Aguanta el sèrum, Alí!

Beca-Photographic-Social-Vision_Ricard-García-Vilanova_2

Ali mai fa preguntes, o molt poques. Tot just parla àrab perquè va arribar a Líbia des Níger fa set mesos. Al juny li van donar a triar entre seguir tancat al centre de detenció de Misrata o treballar a l’hospital de Sirte, i no s’ho va pensar dues vegades. El seu és un treball senzill: carregar i descarregar, medicaments, menjar… el que sigui. Això li van dir.

També hi ha dies en què li toca netejar la sang de les ambulàncies, i després la de les lliteres. Només quan els ferits ja estan atesos passa a treure la que queda a terra. Ho fa sempre molt ràpid perquè als seus 17 anys ja ha après que la sang s’asseca de seguida, i després no n’hi ha prou amb passar un drap mullat.

Avui haurà de gratar amb el raspall abans d’anar a dormir; ara mateix no hi ha mans suficients per atendre l’emergència. Un altre cotxe bomba suïcida al front. “Aguanta el sèrum, Alí!”, Li ha dit algú. Després un infermer li ha pres el relleu, i tornada a la sang. La feina acaba quan els ferits i els morts són evacuats a Misrata.

Alí diu que està content, que molts dels seus amics han estat maltractats en centres de detenció, o al carrer. A un li van pegar un tret per reclamar els diners d’una setmana de treball a una obra. Però a ell ningú li ha posat la mà a sobre. A més té espai per dormir, li donen tres àpats al dia, i a la cuina de l’hospital hi ha una galleda amb llaunes de refrescs que pot agafar quan vulgui.

Text de Karlos Zurutuza
Fotografia de Ricard García Vilanova

Tags: ,