Author Archives: psv

TALLER > Print Love

 

En el marc de l’exposició FUJIFILM PrintLife al DHUB de Barcelona, l’Àrea d’Educació ha organitzat un taller fotogràfic per a joves que proposa reflexionar sobre allò que fotografiem, per explorar els nostres vincles afectius i els nostres valors a través de les imatges.

Amb els materials de Wonder  Photo Shop, els joves han fet un àlbum fotogràfic amb tot allò que cadascú estima, a partir de les fotografies dels mòbils i de les càmeres Instax.

L’exersici obliga a reflexionar sobre allò que més ens importa, ja que tot no hi cap, les pàgines són limitades, el que obliga a parar, sentir i pensar…

 

 

Presentació > Suite Barcelona

SOCI FOTÒGRAF > El llibre Suite Barcelona, retrata una ciutat molt canviant entre 2014 i 2018, amb unes imatges que parlen per si soles, tal i com ja ho feien les d’alguns clars referents per a la seva obra com Miserachs, Pomés o Català-Roca, entre altres.

Joan Pla, autor del llibre i soci fotògraf de la nostra fundació, juntament amb Silvia Omedes, directora i cofundadora de la mateixa, conversaran per presentar el nou fotollibre.

Dia i hora: 22 gener de 2019 a les 19h.
Lloc: Lliberia Laie, Pau Claris 85, Barcelona.
Entrada lliure, aforament limitat.
Més info.

Els nostres socis fotògrafs troben a la Fundació Photographic Social Vision una plataforma de difusió i assessoria personalitzada. Si vols unir-te a aquesta xarxa de socis fotògrafs documentalistes, visita l’espai de socis.

PEP ESCODA. RETRATS

El Centre d’Art de Tarragona, l’ Ajuntament de Tarragona i Fundación Photographic Social Vision us convidem a la inauguració de l’exposició “Pep Escoda. Retrats”, que ha estat comissariada per Silvia Omedes.

L’acte inaugural tindrà lloc el 20 de desembre a les 20h al Tinglado 2 del Moll de la Costa de Tarragona. L’exposició romandrà oberta fins al 28 de febrer de 2019. Us hi esperem!
(ENTRADA LLIURE)

“Pep Escoda comparteix la seva faceta més lúcida i madura com a fotògraf amb aquesta sèrie de retrats realitzats en els darrers anys de professió i passió pel gènere. La seva insaciable curiositat antropològica per la condició humana i la seva capacitat d’observació, gairebé forense de l’ànim i gest aliè fan d’aquesta col·lecció de fotografies un estimulant retrat de la nostra societat i dels seus peculiars integrants.” Silvia Omedes, comissària de l’exposició.

Vols conèixer més obra del fotògraf?
Web del fotògraf
Instagram del fotògraf
.
Web oficial Ajuntament de Tarragona

Visita Cambra Foto Colectania

·· Activitat exclusiva socis, fans, amics i mecenes Photographic Social Vision ··

Visita privada a la cambra de conservació de la Fundació Foto Colectania de la mà del director de Fotocolectania, Pepe Fontdemora, el 18 de desembre de 2018, a les 18h.

La Col·lecció de la Fundació Foto Colectania s’inicia a la dècada dels 50 del segle XX, i se centra en artistes portuguesos i espanyols. En l’actualitat, la col·lecció de la fundació està formada per prop de 2.500 fotografies de més de 60 fotògrafs, que abasten els diferents estils artístics que s’han desenvolupat en el camp de la fotografia des de 1950 fins a l’actualitat. Aquesta visita permetrà als assistents, veure de primera mà les fotografies que es custodien a la Cambra de conservació de la Fundació.

Foto Colectania li dóna l’oportunitat als nostres socis, amics, fans i mecenes de visitar la cambra de conservació de la col·lecció, i ens deixen escollir a les obres que volem veure!

De quin autor t’agradaria veure fotografies? Escriu-nos a socios@photographicsocialvision.org amb el teu favorit i escollirem els 5 més votats!

 

Llistat dels autors de la col·lecció:

Almeida , Helena
Alves da Silva , Augusto
Armengol , Manel
Blaufuks , Daniel
Botelho , Catarina
Bufill , Juan
Campano , Javier
Cánovas , Carlos
Caramés , Vari
Casademont , Josep Maria
Castello-Lopes , Gérard
Castro Prieto , Juan Manuel
Català – Roca , Francesc
Catany , Toni
Collado , Joaquín
Colom , Joan
Cualladó , Gabriel
De Miguel , José Miguel
Duarte , António Júlio
Esteva , Jordi
Esteve i Soler , Francesc
Ferrol , Manuel
Fontcuberta , Joan
Forcano , Eugeni
Fortuny , Albert
Foto Ramblas , Estudio
Freixa , Ferran
García Alix , Alberto
García Rodero , Cristina
Gómez , Paco
Gómez , Susy
Gonçalves , Inés
Gordillo , Fernando
Guerra , Jorge
Guillumet , Jordi
Hara , Cristóbal
Herbello , Fran
Herráez , Fernando
Laguillo , Manolo
Lemos , Fernando
Llorens , Martí
Madoz , Chema
Magalhães , Rita
Marroyo , Ignasi
Masats , Ramón
Maspons , Oriol
Miserachs , Xavier
Molder , Jorge
Muller , Nicolás
Muñoz , Isabel
Navarro , Rafael
Neto , José Luís
Nozolino , Paulo
Ordóñez , César
Pérez Siquier , Carlos
Pimentel , Joana
Pomés , Leopoldo
Ribas , Xavier
Rivas , Humberto
Ronco , José
Sánchez , Gervasio
Sanz Lobato, Rafael
Sena da Silva , António Martín
Simôes , Luiz
Sirera , Ton
Terré , Ricard
Trillo , Miguel
Vallhonrat , Javier
Vieitez , Virxilio
Vioque , Luis
Zuzunaga , Mariano

¡Celebramos el Premio Gráffica!

 

Premio Gràffica 2018 – Joana Biarnés

Por saber captar la escena perfecta en el momento más idóneo y hacerlo con la sutil delicadeza de un felino (y sin traicionar o aprovecharse de aquellos que protagonizaban sus imágenes). Por disfrazarse de muchos personajes (secretarias, esposas) con un fin: conseguir la impecable instantánea que tanto anhelaba. Por ser la primera de muchas otras profesionales que, sin ella, no habrían encontrado la senda por las que guiar sus pasos. Por demostrar que el buen fotoperiodismo no entiende de género o discriminación, sino de personas comprometidas, apasionadas y valientes.

Joana Biarnés fue la primera que adoptó formalmente el título de ‘fotoperiodista’, una profesión que llevaba en las venas y que no le fue fácil desempeñar en sus inicios, los difíciles años cincuenta. En su trayectoria, Biarnés ejerció primero como fotógrafa en Barcelona y posteriormente en Madrid.

Su carácter intrépido y su simpatía le permitieron fotografiar –y en algunos casos trabar amistad– con personajes como los Beatles, Raphael, Rudolf Nureyev, Joan Manuel Serrat, Carmen Sevilla, Pilar Miró, Orson Welles, Luis Miguel Dominguín, el Cordobés, Salvador Dalí o Santiago Bernabéu, entre muchos otros.

Destaca por su singular mirada y extraordinaria calidad, inmortalizando el mundo del deporte, la moda, la cultura, la política y la sociedad de su época.

Hoy, Joana Biarnés se ha convertido en un nombre con autoridad propia en el sector: se ganó la confianza de Raphael (fue la fotógrafa oficial de sus giras), pasó a ser la protegida del mismísimo Dalí y retrató a los Beatles y otros tantos importantes nombres de la cultura de nuestro país valiéndose siempre de la discreción y honestidad que todavía hoy la caracterizan.

→ Premios Gràffica 2018

EXPOSICIÓ > Proactiva Open Arms

L’ exposició itinerant “No més vides a la deriva. Proactiva Open Arms”  arriba a Sant Cugat

Aquesta exposició és una col·lectiva que difon cronològicament la mirada dels principals periodistes visuals, nacionals i internacionals, que han estat testimonis de la tasca de l’ONG catalana Proactiva Open Arms. El principal objectiu de l’organització és protegir els drets humans al mar i les vides que es queden a la deriva, per evitar morts sense sentit, rescatant als refugiats que intenten arribar a Europa fugint de conflictes bèl·lics, persecució o pobresa. La mostra ens fa testimonis directes de la crisi humanitària i de les missions que es van dur a terme a les costes de Lesbos (Grècia) des del setembre del 2015 i a la Mediterrània Central des de juny de 2016 fins avui.

Els autors: Alguns dels millors fotoperiodistes del món: Anna Surinyach, Aris Messinis, David Ramos, Edu Bayer, Giacomo Zandonini, Giorgos Moutafis, Marcus Drinkwater, Olmo Calvo, Ricard Garcia Vilanova, Santi Palacios, Sergi Camara, Yannis Berhakis, Samuel Nacar, Pau Coll i Xavier Bertral.

Fotografies de l’esdeveniment > Mar Garro Lleonart

Exposició actual > Casa de Cultura de Sant Cugat
Dates: 9 oct. >  18 nov. 2018
Inauguració: 16 octubre 2018 a les 19h.
Lloc: Casa de Cultura, Sant Cugat del Vallès.
Més informació aquí.

Aquesta exposició és itinerant, si t’interessa exposar aquest contingut aquí pots veure la disponibilitat i el contacte.

Más y más gente genial

Más Gente Genial Besós es un proyecto realizado en colaboración con Red sin gravedad en el que los participantes aprenden como hacer buenos retratos en la calle. Con la ayuda de un estudio móvil se fotografía a los vecinos y vecinas del barrio del Besòs como modelos, utilizando las imágenes como herramientas de expresión personal y con el objetivo de generar espacios de vínculo y contacto social.

El proyecto Gente Genial de fotografía participativa, que empezó en 2009 en el barrio Sant Martí, utiliza la fotografía como herramienta de transformación personal y social para reforzar la identidad y promover la inclusión social. Photographic Social Vision y Red sin Gravedad comparten el objetivo, en este caso, de sostener las necesidades y deseos de personas que han vivido experiencias en el campo de la salud mental y la diversidad funcional.

¡Hasta el 25 de julio, en el Besós encontrarás a gente genial retratando a gente genial!

Más información sobre talleres de fotografía participativa aquí.

EXPOSICIÓ > Què fem aquí?

Punt de referència: què fem aquí?

Dies: Del 5 de juny de 2018 al 19 de juny de 2018
Espai: Espai Arenes (Llança, 21)

Exposició col·lectiva dels joves del programa de mentoria de l’Associació Punt de Referència

Aturar-se i reflexionar sobre què fem aquí, què sentim i què volem dir. D’aquí neix “Què fem aquí?”, una exposició fotogràfica participativa, resultat d’un projecte de mentoria grupal per a joves que realitza l’Associació Punt de Referència, on la fotografia participativa, de la mà de les talleristes de l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision, es converteix en el mitjà per expressar les seves inquietuds, incerteses i anhels que sovint són complicats d’abordar amb paraules.

Amb la col·laboració de Photographic Social Vision i Fujifilm.

Horari de visita:
Dilluns, dijous i divendres, de 17 a 19 h
Dimarts i dijous, de 12 a 14 h

Lloc: Espai de fotografia Francesc Català-Roca (C/ de Llança, 21)
Entrada lliure

Més info aquí.

La “LatidoAmérica” de Javier Arcenillas

©Javier Arcenillas 

El fotoperiodista Javier Arcenillas, guanyador del tercer premi World Press Photo 2018 en la categoria de Projectes a llarg termini amb “LatidoAmérica”, explica la seva experiència en el continent a Silvia Omedes, Directora de la nostra fundació.

Silvia Omedes (SO) Què et suposa haver guanyat un World Press Photo?

Javier Arcenillas (JA) Per mi guanyar un premi en World Press Photo suposa moltíssim, ja que el que més m’agrada de la meva professió és que el meu treball tingui difusió, que es vegi en totes les parts del món. I això amb World Press Photo està garantit.

A més, suposa una gran fita en el meu currículum com fotoperiodista. Podria gairebé esborrar la meitat d’ell i solament dir que tinc el World Press Photo. I finalment sento un gran orgull: crec que el premi és l’aspiració de molts fotoperiodistas. En el meu cas és el meu “doctorat” per un treball, o jo ho sento així.

El World Press Photo és un reconeixement a un projecte en el qual he treballat molt temps. No és una gran foto feta en un moment de tensió amb certa habilitat. No. És un premi a un treball que ha comportat molta reflexió, molta paciència i sensibilitat, molta pèrdua de temps i diners, i moltes pèrdues afectives ja que he perdut amics pel camí.

SO. Les teves fotografies d’Amèrica Llatina representen sovint una societat violenta i amb greus problemes…

JA. És cert. I al meu entendre un dels motius pels quals la situació és així és la mala planificació social, i la insuficient i poc qualitativa educació pública. No crec que s’hagi d’invertir en seguretat, sinó en educació. Amb això no vull dir que les persones allí són totes dolentes. Al contrari, són rics d’esperit, cor i tan intel·ligents com nosaltres, aquí ningú està per sobre de ningú. Però, en molts d’aquests països, la situació de l’educació estatal és pèssima: solament estudies si et pots permetre anar a un col·legi privat. I pocs poden.

Jo faig fotos a assassins, però no jutjo. És culpable l’assassí? Si…però Què sabem d’ells? Perquè han arribat a això? Probablement siguin fruit d’una conseqüència i aquesta conseqüència és la que jo intento esbrinar…,en una societat psicològicament pertorbada.

Quan estic allà intento comprendre’ls i estar amb ells. Quan vaig intento empatizar amb ells i amb la situació. I allà he construït grans llaços afectius. Guatemala, Hondures, Mèxic, per a mi són la meva casa.

SO. El teu treball premiat és en la categoria Projectes a Llarg Termini…

JA. Sí, i així és com concebo les meves fotografies. No és que no existeixin “soles” però tenen significat complet emmarcades en projectes llargs, que requereixen molt temps. I en el qual la reflexió, el pensament i la tècnica estan molt presents. Jo fotografio per realitzar un treball conjunt, complet. No sóc un “mono-captador” de fotos. Sento la necessitat d’explicar una història completa.

En aquest World Press Photo han premiat també a Daniel Beltrá per un treball, però és que Daniel porta 20 anys fent aquest “feineta”!.

SO. Sentint el World Press Photo com un colofó a 9 anys de dedicació a un tema… A quin voldries enfrontar-te en els propers anys? Pots parlar-nos d’un projecte futur?

JA. M’agradaria fer una mica de fotoperiodisme divertit, no esperançador sinó purament divertit, que faci riure. Però no ho aconsegueixo, em costa molt.

A més m’agrada molt la fotografia esportiva, perquè l’esport en general engloba molts sentiments. Em van agradar molt fa uns anys una sèrie de retrats d’afeccionats, premiats també en World Press Photo. I vaig pensar: jo vull fer això! Els retrats reflectien el sofriment dels afeccionats, i el fotògraf habia sabut veure-ho i reflectir-ho en manera meravellosa.

SO. Creus que el llegat i el cánon fotogràfic amb el qual hem construït la memòria del s. XX correspon a la realitat?

JA. No, clar que no, la fotografia i el fotoperiodisme són molt hipòcrites. No dic que no siguin bons i que no hagin fet grans coses però és molt hipòcrita. Seleccionem una parcel·la del que es pot explicar, no hi ha 360 graus en gens del que expliquem. Seria necessari establir uns codis per conèixer aquestes situacions que es fotografien, ja que no són visibles els diferents punts de vista dels diferents fotògrafs cap a una mateixa foto/realitat.

El fotoperiodisme a més és molt anglosaxó, molt blanc i molt masclista. M’encantaria canviar això, i donar pas a totes les cultures, i a la dona. En això caldria ser inflexible, i recolzar en manera més contundent a les dones a presentar-se a World Press Photo. Personalment odio l’expressió “el punt de vista de la dona”. Per a mi és sempre el punt de vista d’un fotògraf. I la dona no ha estat present fins a fa ben poc.

Joana Biarnés, pionera fotoperiodista a Espanya, va tenir segurament que suportar molt en la seva trajectòria professional. No crec que molts fotògrafs homes estiguem a la seva altura moral…

SO. En aquest sentit quina responsabilitat creus que han tingut els concursos de més prestigi internacional com el World Press Photo?

JA. Tenen molta responsabilitat. Però a poc a poc s’estan esforçant a obrir camins a altres cultures i augmentar la presència de la fotoperiodista dona.

Com a consell recomanaria que no siguin tan “talibans” amb les realitats i societats a les quals miren, que s’obrin molt més a Amèrica Llatina, a Àfrica i a societats asiàtiques no desenvolupades. Amb tot això guanya la fotografia i la difusió de la imatge, que és el que jo com a fotògraf vull. No guanyar premis jo personalment.

Projeccions audiovisuals BasqueDokFestival

Photographic Social Vision col·labora amb el BasqueDokFestival projectant una selecció formada per produccions audiovisuals de narratives heterogènies entorn de temàtiques relacionades amb el viatge i la migració, i la memòria i identitat. La selecció comptarà amb projectes dels autors Gerard Boyer, César Dezfuli, Oscar Dhooge, Àngel García, Llitera de Maffei, Cristina Nespra, Diana Rangel, Jordi Ruiz Cirera i Pablo Tosc.

La tasca que realitza l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision també estarà present amb les peces audiovisuals que recullen moments dels tallers de fotografia participativa Més gent genial i Material sensible; en els quals es promou la inclusió social a través de la fotografia com a eina d’expressió i transformació.

La sessió tindrà lloc aquest diumenge 3 de juny a les 16.30h en el marc de la programació del BasqueDokFestival. Pots trobar tota la informació aquí.