QÜESTIÓ DE GUSTOS
Qui podria viure en un espai blanc, neutre, mancat de tota empremta pròpia? Per personalitzar l’espai domèstic, per adequar-lo a la nostra identitat, l’agencem segons el nostre gust. Però els gustos individuals no són plenament lliures, sinó que vénen parcialment determinats per uns models culturals compartits –i, en certa mesura, imposats– que ens arriben constantment a través de mitjans gràfics i audiovisuals. L’interiorisme respon precisament a la necessitat de definir estèticament l’espai domèstic. Així, el gust s’ha acabat convertint en l’objecte d’una gran indústria que ha propiciat, al seu torn, una uniformització de la llar. Els objectes i els gustos personals són, alhora, comuns: la nostra casa, és sempre, en algun detall, com la casa dels altres. Això no obstant, la relació íntima que cadascú estableix amb el seu espai domèstic i amb tot allò que el configura és única i irrepetible. Personalitzem objectes comuns i individualitzem béns produïts en sèrie.
FOTÒGRAFS:
Paola Pagano, Román Yñán, Hassel y Gretel, Liz Steketee, Sci Phi.
 
 
EL TREBALL I LA LLAR
Sortir de casa per anar a la feina: aquesta acció tan quotidiana remet a una oposició entre l’àmbit domèstic i l’àmbit públic d’acord amb la qual el primer es defineix com un espai de lleure i el segon com un espai laboral. Aquesta oposició s’ha vinculat històricament a una altra divisió, de gènere en aquest cas: la llar era l’espai de la dona; el carrer el de l’home. La situació tanmateix ha canviat: d’una banda, perquè la dona s’ha incorporat plenament al món del treball, si bé encara sense gaudir de les mateixes condicions laborals que els homes i havent d’assumir, en horari suposadament de no-treball, gran part de les tasques de la llar, i, d’altra banda, perquè cada cop són més les persones que opten per treballar a casa. A l’hora de parlar del treball i la llar, però, cal prestar especial atenció a les anomenades “treballadores domèstiques”, un col.lectiu de dones majoritàriament immigrades dedicat a una forma de treball sovint no regularitzat que no gaudeix, en conseqüència, dels drets que li pertocarien. Entre l’espai domèstic i el món del treball ja no hi ha una frontera clarament definida, sinó una sobreposició creixent que pot donar lloc a noves formes d’organització laboral, a una redefinició de les funcions de la llar, així com al manteniment de velles pràctiques d’explotació laboral.
FOTÒGRAFS:
Carlos Rodriguez Depares, David Rodriguez, Gail Albert Halaban, Justine Pluvinage, Silvia Morara & Alessandro Tosatto, Montse Campins, Raphaël Dallaporta.
 
 
LA LLUITA PER L´ESPAI DOMÈSTIC
Jurídicament, la vivenda és un dret; econòmicament, una mercaderia; políticament, un element indispensable per poder viure legalment en un país i ser reconegut plenament com a ciutadà. En el sistema capitalista, la confluència d’aquestes tres dimensions de l’espai domèstic condueix a un conflicte que es fa com més va més evident. Així, per exemple, a Espanya disposar d’una llar és un dret social reconegut constitucionalment (article 47 de la Constitució Espanyola). Ara bé, l’encariment de la vivenda, tant de compra com de lloguer, ha fet que l’exercici d’aquest dret tingui, per la major part dels ciutadans i ciutadanes, un cost altíssim, sovint inassolible. Gran part dels nostres ingressos i, en conseqüència, del nostre temps de treball, es dedica a poder fer front al cost de la vivenda. Aquesta lògica funesta beneficia uns pocs i hipoteca literalment la vida de molts. No cal estranyar-se doncs que, com a conseqüència d’aquesta situació, hagin esclatat protestes i hagin sorgit formes alternatives de viure i definir l’espai domèstic al marge –o en contra– del sistema capitalista.
FOTÒGRAFS:
Hector Mediavilla, Xavier Cervera, Aleix Plademunt, Alejandro Cartagena, Andrzej Kramarz & Weronika Lodzinska, Bruno Ramos, Alberto Dedè, Alexa Brunet, Alessandro Imbriaco, Massimo Siragusa, Mireia Bordonada, Brad Temkin, Martino Lombezzi.
 
 
UN ESPAI EN XARXA
És cert: cada casa és un món, però a aquesta vella dita caldria afegir-hi que aquests mons que són les nostres llars no són ni immutables ni plenament independents, sinó canviants i constantment connectats amb l’exterior. En aquest sentit, les noves tecnologies, i especialment Internet, han subvertit profundament la dinàmica de l’espai domèstic. De casa estant, podem “navegar” per un oceà interminable de portals, accedir a tot tipus de continguts i entrar en contacte amb persones d’arreu del món. De la mateixa manera que el món entra a casa a través de la xarxa, la casa també aprofita el dispositiu digital per presentar-se al món: les web-cam (situades habitualment dins les habitacions) fan públiques, per exemple, imatges dels espais més íntims. Paral.lelament a tot això, la llar ha esdevingut, sobretot en les grans ciutats, un àmbit cada cop més obert, porós i dinàmic, espai de pas i de trobada entre individus provinents d’àmbits culturals i geogràfics diversos. Així doncs, l’espai domèstic participa plenament de l’era digital i dels processos de migració i transnacionalització propis dels nostres temps, esdevenint així un espai canviant i relacional, és a dir, un espai en xarxa.
COLABORADORS:
Mediacciones, un col·lectiu d´investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya dedicat a l´estudi sociocultural d´Internet, les tecnologies digitals i els nous mitjans ha desenvolupat una investigació sobre la presència de “fotografies domestiques” a Internet per el bloc 8 de l´exposició.

Barcelona Photobloggers ha colaborat en la coordinació d´una convocatòria online a fotògrafs profesionals i amateurs i en la creació d´un software especific per a la exposició de les imatges afegides al grup flickr Domestic Social Vision.
FOTÒGRAFS:
Fotógrafos amateurs y profesionales miembros del grupo flickr Domestic Social Vision. www.flickr.com/groups/domesticsocialvision/
Organitza
Produeïx
Col.laboren