba Rodríguez, Serena Salvadori, Joan Tomàs, Rafael Vargas i Mingo Venero.

“36 fotògrafs confinats” s’estrena en pantalla gran en el marc de la XI Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, el 12 de setembre de 2020, a les 19h, al Teatre Municipal de Palafrugell (Girona).

L’esdeveniment és gratuït, però l’aforament és limitat i per assistir és obligatòria la inscripció prèvia, així com el compliment del següent protocol d’accés i seguretat, agraint per endavant la col·laboració del públic:

  • Inscripció prèvia trucant al tel. 972 61 11 72.
  • Màxim 4 persones per reserva. Cal donar noms, cognoms, DNI i telèfon de tots els assistents.
  • Obligatori l’ús de la màscareta tant per accedir al recinte com durant tota l’activitat.
  • L’obertura de portes serà a les 18:30h, mitja hora abans de l’inici de l’esdeveniment.
  • Obligatori l’ús de gel hidroalcohòlic, disponible a l’entrada del recinte, així com complir amb les indicacions del personal de l’organització.
  • L’assignació de les localitats anirà a càrrec de l’organització i no es podran canviar els seients assignats.

Aquest mateix protocol se seguirà també per a l’assistència a un altre esdeveniment de la programació d’aquesta Biennal Xavier Miserachs, que també recomanem encaridament. Es tracta de la xerrada “A la recerca de Mey Rahola, fotògrafa”, a celebrar el 26 de setembre de 2020 a les 19h, també al Teatre Municipal de Palafrugell. Conduïda per Lluís Bertran Xirau, besnét de la pròpia Mey Rahola i editor científic del Instituto Complutense de Ciencias Musicales, juntament amb la fotògrafa i videógrafa Roser Martínez García, suposa la presentació oficial de la reveladora investigació que tots dos han dut a terme sobre la vida i obra d’una de les pioneres nacionals de la fotografia artística, el llegat de la qual era desconegut fins ara i amb un impressionant arxiu que tenim el gust d’assessorar des de la Fundació.

A més, la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, un dels pocs esdeveniments que s’han atrevit a enfrontar la pandèmia, seguint les necessàries mesures de seguretat i obtenint un èxit més que merescut, manté fins l’11 d’octubre esplèndides exposicions de Leopoldo Pomés, Cristina García Rodero, Eugeni Forcano, Pere Palahí i també d’un dels nostres socis, el fotògraf Lluís Català, oriünd de Palafrugell, que presenta “Nusatrus”, una sèrie de retrats de veïns de la població, presentats a grans dimensions a les parets de carrers i places de la mateixa localitat, conformant de forma literal la seva molt divers paisatge humà.

“36 fotògrafs confinats” compta amb el suport de 

Jurat de la Beca Joana Biarnés 2020

La convocatòria per a la IIª edició de la Beca Joana Biarnés resta oberta fins el 6 de setembre de 2020. Així que, si ets fotoperiodista i tens entre 18 i 35 anys, ¡presenta’t ja!

Jessica Murray

Jessica Murray

El projecte seleccionat rebrà 8.000 euros per desenvolupar la seva investigació periodística al llarg de nou mesos, comptant amb l’assessorament personalizat d’una tutora, l’experta en fotografía documental Jessica Murray, fundadora i directora d’Al-liquindoi, associació cultural dedicada a la formació de fotògrafs documentalistes a tot el món.

Cinc experts i una gran responsabilitat

Però avui volem presentar-te al jurat que té l’honorable i a l’hora difícil tasca d’escollr només un dels projectes que es presentin. Afortunadament, està format per una sèrie de professionals de reconegut prestigi:

Agus Morales

Periodista i escriptor, dirigeix la revista 5W de periodisme narratiu i fotografia, i és col·laborador habitual de The New York Times en espanyol. És autor de No somos refugiados (Círculo de Tiza). La seva crònica Los muertos que me habitan va guanyar el premi Ortega y Gasset el 2019. Va ser corresponsal pe l’Agencia EFE al sur d’Àsia (2007-2012) i va treballar durant tres anys per a Metges Sense Fronteres seguint operacions humanitàries a l’Àfrica i Orient Mitjà.

Arianna Rinaldo

Editora gràfica freelance i comissària independent. Des del 2012 és directora artística del festival de fotografia internacional Cortona On The Move, a la Toscana (Itàlia). Durant gairebé una dècada, fou directora de la revista de fotografia documental OjodePez.

Edu Ponces

Soci fundador del colectiu RUIDO Photo, imparteix també classes a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), l’Escola CFD de Barcelona i el Màster de Fotoperiodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Imma Cortés

Formada en la disciplina d’arquitectura abans de convertir-se en fotògrafa, és investigadora de l’Arxiu Joana Biarnés. És també autora de l’exposició Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de Joana Biarnés 2015-2019.

Juan Valbuena.

Fotògrafo fundador de l’agència NOPHOTO, director de l’editorial PHREE i professor-coordinador del Máster Internacional de Fotografía y Gestión de Proyectos de la Escuela EFTI.

Recolza al futur del fotoperiodisme, comprant obra de Joana Biarnés

En 2019, Photographic Social Vision va estrenar la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes retent homenatge als valors humans i professionals de la fotògrafa de la qual pren el nom i complint amb la voluntat de la pròpia Joana Biarnés que els beneficis derivats de l’explotació del seu excepcional arxiu fotogràfic servissin per donar suport a les noves generacions de fotoperiodistes.

En un any especialment complicat, resulta fonamental continuar donant suport al futur del fotoperiodisme i seguir visibilitzant realitats socials necessitades de difusió i reflexió ciutadana. A més, en aquesta edició creiem més important que mai circumscriure’ns a la geografia nacional perquè tota l’atenció recaigui en els desafiaments i el talent locals.

Per això, si ets col·leccionista de fotografia, pots ajudar-nos a finançar aquesta Beca  adquirint obra de Joana Biarnés, la que va ser primera dona fotoperiodista de tot el territori espanyol.

Maspons, Rahola i Azkarate, arxius que assessorem

La gestió d’arxius fotogràfics d’autor és una de les àrees d’experiència de la Fundació i és reconeguda la nostra tasca de representació de l’obra de Joana Biarnés i de Jacques Léonard. Però Photographic Social Vision també assessora arxius com els d’Oriol Maspons, Mey Rahola i Isabel Azkarate. Tres fotògrafs tremendament valuosos, artística i històricament, a la gestió de quna obra ens sentim honrats d’aportar el nostre coneixement, participant de l’estratègia per al seu necessari reconeixement públic i institucional.

Oriol Maspons (1928-2013)

Oriol Maspons

Des de finals de 2019, assessorem a Àlex Maspons, fill i hereu del llegat fotogràfic d’Oriol Maspons, reconegut retratista de l’anomenada gauche divine, el treball del qual va abastar tot tipus de gèneres, exercint un paper clau en la renovació de l’llenguatge fotogràfic a Espanya durant les dècades dels 50 i 60.

Maspons va ingressar el 1951 a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. El 1955 es va traslladar a París, on freqüentava els ambients fotogràfics. En tornar a Barcelona, ​​es va fer professional i va formar societat amb Julio Ubiña. Es va dedicar a el reportatge, al retrat, a la moda i a la publicitat. Va treballar per a La Gaceta Ilustrada, L’Oeil, Paris-Match, Boccaccio, Expression i Elle, entre altres revistes. Va publicar una gran quantitat de llibres, entre els quals destaquen els editats per Lumen en la col·lecció Palabra e Imagen: Toreo de salón, amb Julio Ubiña i textos de Camilo José Cela; La caza de la perdiz roja, amb textos de Miguel Delibes, i Poeta en Nova York, sobre poemes de Lorca.

Recentment, El MNAC va celebrar la primera gran retrospectiva de la seva obra, “Oriol Maspons. La fotografia útil, 1949-1995 “, comissariada per Cristina Zelich, que va revisar més de quatre dècades d’activitat del barceloní. L’exposició es va complementar amb la publicació d’un llibre amb el mateix títol de l’exposició.

Mey Rahola (1897-1959)

Mey Rahola

Encara molt pocs han pogut gaudir de la seva magnífica obra, però va ser una pionera catalana de la fotografia artística en els anys 30, quan aquesta tècnica estava pràcticament vedada a les dones. La seva pròpia família, desconeixia la importància del seu llegat fins fa tot just una dècada, quan el seu besnét Lluís Bertran Xirau, a qui La Fundació té el gust d’assessorar, i la investigadora Roser Martínez es van disposar a recopilar i analitzar aquest valuós fons d’imatges .

Remei “Mey” Rahola va passar gran part de la seva vida a Cadaqués, però neix a Lleó a causa dels trasllats laborals del seu pare, cap d’enginyers de ferrocarrils i aficionat a la fotografia de qui va heretar l’interès per la càmera. Després de la mort del seu progenitor, Rahola es casa amb l’advocat Josep Xirau Palau, més tard destacat polític catalanista. I va ser al costat del seu cunyat, Joan Joan Xirau, també gran aficionat a la fotografia, que Mey va aprendre les tècniques de revelat. L’arribada de la Segona República li permet dedicar-se a la seva passió per “l’art de la llum” i aviat despunta en exposicions, sent l’única dona representant a Espanya en el III Saló Internacional d’Art Fotogràfic de Barcelona o obtenint tres guardons en el concurs “Catalunya 1934”, on és l’única dona premiada. Antoni Campañà, el llavors prestigiós fotògraf de qui dècades després es recuperarien les famoses “capses vermelles”, es converteix en el seu mentor i amic. Rahola experimenta amb inesperades geometries en composicions originals i dinàmiques. I, al costat de temàtiques més tradicionals, aprofundeix en la fotografia nocturna i en la temàtica marítima. De fet, Mey aconsegueix el títol de patró d’embarcació i comparteix amb el seu marit un veler, que en certa manera representa els seus ideals moderns d’esport i aventura.

Però la Guerra Civil trunca la seva carrera. Exiliats a França, ella pren els últims retrats coneguts de Manuel Azaña, derrotat president de la República espanyola, i per assegurar la supervivència de la seva família, aparca l’art i passa a realitzar fotos carnet i revelar treballs d’aficionats a la seva pròpia cuina. Malgrat això, mai no abandona del tot la curiositat fotogràfica i, inspirada pel corrent humanista francés, la seva obra s’apropa a la temàtica documental, amb una estètica que hauria estat impensable per a una dona en la postguerra franquista. Quan el seu marit aconsegueix treball a la UNESCO, el matrimoni es muda als afores de París i recupera en bona mesura el seu anterior estil de vida. Però Mey passa la seva última dècada més interessada per la música que per la fotografia i mor d’un ictus amb 62 anys.

Al setembre 2020, la XI Biennal de Fotografia Xavier Miserachs i el Festival Internacional de Fotografia In Cadaqués presenten oficialment a aquesta singular artista i el seu llegat fotogràfic. Per fi, ha arribat l’hora de Mey Rahola!

Isabel Azkarate (1950)

Isabel Azkarate, envoltada de colegues fotògrafs. Foto presa pel realitzador Roman Polanski amb la càmara d’Azkarate, 1988.

Als seus 70 anys, és moment de concedir el degut reconeixement a l’obra de qui és considerada la primera dona fotoperiodista d’Euskadi. Coneguda reportera gràfica, ha documentat complexos temes socials i polítics, incloent reportatges dedicats a col·lectius de dones, a tribus urbanes, als atemptats de l’organització terrorista Sendero Luminoso al Perú, o al dia a dia del conflicte basc en els anys 80.

Durant més d’una dècada, va ser fotògrafa oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i ha estat testimoni de l’escena cultural nacional i internacional, fent crònica de concerts i retratant a personatges tan famosos com el Dalai Lama; a reconeguts artistes internacionals com Henry Miller, Julian Schnabel, Bette Davis, Jacqueline Bisset, David Bowie, Leonard Cohen, Lou Reed, Tina Turner, Patti Smith, Rod Stewart, Elton John, Iggy Pop o Iron Maiden; i, per descomptat, també artistes nacionals com Eduardo Chillida, Gabriel Celaya, Antoni Tàpies, Jorge Oteiza, Javier Mariscal, Miquel Barceló, Ivan Zulueta, Bibi Andersen, Sara Montiel, Albert Pla, Kortatu, Loquillo, Siniestro Total, o Fabio McNamara, entre molts altres.

Nascuda el 1950 a Sant Sebastià, entre finals dels anys 70 i principis dels 80 va estudiar fotografia al Centre Internacional de Fotografia de Barcelona i en prestigiosos centres novaiorquesos com la Visual Studies Workshop (VSW), la School of Visual Arts (SVA), l’International Center of Photography (IPC) o The New School a Manhattan. Durant aquesta època, capta potentíssimes imatges de la ciutat de New York, però Azkarate és una gran viatgera que també ha realitzat reportatges a, per exemple, el Brasil, Bali, Egipte, Nepal, el Pakistan o Turquia.

També ha estat fotògrafa de la Diputació Foral de Guipúscoa i ha col·laborat en publicacions com Diario Vasco, La Voz de Euskadi, El Periódico de Catalunya, El País, Interviú, Temps, Dunia, o Mujer Hoy. Actualment, prepara una propera exposició antològica a Donostia que, sens dubte, consolidarà el seu lloc al capdamunt de la fotografia nacional. Pots seguir-la en el seu perfil d’Instagram.

Fins sempre, Inés!

“…el tema de veritat està en el que la teva mirada sigui capaç de veure, en la perspectiva que tu triïs.” José Luis Guerín

Ens has deixat sobtadament i no podem fer-nos a la idea. Tant per fer i gaudir encara amb tu! I davant una notícia tan tremendament trista, només ens queda recórrer a l’afecte i al record tan dolç que deixes en tots els que et van conèixer; a l’immens agraïment que sentim per haver tingut la sort de viure tantes coses al teu costat.

Inés Casals Salamanca-Molina

INÉS CASALS SALAMANCA-MOLINA © Imma Cortés

Compartim camí des de 2001, quan juntes vam aixecar la Fundació, colze a colze, deixant-nos la pell i l’ànima en aquest bell i necessari projecte, la missió i valors del qual vas sentir propis i vas defensar des del primer moment. La teva entrega a la feina, implicació i esforç constant van ser exemple i referent per a nosaltres.

Tu vas crear el nostre logo. Vas donar forma a desenes de projectes com a dissenyadora gràfica i, després, com a directora d’art. Amb tu vam imaginar i presentar més d’una desena d’edicions de l’exposició World Press Photo a Barcelona. Vas projectar i dirigir el premi de maquetes de fotollibres Docfield Dummy Award Fundació Banc Sabadell per al nostre festival de fotografia documental, del què també vas dirigir-ne l’art. I en els últims anys, vas dissenyar les exposicions de projectes educatius tan especials i importants com Gente Genial i Material Sensible, cuidant-los amb la cura i la delicadesa que va caracteritzar totes les teves obres. I, com no podria ser d’altra manera, també vas idear i maquetar meravellosament el llibre antològic dedicat a la nostra estimada Joana Biarnés, Disparando con el corazón.

Inés, sense tu, aquests 19 intensos i estimulants anys no haguessin estat possibles. No sense la teva empatia, tendresa, comprensió i generositat; sense la teva intel·ligència, tenacitat, esperit de lluita i perfeccionisme; sense la teva bondat, paciència infinita i les teves gamberrades; sense la teva bellesa, ètica i creativitat! Sense la perspectiva sempre positiva i profundament humana que impregnava tant la teva feina com els teus consells.

Gràcies per donar el millor de tu en cada projecte, per regalar-nos la teva llum i el teu etern somriure.

¡Dona de vida, dona de pur amor, mai podrem oblidar-te! Descansa en pau, bella amiga, i bon viatge! Seguiràs entre nosaltres, bategant en centenars de cors. T’estimem!

Alice Monteil, Helena Velez Olabarria, Mireia Plans, Silvia Omedes, Vera Baena, Leopoldo Blume, Julia Winter, Susana Sors, Imma Cortés, Maria Planas, Teresa Martelo, Amanda Vich, Mireia Carbonell, Teresa Vallbona, Carlos G Vela i Lluís Ceprián.

Ana Belen Jarrin; Ana de Quadras; Ana Ramírez; Ana Sancho; Anna Fàbrega; Arianna Rinaldo; Carles Costa, Eduard Bertran, Llorenç Raich, Nuria Porras i equip IEFC; Carme Cañadell; Caro Garcia; Celeste Arroquy; Clara Campins; Clara Cano; Colectivo Ruido Photo; Cristina Rodriguez; Chema Conesa; Elena Vallet; Emilio Álvarez; Enric Enrich; Enric Galve i equip EGM; equip Fotocolectania; equip Palau Robert; equip World Press Photo; Erik de Kruijf; Flor Vacherand i equip Pati Llimona; Gabriela Escalón; Hélène Léfort; Henrique Tavora; Inma Bernardos; Imma Mora, Neus Moyano, Núria Salinas, Maria Ribas i equip CCCB; Irene Mendoza; Isabel Lázaro; Isma Monfort; Javier Creus; Jean Michel Bamberger; Jessica Murray; Jesús Navarro; Jordi Rovira; Jose Maria Piera; Juan Valbuena; Juan Manuel López i equip Fujifilm; Júlia Molins; Laia Abril; Laura González Palacios; Laura Lanuza; Mahala Alzamora; Maivic Cabau; Manel López; Marcela Ospina; Mario Correa; Marina Balagué; Miquel Molins; Montse Carbonell; Montse Corominas; Natasha Christia; Nicolas Buchholz; Nuria García; Óscar Moreno; Paula Ericsson; Peony Herrera Sy; Pepe Font de Mora; Quim Vañó; Raquel Pérez; Renata Fortes; Santi Rifà; Silvia Sorribas; Sonia Mulero; Susana Garcia; Toni Sadurní; Vicki Bernadet i equip Fundació Vicki Bernadet; Willy Rojas; i tots els Socis i Sòcies de Photographic Social Vision.

DOCfield diu adéu

Photographic Social Vision s’acomiada de DOCfield per a abordar nous reptes socials a través de la fotografia.

Després d’un meditat procés d’avaluació, DOCfield diu adéu. Han estat sis valuoses edicions del Festival de Fotografia Documental de Barcelona i un orgull per a Photographic Social Vision haver-les aportat a l’agenda cultural de la ciutat.

Des de la Fundació hem treballat dur i gaudit portant endavant aquest estimat projecte i, en el procés, hem crescut, après, compartit i també lluitat per complir l’objectiu que el motivava: veure reconegut el valor social de la fotografia documental i ampliar la seva difusió entre el públic de Barcelona, ​​a través d’un extens programa d’exposicions i activitats.

No obstant això, en la nostra Fundació ens trobem en ple procés de revisió de les nostres línies d’acció amb el ferm propòsit de redefinir la forma més efectiva de seguir donant suport a l’àmbit del periodisme visual professional. En aquest exercici d’avaluació, sentim la necessitat d’apostar per vies més efectives per dur a terme la nostra missió, com les referents a les nostres àrees d’Educació i Professional, que demostren major èxit i retorn social que l’aportat amb l’organització d’un esdeveniment cada vegada menys sostenible.

Han estat sis anys intensos en els que hem difós eficaçment i amb cura el treball de més de 600 autors, organitzat més de 180 exposicions gratuïtes a tota la ciutat i tret a la llum històries i testimonis que difícilment haguessin arribat als nostres mitjans de comunicació. I tot això gràcies a la complicitat de molts agents i seus expositives del sector i a la confiança dipositada en l’equip humà i professional de la nostra entitat.

Tanquem les portes del festival donant sobretot les gràcies al públic fidel assistent a cadascuna de les seves edicions i també a les seves directores artístiques Arianna Rinaldo, Jessica Murray, Natasha Christia i Helena Velez Olabarria, la seva aportació d’experiència, professionalitat i passió han estat claus per a garantir any rere any un estimulant programa d’altíssima qualitat fotogràfica a la ciutat. Agraïm també el decisiu suport institucional rebut des de la Generalitat de Catalunya,i molt especialment la col·laboració principal de la Fundació Banc Sabadell, Així com la participació incondicional d’EGM com a partner tecnològic, i a el patrocini de FUJIFILM. També la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i d’OXFAM Intermón.

Inspirats per l’esperit DOCfield seguirem creant i desenvolupant nous i estimulants projectes de qualitat per potenciar el valor social de la fotografia documental, i seguir enfortint el desenvolupament dels seus professionals.

EXPOSICIÓ > VIATGE A UN ARXIU

Photographic Social Vision presenta una nova producció pròpia, l’exposició Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de Joana Biarnés 2015-2019, formada per obra inèdita d’Imma Cortés. Es podrà visitar del 4 al 29 de desembre al Palau Robert, sala 4 – Cotxeres, amb entrada lliure de dilluns a dissabte de 9 a 20 h. i diumenges i festius de 9 a 14:30 h. Inauguració: 4 de desembre a les 19 h.

Amb la col·laboració de Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Terrassa, el patrocini d’EGM i Olympus, i la complicitat de Mirlo Blanco.

Joana Biarnés

© Imma Cortés

Relat íntim d’un reconeixement tardà

Quan es compleix un any de la mort de Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista de l’Estat, aquesta mostra ofereix una visió íntima dels seus últims anys, aquells en què finalment va obtenir el merescut reconeixement públic, professional i institucional, quan la que havia retratat els Beatles, Orson Welles, Massiel o Raphael, va saltar de sobte a l’altre costat de l’objectiu.

Imma Cortés, investigadora de l’arxiu fotogràfic de Biarnés, ofereix la seva visió d’aquesta darrera etapa, amb la perspectiva única que només una col·laboradora íntima podia obtenir. La relació d’amistat i admiració mútua establerta entre ambdues es reflecteix en una mostra que suposa una immersió en la intimitat de Joana Biarnés, una aproximació al seu entorn familiar i als seus interessos més enllà de la fotografia, a part d’un recordatori de la trajectòria vital, els valors humans i professionals d’una fotògrafa irrepetible.

Joana Biarnés

© Imma Cortés

Cortés, autora de l’exposició

Nascuda igual que Biarnés a Terrassa, Imma Cortés va començar la seva carrera dedicant-se a l’arquitectura, camp en el qual es va formar durant la dècada dels 80, viatjant de Barcelona a Milà, i que l’ajudaria no només a entendre el seu entorn sinó també a desenvolupar la seva sensibilitat visual.

La fotografia arribaria a la seva vida en ‘tornar a la ciutat comtal, quan assumeix tasques de producció en estudis de fotografia i agències de comunicació, on coneixerà de primera mà els diferents processos creatius de reconeguts fotògrafs de moda. Vint anys al costat de les càmeres la portaran a estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i a començar a disparar les seves pròpies imatges.

Actualment, Cortés compagina la fotografia comercial amb la investigació de l’arxiu Joana Biarnés per a l’àrea professional de la Fundació Photographic Social Vision. Ella va comissariar l’exposició de Biarnés Disparant amb el cor al Castell de Rubí el 2018, on va incloure imatges inèdites fruit de la seva tasca investigadora.

Tal com demostra el treball documental de Viatge a un arxiu, la seva obra es basa en atorgar

bellesa a la quotidianitat, cosa que l’autora ha convertit gairebé en una necessitat vital.

Joana Biarnés y Jean Michel Bamberger

© Imma Cortés

Tribut de la nostra Fundació a Biarnés

Amb aquesta exposició, la fundació Photographic Social Vision ret homenatge a Joana Biarnés, el llegat de la qual tenim l’orgull de representar des 2014. En poc més de 5 anys hem investigat i digitalitzat el seu arxiu, organitzat exposicions, gestionat entrevistes, defensat els seus drets de propietat intel·lectual i venut les seves fotografies a col·leccionistes, a més de coproduir el documental Una entre tots i coeditar el llibre Disparant amb el cor.

Joana ha reconquistat, per fi, el seu lloc entre els grans de la fotografia en aquest país. Però queda molt camí per recórrer en la difusió del seu treball i dels seus principis vitals. Per això, coincidint amb aquesta exposició, ens enorgulleix presentar la 1a edició de la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, amb què complim un dels seus últims desitjos: que la seva trajectòria professional i els fruits de la seva obra es destinin a promoure el desenvolupament professional d’altres fotògrafs. D’aquesta manera, la primera reportera gràfica nacional seguirà inspirant a les futures generacions de fotoperiodistes.

EDUCACIÓ> Exposició ‘Material sensible’ 2019

Material sensible arriba a la seva fase final amb una exposició

Un grup de dones que van ser sexualment abusades de nenes s’ha reunit setmanalment al voltant d’una realitat compartida i la seva càmera de fotos per intercanviar històries, donar espai als seus sentiments i obrir-se emocionalment a través de les imatges. Des de les fundacions Photographic Social Vision i Fundación Vicki Bernadet s’ha posat en marxa la segona edició de Material Sensible, un projecte participatiu de creació artística entorn a l’abús sexual infantil. El resultat es veurà en forma d’exposició del 24 d’octubre al 9 de novembre a la galeria Chiquita Room.

Fotografia de Mireia M participante en el proyecto Material Sensible

Fotografia de Mireia M participant de ‘Material sensible’ 2019

El poder de la imatge posat al servei de la metodologia participativa, unit a l’acompanyament terapèutic, són els dos pilars de Material sensible. En aquest projecte que posa sobre la taula un tema tan delicat com l’abús sexual infantil, la càmera es converteix per a les participants en una eina que els permet esplaiar el trauma del passat i reconnectar, primer amb elles mateixes, després amb les relacions i entorn més immediat, després amb el món. Ara que el projecte es fa públic en forma d’exposició, elles mateixes reconeixen la importància de revelar els fets i com l’acompanyament i l’haver compartit en grup sense sentir-jutjades, ha estat fonamental durant tot el procés. Aquest retrobament amb elles mateixes que s’ha donat al llarg de les sessions i l’empenta que els confereix saber-se una víctima més, a través del reflex i màgia de les imatges, els dota ara de molt poder en l’exposició pública.

“jo no tenia valor de decir-ho amb paraules i gràcies a la fotografia vaig ser capaç”

Per tractar l’abús sexual a menors, un dels problemes de salut pública més greus i complexos, la paraula és insuficient en moltes ocasions. Si bé és important nomenar, el que des de fora es pugui veure com una cosa de lògica aclaparadora ( “cal denunciar”) des de dins pot ser un abisme. Per això, el sol fet que les participants hagin dedicat temps a construir un relat fotogràfic propi, els ha permès resituar-se en relació als abusos des d’una postura apoderada. Des de l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision, responsables de la creació del projecte, ressalten l’enorme poder de la imatge a l’hora de treballar realitats complexes i traumàtiques, alhora que consideren necessari tornar a col·locar en l’agenda pública, una vegada i una altra, un tema cabdal que ens afecta i hem d’abordar com a societat.

Fotografia de Beatriz Burgos, participant de ‘Material sensible’ 2019

Explorar els propis límits, dotar-se d’eines que els permetin equilibrar el seu estat emocional, revisar el passat i els seus efectes, abordar el futur amb nous ulls … La fotografia ha estat durant aquest temps el mirall on poder mirar-se i revisar el trauma amb una distància de protecció, alhora que els ha permès reflexionar sobre temes crucials que envolten l’abús sexual infantil com la denúncia pública, el poder animar a altres víctimes a buscar ajuda, la integració, el canvi d’enfocament … El proper 24 d’octubre compartiran les seves experiències amb la inauguració de l’exposició a la galeria Chiquita Room.

Aquest projecte ha sigut possible gràcies a la sensibilitat i generositat d’una donant particular.

 

 

Amb la participació de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya en el finançament del projecte.