Category Archives: noticias @ca

Fins sempre, Inés!

“…el tema de veritat està en el que la teva mirada sigui capaç de veure, en la perspectiva que tu triïs.” José Luis Guerín

Ens has deixat sobtadament i no podem fer-nos a la idea. Tant per fer i gaudir encara amb tu! I davant una notícia tan tremendament trista, només ens queda recórrer a l’afecte i al record tan dolç que deixes en tots els que et van conèixer; a l’immens agraïment que sentim per haver tingut la sort de viure tantes coses al teu costat.

Inés Casals Salamanca-Molina

INÉS CASALS SALAMANCA-MOLINA © Imma Cortés

Compartim camí des de 2001, quan juntes vam aixecar la Fundació, colze a colze, deixant-nos la pell i l’ànima en aquest bell i necessari projecte, la missió i valors del qual vas sentir propis i vas defensar des del primer moment. La teva entrega a la feina, implicació i esforç constant van ser exemple i referent per a nosaltres.

Tu vas crear el nostre logo. Vas donar forma a desenes de projectes com a dissenyadora gràfica i, després, com a directora d’art. Amb tu vam imaginar i presentar més d’una desena d’edicions de l’exposició World Press Photo a Barcelona. Vas projectar i dirigir el premi de maquetes de fotollibres Docfield Dummy Award Fundació Banc Sabadell per al nostre festival de fotografia documental, del què també vas dirigir-ne l’art. I en els últims anys, vas dissenyar les exposicions de projectes educatius tan especials i importants com Gente Genial i Material Sensible, cuidant-los amb la cura i la delicadesa que va caracteritzar totes les teves obres. I, com no podria ser d’altra manera, també vas idear i maquetar meravellosament el llibre antològic dedicat a la nostra estimada Joana Biarnés, Disparando con el corazón.

Inés, sense tu, aquests 19 intensos i estimulants anys no haguessin estat possibles. No sense la teva empatia, tendresa, comprensió i generositat; sense la teva intel·ligència, tenacitat, esperit de lluita i perfeccionisme; sense la teva bondat, paciència infinita i les teves gamberrades; sense la teva bellesa, ètica i creativitat! Sense la perspectiva sempre positiva i profundament humana que impregnava tant la teva feina com els teus consells.

Gràcies per donar el millor de tu en cada projecte, per regalar-nos la teva llum i el teu etern somriure.

¡Dona de vida, dona de pur amor, mai podrem oblidar-te! Descansa en pau, bella amiga, i bon viatge! Seguiràs entre nosaltres, bategant en centenars de cors. T’estimem!

Alice Monteil, Helena Velez Olabarria, Mireia Plans, Silvia Omedes, Vera Baena, Leopoldo Blume, Julia Winter, Susana Sors, Imma Cortés, Maria Planas, Teresa Martelo, Amanda Vich, Mireia Carbonell, Teresa Vallbona, Carlos G Vela i Lluís Ceprián.

Ana Belen Jarrin; Ana de Quadras; Ana Ramírez; Ana Sancho; Anna Fàbrega; Arianna Rinaldo; Carles Costa, Eduard Bertran, Llorenç Raich, Nuria Porras i equip IEFC; Carme Cañadell; Caro Garcia; Celeste Arroquy; Clara Campins; Clara Cano; Colectivo Ruido Photo; Cristina Rodriguez; Chema Conesa; Elena Vallet; Emilio Álvarez; Enric Enrich; Enric Galve i equip EGM; equip Fotocolectania; equip Palau Robert; equip World Press Photo; Erik de Kruijf; Flor Vacherand i equip Pati Llimona; Gabriela Escalón; Hélène Léfort; Henrique Tavora; Inma Bernardos; Imma Mora, Neus Moyano, Núria Salinas, Maria Ribas i equip CCCB; Irene Mendoza; Isabel Lázaro; Isma Monfort; Javier Creus; Jean Michel Bamberger; Jessica Murray; Jesús Navarro; Jordi Rovira; Jose Maria Piera; Juan Valbuena; Juan Manuel López i equip Fujifilm; Júlia Molins; Laia Abril; Laura González Palacios; Laura Lanuza; Mahala Alzamora; Maivic Cabau; Manel López; Marcela Ospina; Mario Correa; Marina Balagué; Miquel Molins; Montse Carbonell; Montse Corominas; Natasha Christia; Nicolas Buchholz; Nuria García; Óscar Moreno; Paula Ericsson; Peony Herrera Sy; Pepe Font de Mora; Quim Vañó; Raquel Pérez; Renata Fortes; Santi Rifà; Silvia Sorribas; Sonia Mulero; Susana Garcia; Toni Sadurní; Vicki Bernadet i equip Fundació Vicki Bernadet; Willy Rojas; i tots els Socis i Sòcies de Photographic Social Vision.

El medi ambient i la protesta social, guanyadors a World Press Photo 2020

Ja coneixem els guanyadors dels concursos internacionals de fotoperiodisme i narrativa digital organitzats per la fundació World Press Photo, que formaran part de l’exposició que es podrà visitar a Barcelona, De l’11 de novembre a el 13 de desembre al CCCB, amb el suport de la Fundació Banc Sabadell.

“Straight Voice” © Yasuyoshi Chiba / AFP

Entre els premiats, destaquen especialment el World Press Photo de l’Any a “Straight Voice”, del japonès Yasuyoshi Chiba per Agence France-Presse, i també el World Press Photo al Reportatge Gràfic de l’Any, atorgat a la feina “Kho, the Genesis of a Revolt”, de el francès Romain Laurendeau. Aquest premi és el segon any que es concedeix i posa el focus en treballs narratius de llarg recorregut, més enllà de les fotografies d’impacte.

Concedint dos premis, els jutges han destacat l’important paper de la joventut per a propulsar canvis, posen igualment en relleu que un dels grans temes protagonistes de 2019 ha estat la protesta social. També el medi ambient ha estat inspirador de moltes obres destacades, Convertint-se en tema predominant d’una desena de les imatges i històries premiades, en el que, de fet, suposa una tendència continuista respecte a la passada edició.

La intenció de la fundació World Press Photo és que el seu concurs suposi una mirada el més plural possible al que esdevé en el món avui. Per a això, durant tot l’any realitza campanyes per tal d’atraure nous fotògrafs de les més variades procedències. Sanne Van der Loeff, responsable d’exposicions a Holanda, comenta: “En 2019, vam organitzar reunions de fotografia en llocs com Nairobi, Dar es Salam, Hanoi, Maputo, Siem Reap i Bangkok, contactant directament amb diferents organitzacions, però realitzant també una extensa campanya de divulgació en línia “. A més, van centrar la campanya a atreure la participació de dones i fotògrafs de països africans i sud-americans. I, encara que són conscients que els resultats seran visibles a mig-llarg termini, l’organització creu fonamental millorar la diversitat de punts de vista que reflecteix en els seus concursos.

Els fotògrafs nacionals a World Press Photo 2020

Ricard Garcia Vilanova

El fotoperiodista barceloní Ricard García Vilanova ha guanyat el 3r Premi en la categoria de Temes d’Actualitat – Fotografies Individuals, amb una imatge sobre les manifestacions populars a l’Iraq conegudes com Tishreen Revolution, iniciades a finals de 2019. Especialitzat en zones de conflicte i crisis humanitàries, i amb més de 20 anys de carrera, García Vilanova va guanyar, al costat del periodista Karlos Zurutuza, la I Beca Photographic Social Vision per al fotoperiodisme d’investigació en 2016 amb el projecte “Èxode. Vida i mort a la ruta líbia cap a Europa “. Les seves fotografies s’han publicat en prestigiosos mitjans com The New York Times, The Washington Post, The Wall Street Journal, El Món, Libération, The Guardian, The Times, Die Welt o Der Spiegel, entre d’altres, i ha col·laborat amb organitzacions com Nacions Unides, treballant també com a reporter per CNN, BBC o Aljazeera, entre d’altres.

Sobre la fotografia guanyadora, Ricard García Vilanova ens explica que forma part del seu treball documentant les protestes a Iraq, que “amb més de 600 morts, passaven bastant inadvertides per a occident. El seu objectiu, doncs era presentar a una societat necessitada de canvis després de que el seu govern extingís tota oportunitat de oferir feina o d’aspirar a un futur. Els manifestants van organitzar protestes a l’octubre i, com conseqüència, van obtenir una repressió tremenda. Concretament, aquesta imatge està feta un dia, que al igual que molts altres, s’incrementa la resposta violenta contra les protestes. Durant la tarda, va haver foc real, a més de gasos lacrimògens. Crec que el ferit de la imatge ho va ser a causa del gas. Va ser tot molt ràpid, amb el temps just de disparar la meva càmera abans que sortís cap a l’hospital dins d’aquest vehicle “. La composició de la fotografia recorda una Pietà i la il·luminació remet a Caravaggio. “És cert, recorda el quadre de Caravaggio, però va ser una cosa totalment casual. Tot d’una, el manifestant es va esvair i algú el va posar sobre d’un altre, que també semblava estar ferit, i va ser l’instant en què vaig prendre la imatge “, ens revela García Vilanova.

 

Antonio Pizarro Rodriguez / Diario De Sevilla

Per la seva banda, el fotoperiodista sevillà Antonio Pizarro Rodríguez és el guanyador de el 3r Premi en la categoria de Natura, Fotografies individuals, per una imatge publicada al Diari de Sevilla sobre el linx ibèric, el felí més amenaçat de la planeta, al Parc Nacional de Doñana. Es tracta d’una complicada imatge, molt dinàmica, amb un dels animals protagonistes captat en ple salt i d’escorç, i l’altre vigilant i en posició transversal. El seu autor ens explica com ho va aconseguir: “He de dir que la vaig prendre a distància. Jo no hi era present quan els animals van passar al costat de la càmera fotogràfica. Vaig fer servir la tècnica de la barrera d’infrarojos per no molestar i interferir en el comportament dels animals. Va ser molt difícil ja que vaig haver de invertir dos mesos. La meva rutina diària consistia a posar la càmera fotogràfica, anar a les 8 del matí, tornar a les 3 de la tarda, canviar la bateria, anar-me’n de nou i tornar a les 8 del vespre per veure els resultats i portar-me la càmera perquè en aquell lloc l’equip no estava de el tot segur. Vull ressaltar que en aquesta fotografia no hi ha presència humana i que per obtenir aquesta imatge va ser necessari fer una anàlisi del comportament de l’animal durant alguns años”.

 

Ramon Espinosa /Associated Press

Finalment, el també barceloní Ramon Espinosa, de l’agència Associated Press, ha guanyat el 3r Premi en la categoria de Notícies d’Actualitat, Fotografies Individuals, per una fotografia sobre la devastació que va causar l’huracà Dorian a les Bahames al setembre de 2019.

Properament, publicarem entrevistes completes amb els tres fotoperiodistes nacionals premiats.

Llistat dels principals guanyadors del World Press Photo 2020

Concurs fotogràfic World Press Photo 2020

  • World Press Photo de l’Any: «Straight Voice» de Yasuyoshi Chiba.
  • World Press Photo al Reportatge Gràfic de l’Any: «Kho, la gènesi d’una revolta» de Romain Laurendeau.
  • Guanyador a Temes Contemporanis (fotografias Individuals): «Nothing Personal – the Back Office of War» de Nikita Teryoshin.
  • Guanyador en Temes Contemporanis (Reportatges): «The Longest War» de Lorenzo Tugnoli.
  • Guanyador en Medi Ambient, Fotografies Individuals: «Polar Bear and her Cub» d’Esther Horvath.
  • Guanyador en Medi Ambient (Reportatges): «The End of Trash – Circular Economy Solutions», de Luca Locatelli.
  • Guanyador en la categoria Temes d’Actualitat (individual): «Straight Voice» de Yasuyoshi Chiba.
  • Guanyador en la categoria Temes d’Actualitat (Reportatges): «Hong Kong Unrest» de Nicolas Asfouri.
  • Guanyador en la categoria de Projectes a llarg termini: «Kho, la gènesi d’una revolta» de Romain Laurendeau.
  • Guanyador en categoria Naturalesa (individual): «Final Farewell” d’Alain Schroeder.
  • Guanyador en la categoria Naturalesa (Reportatges): «Saving Orangutans” d’Alain Schroeder.
  • Guanyador en la categoria de Retrats (individual): «Awakening» de Tomek Kaczor.
  • Guanyador en la categoria de Retrats (Reportatges): «The Haunted» de Adam Ferguson
  • Guanyador en la categoria d’Esports (Individual): «Kawhi Leonard’s Game 7 Buzzer Beater» de Mark Blinch.
  • Guanyador en la categoria d’Esports (Reportatges): «Rise from the Ashes» de Wally Skalij.
  • Guanyador en la categoria de Notícies d’Actualitat (Individual): «Clash with the Police During an Anti-Government Demonstration» de Farouk Batiche.
  • Guanyador en la categoria de Notícies d’Actualitat (Reportatges): «Ethiopian Airlines Flight 302 Crash Site» de Mulugeta Ayene.

Concurs de narració digital 2020

  • World Press Photo 2020 al Projecte Interactiu de l’Any: «Battleground Poly U» de DJ Clark / China Daily, como .
  • World Press Photo 2020 al Vídeo Online de l’Any: «Scenes from a Dry City» de Francois Verster / Simon Wood / Field of Vision

I també pots consultar aquí la resta d’obres destacades a World Press Photo 2020.

#WPPBarcelona #WorldPressPhoto2020

World Press Photo 2020 Barcelona s’ajorna al novembre

Noves dates WPP2020

Seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries en relació amb la pandèmia del COVID-19, la fundació Photographic Social Vision ha decidit posposar l’exposició World Press Photo 2020, ajornant a la tardor.

La mostra, que reuneix els autors i projectes guanyadors de World Press Photo 2020, el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món, es podrà visitar de l’11 de novembre al 13 de desembre de 2020 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Els guanyadors del World Press Photo 2020 -Concurs de Fotografia i Concurs de Narrativa Digital- s’anunciaran igualment el 16 d’abril de 2020, tal com estava previst.

La fundació Photographic Social Vision, mentre duri aquesta situació excepcional, seguirà treballant i mantindrà tots els seus canals de comunicació, actualitzant tota la informació relacionada amb les seves àrees i projectes, inclòs el World Press Photo a Barcelona.

La Fundació vol agrair el suport demostrat per tots els seus col·laboradors, incloent al seu còmplice, el CCCB, i al seu col·laborador principal, la Fundació Banc Sabadell.

Nominats World Press Photo 2020

Tres fotògrafs nacionals figuren entre els nominats als premis World Press Photo 2020! Es tracta dels barcelonins Ricard García Vilanova i Ramón Espinosa, i del sevillà Antonio Pizarro Rodríguez..

Els felicitem efusivament des de la Fundació Photographic Social Vision, gràcies a la qual Barcelona serà de nou una de les primeres ciutats del món en acollir l’exposició dels treballs guanyadors de World Press Photo 2020, del 11 de novembre al 13 de desembre al CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​amb el suport de la Fundació Banc Sabadell. En el següent enllaç, s’anirà actualitzant tota la informació sobre l’exposició a Barcelona.

La Fundació World Press Photo Photo ha anunciat avui, 25 de febrer, tots els nominats de 2020 tant en el concurs de fotografia (on participen els tres autors espanyols) com en el de Narrativa Digital. A continuació, llistem les categories més destacades, incloses les 6 imatges nominades a World Press Photo de l’Any. Els guanyadors de World Press 2020 es faran públics el pròxim 16 d’abril

#WPPBarcelona #WorldPressPhoto2020

Els nominats nacionals

“Dorian’s Devastation” – © Ramon Espinosa / Associated Press

Voluntaris caminen per una carretera inundada a Freeport, Gran Bahama, després que l’huracà Dorian assotés l’illa.

“The King of Doñana” © Antonio Pizarro Rodriguez / Diario De Sevilla

Dos linxs ibèrics s’espanten després d’escoltar trets de l’arma d’un caçador, prop d’Aznalcázar, Espanya.

“Unconscious Protester during the Tishreen Revolution” © Ricard Garcia Vilanova

Un home ajuda a un company, que va caure inconscient després que les forces de govern disparessin gasos lacrimògens i granades de fum durant una protesta a Bagdad, l’Iraq.

El fotoperiodista barceloní Ricard García Vilanova és un dels autors nominats en la categoria de Temes d’Actualitat amb una fotografia sobre les manifestacions populars a l’Iraq conegudes com Revolució Tishreen i que van començar a finals de 2019.

Especialitzat en zones de conflicte i crisis humanitàries, i amb més de 20 anys de carrera, García Vilanova va guanyar, al costat del periodista Karlos Zururuza, la I Beca Photographic Social Vision per al fotoperiodisme d’investigació en 2016 amb el projecte Èxode. Vida i mort a la ruta líbia cap a Europa.

Les seves fotografies s’han publicat en prestigiosos mitjans com The New York Times, The Washington Post, The Wall Street Journal, El Món, Libération, The Guardian, The Times, Die Welt o Der Spiegel, entre d’altres, ha col·laborat amb organitzacions com Nacions Unides , i com a reporter ha treballat amb CNN, BBC o Aljazeera, entre d’altres.

El també barceloní Ramon Espinosa, de l’agència Associated Press, ha estat nominat en la categoria de Notícies d’Actualitat, per una fotografia sobre la devastació que va causar l’huracà Dorian al setembre  de 2019.

El fotoperiodista sevillà Antonio Pizarro Rodríguez ha estat nominat en la categoria de Natura, per una fotografia publicada al Diari de Sevilla sobre el linx ibèric, el felí més amenaçat de la planeta, al Parc Nacional de Doñana.

Les nominades a World Press Photo de l’Any

Dins el Concurs de Fotografia, la categoria que sol obtenir major atenció mediàtica és la de World Press Photo de l’Any. Les nominades en aquest 2020 són:

  • Mulugeta Ayene, Etiopía, Associated Press

“Relative Mourns Flight ET 302 Crash Victim”

Pariente de una víctima del accidente del vuelo ET302 de Ethiopian Airlines se arroja tierra en la cara mientras llora en el lugar del accidente del vuelo ET302 de Ethiopian Airlines, a las afueras de Addis Abeba, Etiopía.

  • Farouk Batiche, Algèria, Deutsche Presse-Agentur

“Clash with the Police During Anti-Government Demonstration”

Estudiants xoquen amb la policia antiavalots durant una manifestació antigovernamental a Alger, Algèria.

  • Yasuyoshi Chiba, Japó, Agence France-Presse

“Straight Voice”

Un jove, il·luminat per telèfons mòbils, recita un poema mentre els manifestants canten consignes demanant un govern civil, durant una apagada a Khartum, Sudan.

  • Tomasz Kaczor, Polònia, per Gazeta Wyborcza

“Awakening”

Una nena armènia de 15 anys que recentment ha despertat de l’estat catatònic provocat per la Síndrome de Resignació, roman en una cadira de rodes, flanquejada pels seus pares, en un centre d’acollida de refugiats a Podkowa Leśna, Polònia.

  • Ivor Prickett, Irlanda, per The New York Times

“Injured Kurdish Fighter Receives Hospital Visit”

Ahmed Ibrahim (18 anys), combatent de les FDS greument cremat, és visitat per la seva nòvia en un hospital a Al-Hasakah, Síria. Ella era reticent a entrar, horroritzada per les seves ferides, però una infermera la va convèncer per xerrar breument amb ell i sostenir-li la mà.

  • Nikita Teryoshin, Rusia

“Nothing Personal – the Back Office of War”

Un empresari guarda dos llançagranades antitanc al final d’una jornada a l’Exposició i Conferència Internacional de Defensa (IDEX) a Abu Dhabi, Emirats Àrabs Units.

 

Altres categories destacades

També com a part del Concurs de Fotografia, destaca el World Press Photo al Reportatge Gràfico de l’Any, amb les següents nominades

  • Nicolas Asfouri, Dinamarca, Agence France-Presse
    Títol: Hong Kong Unrest
  • Mulugeta Ayene, Etiopía, Associated Press
    Títol: Ethiopian Airlines Flight 302 Crash Site
  • Romain Laurendeau, Francia
    Títol: Kho, the Genesis of a Revolt.

I en el Concurs de Narrativa Digital, recalquem per una banda els candidats al World Press Photo al Projecte interactiu de l’Any:

  • Battleground PolyU, DJ Clark/China Daily
  • Common Ground, Darren Emerson/East City Films
  • River of Forgiveness, Helios Design Labs

I també les nominadas al World Press Photo al Vídeo Online de l’Any:

  • ‘It’s Mutilation’: The Police in Chile Are Blinding Protesters, The New York Times
  • A Different Kind of Force – Policing Mental Illness, Ed Ou/Kitra Cahana
  • Scenes From a Dry City, Francois Verster/Simon Wood/Field of Vision

DOCfield diu adéu

Photographic Social Vision s’acomiada de DOCfield per a abordar nous reptes socials a través de la fotografia.

Després d’un meditat procés d’avaluació, DOCfield diu adéu. Han estat sis valuoses edicions del Festival de Fotografia Documental de Barcelona i un orgull per a Photographic Social Vision haver-les aportat a l’agenda cultural de la ciutat.

Des de la Fundació hem treballat dur i gaudit portant endavant aquest estimat projecte i, en el procés, hem crescut, après, compartit i també lluitat per complir l’objectiu que el motivava: veure reconegut el valor social de la fotografia documental i ampliar la seva difusió entre el públic de Barcelona, ​​a través d’un extens programa d’exposicions i activitats.

No obstant això, en la nostra Fundació ens trobem en ple procés de revisió de les nostres línies d’acció amb el ferm propòsit de redefinir la forma més efectiva de seguir donant suport a l’àmbit del periodisme visual professional. En aquest exercici d’avaluació, sentim la necessitat d’apostar per vies més efectives per dur a terme la nostra missió, com les referents a les nostres àrees d’Educació i Professional, que demostren major èxit i retorn social que l’aportat amb l’organització d’un esdeveniment cada vegada menys sostenible.

Han estat sis anys intensos en els que hem difós eficaçment i amb cura el treball de més de 600 autors, organitzat més de 180 exposicions gratuïtes a tota la ciutat i tret a la llum històries i testimonis que difícilment haguessin arribat als nostres mitjans de comunicació. I tot això gràcies a la complicitat de molts agents i seus expositives del sector i a la confiança dipositada en l’equip humà i professional de la nostra entitat.

Tanquem les portes del festival donant sobretot les gràcies al públic fidel assistent a cadascuna de les seves edicions i també a les seves directores artístiques Arianna Rinaldo, Jessica Murray, Natasha Christia i Helena Velez Olabarria, la seva aportació d’experiència, professionalitat i passió han estat claus per a garantir any rere any un estimulant programa d’altíssima qualitat fotogràfica a la ciutat. Agraïm també el decisiu suport institucional rebut des de la Generalitat de Catalunya,i molt especialment la col·laboració principal de la Fundació Banc Sabadell, Així com la participació incondicional d’EGM com a partner tecnològic, i a el patrocini de FUJIFILM. També la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i d’OXFAM Intermón.

Inspirats per l’esperit DOCfield seguirem creant i desenvolupant nous i estimulants projectes de qualitat per potenciar el valor social de la fotografia documental, i seguir enfortint el desenvolupament dels seus professionals.

EXPOSICIÓ > VIATGE A UN ARXIU

Photographic Social Vision presenta una nova producció pròpia, l’exposició Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de Joana Biarnés 2015-2019, formada per obra inèdita d’Imma Cortés. Es podrà visitar del 4 al 29 de desembre al Palau Robert, sala 4 – Cotxeres, amb entrada lliure de dilluns a dissabte de 9 a 20 h. i diumenges i festius de 9 a 14:30 h. Inauguració: 4 de desembre a les 19 h.

Amb la col·laboració de Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Terrassa, el patrocini d’EGM i Olympus, i la complicitat de Mirlo Blanco.

Joana Biarnés

© Imma Cortés

Relat íntim d’un reconeixement tardà

Quan es compleix un any de la mort de Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista de l’Estat, aquesta mostra ofereix una visió íntima dels seus últims anys, aquells en què finalment va obtenir el merescut reconeixement públic, professional i institucional, quan la que havia retratat els Beatles, Orson Welles, Massiel o Raphael, va saltar de sobte a l’altre costat de l’objectiu.

Imma Cortés, investigadora de l’arxiu fotogràfic de Biarnés, ofereix la seva visió d’aquesta darrera etapa, amb la perspectiva única que només una col·laboradora íntima podia obtenir. La relació d’amistat i admiració mútua establerta entre ambdues es reflecteix en una mostra que suposa una immersió en la intimitat de Joana Biarnés, una aproximació al seu entorn familiar i als seus interessos més enllà de la fotografia, a part d’un recordatori de la trajectòria vital, els valors humans i professionals d’una fotògrafa irrepetible.

Joana Biarnés

© Imma Cortés

Cortés, autora de l’exposició

Nascuda igual que Biarnés a Terrassa, Imma Cortés va començar la seva carrera dedicant-se a l’arquitectura, camp en el qual es va formar durant la dècada dels 80, viatjant de Barcelona a Milà, i que l’ajudaria no només a entendre el seu entorn sinó també a desenvolupar la seva sensibilitat visual.

La fotografia arribaria a la seva vida en ‘tornar a la ciutat comtal, quan assumeix tasques de producció en estudis de fotografia i agències de comunicació, on coneixerà de primera mà els diferents processos creatius de reconeguts fotògrafs de moda. Vint anys al costat de les càmeres la portaran a estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i a començar a disparar les seves pròpies imatges.

Actualment, Cortés compagina la fotografia comercial amb la investigació de l’arxiu Joana Biarnés per a l’àrea professional de la Fundació Photographic Social Vision. Ella va comissariar l’exposició de Biarnés Disparant amb el cor al Castell de Rubí el 2018, on va incloure imatges inèdites fruit de la seva tasca investigadora.

Tal com demostra el treball documental de Viatge a un arxiu, la seva obra es basa en atorgar

bellesa a la quotidianitat, cosa que l’autora ha convertit gairebé en una necessitat vital.

Joana Biarnés y Jean Michel Bamberger

© Imma Cortés

Tribut de la nostra Fundació a Biarnés

Amb aquesta exposició, la fundació Photographic Social Vision ret homenatge a Joana Biarnés, el llegat de la qual tenim l’orgull de representar des 2014. En poc més de 5 anys hem investigat i digitalitzat el seu arxiu, organitzat exposicions, gestionat entrevistes, defensat els seus drets de propietat intel·lectual i venut les seves fotografies a col·leccionistes, a més de coproduir el documental Una entre tots i coeditar el llibre Disparant amb el cor.

Joana ha reconquistat, per fi, el seu lloc entre els grans de la fotografia en aquest país. Però queda molt camí per recórrer en la difusió del seu treball i dels seus principis vitals. Per això, coincidint amb aquesta exposició, ens enorgulleix presentar la 1a edició de la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, amb què complim un dels seus últims desitjos: que la seva trajectòria professional i els fruits de la seva obra es destinin a promoure el desenvolupament professional d’altres fotògrafs. D’aquesta manera, la primera reportera gràfica nacional seguirà inspirant a les futures generacions de fotoperiodistes.

EDUCACIÓ> Exposició ‘Material sensible’ 2019

Material sensible arriba a la seva fase final amb una exposició

Un grup de dones que van ser sexualment abusades de nenes s’ha reunit setmanalment al voltant d’una realitat compartida i la seva càmera de fotos per intercanviar històries, donar espai als seus sentiments i obrir-se emocionalment a través de les imatges. Des de les fundacions Photographic Social Vision i Fundación Vicki Bernadet s’ha posat en marxa la segona edició de Material Sensible, un projecte participatiu de creació artística entorn a l’abús sexual infantil. El resultat es veurà en forma d’exposició del 24 d’octubre al 9 de novembre a la galeria Chiquita Room.

Fotografia de Mireia M participante en el proyecto Material Sensible

Fotografia de Mireia M participant de ‘Material sensible’ 2019

El poder de la imatge posat al servei de la metodologia participativa, unit a l’acompanyament terapèutic, són els dos pilars de Material sensible. En aquest projecte que posa sobre la taula un tema tan delicat com l’abús sexual infantil, la càmera es converteix per a les participants en una eina que els permet esplaiar el trauma del passat i reconnectar, primer amb elles mateixes, després amb les relacions i entorn més immediat, després amb el món. Ara que el projecte es fa públic en forma d’exposició, elles mateixes reconeixen la importància de revelar els fets i com l’acompanyament i l’haver compartit en grup sense sentir-jutjades, ha estat fonamental durant tot el procés. Aquest retrobament amb elles mateixes que s’ha donat al llarg de les sessions i l’empenta que els confereix saber-se una víctima més, a través del reflex i màgia de les imatges, els dota ara de molt poder en l’exposició pública.

“jo no tenia valor de decir-ho amb paraules i gràcies a la fotografia vaig ser capaç”

Per tractar l’abús sexual a menors, un dels problemes de salut pública més greus i complexos, la paraula és insuficient en moltes ocasions. Si bé és important nomenar, el que des de fora es pugui veure com una cosa de lògica aclaparadora ( “cal denunciar”) des de dins pot ser un abisme. Per això, el sol fet que les participants hagin dedicat temps a construir un relat fotogràfic propi, els ha permès resituar-se en relació als abusos des d’una postura apoderada. Des de l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision, responsables de la creació del projecte, ressalten l’enorme poder de la imatge a l’hora de treballar realitats complexes i traumàtiques, alhora que consideren necessari tornar a col·locar en l’agenda pública, una vegada i una altra, un tema cabdal que ens afecta i hem d’abordar com a societat.

Fotografia de Beatriz Burgos, participant de ‘Material sensible’ 2019

Explorar els propis límits, dotar-se d’eines que els permetin equilibrar el seu estat emocional, revisar el passat i els seus efectes, abordar el futur amb nous ulls … La fotografia ha estat durant aquest temps el mirall on poder mirar-se i revisar el trauma amb una distància de protecció, alhora que els ha permès reflexionar sobre temes crucials que envolten l’abús sexual infantil com la denúncia pública, el poder animar a altres víctimes a buscar ajuda, la integració, el canvi d’enfocament … El proper 24 d’octubre compartiran les seves experiències amb la inauguració de l’exposició a la galeria Chiquita Room.

Aquest projecte ha sigut possible gràcies a la sensibilitat i generositat d’una donant particular.

 

 

Amb la participació de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya en el finançament del projecte.

Iª Beca Joana Biarnés per a joves fotoperiodistes

Tens entre 18 i 35 anys i resideixes a Espanya?

T’apassiona el fotoperiodisme?

Defenses la informació veraç i compromesa amb l’actualitat?

Si la teva resposta és afirmativa, tenim una beca per a tu!

Què oferim?

La Fundació Photographic Social Vision organitza aquesta beca anual per a donar suport al desenvolupament professional de joves fotoperiodistes i visibilitzar temes necessitats de difusió i reflexió en la nostra societat.

La persona o col·lectiu guanyador rebrà 8.000 euros i l’assessoria exclusiva d’una tutora per a desenvolupar una recerca independent i compromesa amb els fets i reptes de l’actualitat, a través del fotoperiodisme i al llarg dels nou mesos següents. El resultat final compta a més amb garantia de difusió, a través d’una exposició i la publicació en un mitjà de comunicació.

Vols participar-hi?
Si tens entre 18 i 35 anys i resideixes a Espanya, presenta abans de l’11 de novembre un portafolis amb els teus millors treballs fins al moment i la teva proposta de projecte, detallant la seva temàtica i com penses desenvolupar-ho.
Un jurat de reconegut prestigi (*) avaluarà totes les propostes rebudes i atorgarà la beca a la persona o col·lectiu autor del projecte triat.

(* Més a baix en aquesta mateixa pàgina, pots conèixer als membres del jurat i a la que exercirà com a tutora del projecte guanyador.)

Consulta las bases d’aquesta edició 2019 clicant aquí.

CONVOCATÒRIA TANCADA el 10 de novembre de 2019.

IMPORTANT: Si fas servir WeTransfer, NO envïis els arxius directament a través de la plataforma. Envia’ns  l’enllaç de descàrrega des del teu propi correu electrònic.

Origen i valors de la Beca Joana Biarnés
Compromesa amb la missió de divulgar i potenciar el valor social de la fotografia documental i el fotoperiodisme, la Fundació Photographic Social Vision va crear en 2016 la llavors anomenada Beca Photographic Social Vision d’Investigació Fotoperiodística. En aquest 2019, la reconvertim en Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, en memòria de la primera dona fotoperiodista d’Espanya, la catalana Joana Biarnés. D’aquesta forma, la nostra Fundació, que gestionava i continua gestionant el seu meravellós i extens arxiu, compleix amb el desig de la fotògrafa de brindar suport a les noves generacions de fotoperiodistes, al mateix temps que ens permet retre homenatge als seus valors professionals i humans, així com al seu compromís amb el millor periodisme visual.

Jurat

La primera edició de la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes compta amb un jurat compost per:

Agus Morales: És periodista i escriptor. Dirigeix la revista 5W i és col·laborador habitual de The New York Times en espanyol. És autor de No somos refugiados (Círculo de Tiza), llibre recomanat per la Fundación Gabriel García Márquez de Nuevo Periodismo Iberoamericano (FNPI) per al Festival Gabo 2017, i publicat als Estats Units, Itàlia i Polònia. La seva crònica Los muertos que me habitan va guanyar el premi Ortega i Gasset el 2019. Va ser corresponsal per a l’Agència EFE al sud d’Àsia (2007-2012) i va treballar durant tres anys per a Metges Sense Fronteres seguint operacions humanitàries a Àfrica i Orient Mitjà. Es va doctorar en Llengua i Literatura per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb una tesi sobre la poesia última i la pintura de Rabindranath Tagore. Sempre navegant entre la literatura i el periodisme, ha escrit sobre la mort d’Ossama bin Laden, la cultura índia i l’experiència refugiada.

Arianna Rinaldo

Arianna Rinaldo: És editora gràfica freelance i comissària independent. Des del 2012 és directora artística del festival de fotografia internacional Cortona On The Move, que té lloc a la Toscana, Itàlia. És també comissària de fotografia a PhEST, festival d’art contemporani sobre el Mediterrani a Monopoli, Puglia, Itàlia. Al llarg de 9 anys, va ser la directora de la revista de fotografia documental OjodePez, editada en anglès i espanyol.
Arianna va començar el seu camí en el món de la fotografia com a directora de l’arxiu de Magnum Photos New York (1998-2001) i després a Itàlia, fins al 2004, com a editora gràfica de la revista Colors. Ha estat consultora de fotografia per a D, el setmanal del diari italià La Repubblica (2008-2011).

José Bautista

José Bautista: És editor multimèdia, compositor, dissenyador sonor i realitzador documental. És fundador de KanseiSounds i cofundador d’Altamar films. Viu i treballa a Madrid. A més de la creació projectes personals audiovisuals, en què desenvolupa el seu propi disseny sonor i musical exclusiu, ha treballat amb fotògrafs, videògrafs i agències de tot tipus de gèneres (reportatge, documental, conceptual, artístic). Col·labora habitualment amb agències com NOOR, Unicef, MSF, VII, Russian Reporter Magazine, RIA Novosti, United Nations Population Fund (UNFPA), Declaration de Berne (DB). El seu treball audiovisual ha estat emès per TIME Magazine (EUA),  Le Monde (França), El Mundo (Espanya), El País (Espanya), Rolling Stone Magazine (EUA), The Guardian (UK), lnternazionale (Itàlia), National Geographic, entre d’altres mitjans especialitzats.

Juan Valbuena

Juan Valbuena: Fotògraf fundador de l’agència NOPHOTO, director de l’editorial PHREE i professor-coordinador del Màster Internacional de Fotografia i Gestió de Projectes de l’Escola EFTI. Els seus projectes tenen a veure amb el viatge, el territori i la memòria i estan contaminats amb altres disciplines com l’edició, la investigació i la literatura. Està especialment interessat a explicar històries sobre la relació entre l’ésser humà i la fotografia així com a explorar els límits del gènere documental.

Helena Velez Olabarria

Helena Velez Olabarria: Responsable de projectes de Photographic Social Vision, directora artística de les edicions 2017-2018 del Festival DOCfield Barcelona, investigadora visual i autora. Col·labora habitualment amb festivals de fotografia nacionals i internacionals com visionadora de portafolis i és nominadora del programa 6×6 Global Talent de la Fundació World Press Photo. L’interessen especialment les narratives que promouen la diversitat, el caràcter fragmentari de la imatge i possibilitats de formats híbrids en l’àmbit visual i periodístic contemporani.

Tutora

La primera edició de la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes compta amb una tutora que acompanyarà en tot moment al projecte becat:

Jessica Murray

Jessica Murray

Jessica Murray: Neix a Anglaterra en 1972 i es va criar entre Anglaterra, Kenya i els Estats Units. Llicenciada en història per la universitat de Skidmore, el 1997 es trasllada a la ciutat de Nova York on treballa primer amb el Center for Cuban Studies i després amb l’agència Magnum Photos. Des de 2004 viu a Espanya i és la directora d’Al-liquindoi, una associació cultural que es dedica a la formació a fotògrafs documentalistes en el món – actualment coordina el Arab Documentary Photography Program, iniciativa d’Arab Fund for Arts and Culture, Magnum Foundation i Prince Claus Fund. També es dedica a la concepció, desenvolupament i producció de projectes com són Crónica21.es, un arxiu multidisciplinari en línia sobre la crisi a Espanya de 2008 fins avui; o Europa: An Illustrated Introduction to Europe for Migrants and Refugees, un llibre guia per a nouvinguts, publicat i distribuït gratis per la Union Europea.

EXPOSICIÓ> «Salvador Dalí. Jacques Léonard»

Del 20 al 29 de setembre

Us anunciem que del 20 al 29 de setembre estarem presents al Festival Internacional de Fotografia InCadaqués. I ho farem amb una exposició conformada per fotografies de Jacques Léonard a Salvador Dalí que tindrà lloc a la Galeria Oda (C / Curos, 8, 17488 Cadaqués), a 100 metres de l’església de Cadaqués. Durant deu dies, el poble es converteix en l’espai d’expressió de fotògrafs de tot el món. L’esdeveniment es caracteritza també per possibilitar la trobada entre col·leccionistes i artistes.

Salvador Dalí, lloc i data desconeguts. Arxiu Familia Jacques Léonard

Salvador Dalí. Jacques Léonard

La relació de Jacques Léonard amb Salvador Dalí es remunta a principis dels anys cinquanta quan el fotògraf va ser presentat al pintor per Alberto Puig Palau, industrial tèxtil de la burgesia catalana, amic i protector d’artistes al qual els gitanos van batejar com “Oncle Alberto” .

En aquell moment, Jacques Léonard no havia contret encara matrimoni amb Rosario Amaya a qui Salvador Dalí havia demanat que posés com a model, proposta que ella va rebutjar.

 

Salvador Dalí, Port Lligat, 1963

Des de llavors sabem, a través dels negatius que conserva el fill del fotògraf Santi Léonard, que va realitzar tres reportatges amb el pintor com a protagonista. El primer, el 1955 per la publicació Revista, el segon el 1957 per a La Gaceta Ilustrada i el tercer en 1963 que desconeixem si va arribar a publicar-se.

Salvador Dalí, Port Lligat, 1957

La present mostra inclou imatges dels tres reportatges i en elles podem apreciar l’habilitat de Léonard per retratar Dalí com a bon actor que va ser, representant el personatge que ell mateix havia creat, i també a l’artista en la seva intimitat amb una actitud allunyada del gest artificiós i que denota la complicitat existent entre el fotògraf i el pintor.

La Fundació Photographic Social Vision representa a l’Arxiu Família Jacques Léonard des de l’any 2015 i ha organitzat aquesta mostra amb InCadaqués i la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

 

EXPOSICIÓ> HOTEL CASA VOLVER

El talent dels nostres representats a l’Hotel Casa Volver
Ja està inaugurada la nostra última exposició col·lectiva. Es tracta de “Barcelona Street Photography”, una col·laboració de la Fundació Photographic Social Vision amb el Hotel Casa Volver, en el qual 4 autors socis de la fundació presenten i posen a la venda 72 obres fotogràfiques seves en diferents espais del recentment inaugurat hotel (La Rambla, 129). Els fotògrafs, Alicia Omedes Marial, Maite Caramés Pons, Renata D’Angelo i Bonaventura Durall Aulet, pertanyen a l’escena local i amb la seva obra seleccionada per a aquesta mostra ofereixen múltiples i estimulants mirades de la ciutat de Barcelona.

Foto de Maite Carames

Des de la fundació continuem amb l’objectiu de potenciar el valor social de la fotografia documental donant suport als nostres autors en la difusió dels seus projectes. Des de l’Àrea Professional vam explorar nous formats i espais on afavorir que el públic gaudeixi del talent dels nostres representats.

En aquest cas de la mà de Casa Volver, un espai que en poc temps s’ha consolidat a Barcelona amb el seu refrescant i innovador concepte que uneix la bona feina d’arquitectes, dissenyadors d’interiors i creadors professionals amb estudis establerts a la nostra ciutat. Exposant “Barcelona Street Photography” els usuaris de l’hotel conviuen i abracen l’esperit de la ciutat reflectint la seva essència a través de la fotografia.

La mostra dels quatre autors està disposada a les habitacions, passadissos i vestíbul de l’hotel, i encaixen a la perfecció amb la filosofia de Casa Volver: sentir-te com a casa, còmode i envoltat de creativitat, la qual cosa inevitablement provoca el desig de tornar.
Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració dels nostres estimats Photolover 19, els laboratoris EGM, Còpia Lab, visual Korner i les emmarcacions de Angle,

Autors

Alicia Omedes Marial (Barcelona, ​​1948)

Trobades fugaces i de tint fantàstic captats per una intrèpida dona de 70 anys equipada amb un mòbil i una curiositat i energia inesgotables. Alicia observa, descobreix i captura paisatges urbans envaïts per éssers que prenen vida gràcies als reflexos de vidres i aparadors. “Wondeland” és recerca i recreació de relats gairebé impossibles. Una aventura visual trepidant, refrescant, carregada d’humor, que estimula l’espectador a mirar de manera diferent la ciutat de Barcelona i als seus habitants.

Obra exposada a la primera planta
Instagram: @alicia.omedes

Maite Carames (Barcelona, 1972)

Utilitza la fotografia com a imatge narrativa, o explicada en forma de relats, sèries o seqüències. El quotidià i banal és posat en escena per mostrar la fràgil línia que hi ha entre la realitat i la ficció. Sempre desenvolupa la seva obra a la frontera de la creació artística i el terreny documental. Els espais, la natura, els objectes, l’humor, l’abandonament i l’empremta del temps són protagonistes habituals de les seves històries. La seva ment és una font inesgotable de consciència creativa i la responsable d’aquests relats versemblants i estimulants.

Obra exposada al vestíbul i la Quarta Planta
Instagram: @maitecaramesphoto

Renata Faconti D’Angelo (Sao Paulo, 1971)

Brasilera, arquitecta, substitueix l’Atlàntic per la Mediterrània amb el canvi de mil·lenni. Sempre ha anat amb una càmera en mà, és el seu tercer ull i el que l’anima a expressar-se. Avui la càmera del seu iPhone és la seva amiga inseparable amb la qual retrata sistemàticament tot el que l’envolta.

Obra exposada a la Tercera Planta
Instagram: @renatadangelo

Bonaventura Durall (Barcelona, 1968)

S’inicia des de molt jove a la fotografia de forma totalment amateur i auto-didacta. Perspicaç observador, no perd detall de gestos, textures i del vaivé d’inquietants éssers que habiten els carrers de la ciutat. Amant de la llum mediterrània, és un dels habituals street photographers que es poden veure gaudint amb la seva càmera per Ciutat Vella.

Obra exposada a la Segona Planta.
Instagram: @bonaventuradurall / @venturadurall