Anotacions de Visa pour l’Image

Un any més, Perpinyà es converteix durant gairebé tres setmanes, gràcies al festival Visa pour l’Image, en l’epicentre mundial del fotoperiodisme, aquest any, sota l’ombra d’una notable presència policial. Registres per entrar en tots els espais d’exposició, al Palais de Congrès i projeccions nocturnes limitades al recinte de Camp Sagrat “per seguretat”. De nou un programa ple de commovedores exposicions i projectes reveladors del grau de malaltia en què es troba el món, més lluny o més a prop. Durant la primera setmana professional, multitud de fotògrafs descobreixen en aquesta cita una oportunitat d’ensenyar el seu treball i relacionar-se amb col·legues, editors, agències… El festival, l’esperit fundacional  del qual va ser el de fer visibles els reportatges que no apareixien en els mitjans, ofereix aquest any a la ciutat 20 exposicions d’entrada lliure.

La crisi que no remet

El gran tema de l’any, del què és impossible desviar la vista, segueix sent la crisi global de refugiats, migrants i desplaçats, explicada a Perpinyà a través de diferents perspectives: la llarga carrera del fotògraf Yannis Behrakis documentant aquests moviments, l’atenció especial de Marie Dorigny al paper de la dona en aquesta realitat, la vista de Frédéric Lafargue sobre els forçats a fugir per Daesh (Estat Islàmic), la mirada de Aris Messinis (guanyador del Visa d’Or News) sobre Lesbos (Grècia), o la deDominic Nahr sobre Sudan del Sud. Grans noms i grans carreres que sempre tenen un lloc al Visa, com és el cas de David Guttenfelder, primer fotoperiodista que va obtenir un permís d’entrada regular a Corea del Nord; el de Marc Riboud, la mort del qual ens va sorprendre a tots el passat 31 d’agost, mentre en paral·lel s’exposen les seves fotos de Cuba i  l’audiència amb Fidel Castro, alhora que JFK era assassinat a Dallas.

Yannis Behrakis_Visa 2016

Yannis Behrakis

Històries lluny dels mitjans

Altres realitats aparentment menys urgents encara que igual de complexes són objecte de projectes com el de Catalina Martin-Chico sobre els últims nòmades iranians, el d’Anastasia Rudenko (Premi Canon de la Dona Fotoperiodista 2015) sobre els centres d’internament per a persones amb diversitat intel·lectual a Rússia, el de Niels Ackermann (Premi de la ciutat de Perpinyà) sobre el futur de la ciutat més jove d’Ucraïna, que va néixer després de la catàstrofe de Txernòbil, o el conflicte entre Israel i Palestina vist per Laurence Geai des del seu desigual accés a l’aigua en aquesta àrida regió. A més, històries de conflictes que (ja) no ocupen les portades dels diaris com el retrat de Yuri Kozyrev a l’obstinació kurda d’independitzar-se de l’Iraq o la guerra de l’Afganistan, que dura ja 15 anys, vista per Andrew Quilty.

Anastasia Rudenko

Anastasia Rudenko

Realitats d’altres continents

Escenaris d’Àfrica i Amèrica també estan sempre presents amb realitats difícils: Frédéric Noy documenta la “homofòbia d’estat” a països com Burundi o Uganda, mentre Brent Stirton fixa la mirada en alguns dels grups terroristes africans que es dediquen al tràfic il·legal d’ivori per finançar la seva activitat; Felipe Dana retrata els efectes del virus del Zika en els nadons brasilers que s’estenen ràpidament pel continent, els nens soldat a Colòmbia vistos per Juan Arredondo (guanyador del Visa d’Or Humanitari del Comitè Internacional de la Creu Roja), la història de “paco”, la droga dels pobres que ha investigat Valerio Bispuri, o l’altra cara del Brasil dels grans esdeveniments esportius que Peter Bauza (guanyador del Visa d’Or Magazine) focalitza en un edifici ocupat per gent sense llar, el Copacabana Palace. Completen les exposicions, World Press Photo, que torna aquest any a Perpinyà, i coses que un no pot arribar a explicar-se massa, com un reportatge sobre la professió de tècnic d’espectacles realitzada per Clara Allard.

Valerio Bispuri

Valerio Bispuri

Què més ofereix el Perpinyà del Visa?

Al marge de les mostres, és obligada una visita a la Librairie Ephémère. La llibreria temporal atresora les publicacions de molts dels projectes exposats, alguns dels quals formen part del programa de signatures, revistes, novetats i relíquies difícils de trobar. En el pla social, l’ebullició del Café de La Poste durant la setmana professional és símptoma que alguna cosa important es cou allà. Alguns col·lectius, agències i projectes van néixer de discussions al voltant d’algunes de les seves taules: Noor, MeMo Mag, VII Photo – que celebra el seu 15 aniversari aquest any – són algunes d’elles, com recorda la revista Time Lightbox. Per descomptat, les projeccions nocturnes durant la setmana professional són la posada de llarg del festival. Projectes inèdits, retrospectius, lliuraments de premis… Cada nit de dilluns a dissabte, les projeccions desenvolupen cronològicament dos mesos de l’actualitat de l’any anterior i continuen amb diferents temes d’actualitat: conflicte, crisi, política, esport, cultura, ciència, medi ambient … Destaquem de l’extensa programació els projectes de Bryan Anselm, Fugir de Boko Haram, Génération Tahrir Pauline Beugnies sobre la joventut del Caire, A les portes de París: els oblidats de la perifèria de Diane Grimonet i Fatima ‘s Drawings de Magnus Wennman que va rebre el Visa d’Or de la Informació Digital; i compartim a continuació.

Visa pour l’image 2016
Hasta el 11 de septiembre de 2016
http://www.visapourlimage.com

Tags: ,