Category Archives: noticias @ca

“36 fotògrafs confinats” en la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs

Ens complau presentar “36 fotògrafs confinats”, peça audiovisual comissariada i produïda per Photographic Social Vision, que dóna testimoni del moment històric que ha suposat l’esclat de la crisi de la COVID-19 a casa nostra, a través de la mirada de fotògrafs i fotògrafes membres de la nostra Fundació. Es tracta d’un cuidat producte audiovisual, d’aproximadament mitja hora de durada, realitzat i muntat per Ana de Quadras, que reflecteix el desafiament a les ombres i llums del confinament, demostrant la creativitat sense límits dels seus autors. En aquesta obra, reunim i atorguem ritme a les millors imatges i reflexions prèviament difoses en el nostre perfil d’Instagram, sota el hashtag #COVIDPhotographic.

És un emocionant repàs a com van afrontar el sorgiment de la pandèmia els fotògrafs Socis de la nostra Fundació, des de molt diferents perspectives, reflectint la intimitat i la lírica de la vida intramurs, la creativitat com a teràpia, la forçada revisió de les relacions familiars, les connexions entre veïns de balcó, els aplaudiments vespertins en honor a diferents col·lectius, però també els carrers buits o la intensa i dramàtica tasca en hospitals i funeràries. Tot explicat a través de les imatges captades per (en ordre alfabètic) Sergi Alcàzar, Marcelo Aurelio, Gerard Boyer, Montse Campins, Maite Caramés, Carlos Castel, Lluís Català, Pau Coll, Mireia Comas, Maria Contreras Coll, Imma Cortés, Paola de Grenet, Josep Maria de Llobet, Bonaventura Durall, Pep Escoda, Carles Esporrín, Quim Farrero, Àngel Garcia, Eduard Gisbert, Javier Gómez Sola, Sandra Gross, Ura Iturralde, Núria López Torres, Elena López de Lamadrid, Alex Llovet, Andoni Lubaki, Héctor Mediavilla, Teresa Colom, Ester Pérez Berenguer, Céline Pannetier, Toni Privat, Alba Rodríguez, Serena Salvadori, Joan Tomàs, Rafael Vargas i Mingo Venero.

“36 fotògrafs confinats” s’estrena en pantalla gran en el marc de la XI Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, el 12 de setembre de 2020, a les 19h, al Teatre Municipal de Palafrugell (Girona).

L’esdeveniment és gratuït, però l’aforament és limitat i per assistir és obligatòria la inscripció prèvia, així com el compliment del següent protocol d’accés i seguretat, agraint per endavant la col·laboració del públic:

  • Inscripció prèvia trucant al tel. 972 61 11 72.
  • Màxim 4 persones per reserva. Cal donar noms, cognoms, DNI i telèfon de tots els assistents.
  • Obligatori l’ús de la màscareta tant per accedir al recinte com durant tota l’activitat.
  • L’obertura de portes serà a les 18:30h, mitja hora abans de l’inici de l’esdeveniment.
  • Obligatori l’ús de gel hidroalcohòlic, disponible a l’entrada del recinte, així com complir amb les indicacions del personal de l’organització.
  • L’assignació de les localitats anirà a càrrec de l’organització i no es podran canviar els seients assignats.

Aquest mateix protocol se seguirà també per a l’assistència a un altre esdeveniment de la programació d’aquesta Biennal Xavier Miserachs, que també recomanem encaridament. Es tracta de la xerrada “A la recerca de Mey Rahola, fotògrafa”, a celebrar el 26 de setembre de 2020 a les 19h, també al Teatre Municipal de Palafrugell. Conduïda per Lluís Bertran Xirau, besnét de la pròpia Mey Rahola i editor científic del Instituto Complutense de Ciencias Musicales, juntament amb la fotògrafa i videógrafa Roser Martínez García, suposa la presentació oficial de la reveladora investigació que tots dos han dut a terme sobre la vida i obra d’una de les pioneres nacionals de la fotografia artística, el llegat de la qual era desconegut fins ara i amb un impressionant arxiu que tenim el gust d’assessorar des de la Fundació.

A més, la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, un dels pocs esdeveniments que s’han atrevit a enfrontar la pandèmia, seguint les necessàries mesures de seguretat i obtenint un èxit més que merescut, manté fins l’11 d’octubre esplèndides exposicions de Leopoldo Pomés, Cristina García Rodero, Eugeni Forcano, Pere Palahí i també d’un dels nostres socis, el fotògraf Lluís Català, oriünd de Palafrugell, que presenta “Nusatrus”, una sèrie de retrats de veïns de la població, presentats a grans dimensions a les parets de carrers i places de la mateixa localitat, conformant de forma literal la seva molt divers paisatge humà.

“36 fotògrafs confinats” compta amb el suport de 

Jurat de la Beca Joana Biarnés 2020

La convocatòria per a la IIª edició de la Beca Joana Biarnés resta oberta fins el 6 de setembre de 2020. Així que, si ets fotoperiodista i tens entre 18 i 35 anys, ¡presenta’t ja!

Jessica Murray

Jessica Murray

El projecte seleccionat rebrà 8.000 euros per desenvolupar la seva investigació periodística al llarg de nou mesos, comptant amb l’assessorament personalizat d’una tutora, l’experta en fotografía documental Jessica Murray, fundadora i directora d’Al-liquindoi, associació cultural dedicada a la formació de fotògrafs documentalistes a tot el món.

Cinc experts i una gran responsabilitat

Però avui volem presentar-te al jurat que té l’honorable i a l’hora difícil tasca d’escollr només un dels projectes que es presentin. Afortunadament, està format per una sèrie de professionals de reconegut prestigi:

Agus Morales

Periodista i escriptor, dirigeix la revista 5W de periodisme narratiu i fotografia, i és col·laborador habitual de The New York Times en espanyol. És autor de No somos refugiados (Círculo de Tiza). La seva crònica Los muertos que me habitan va guanyar el premi Ortega y Gasset el 2019. Va ser corresponsal pe l’Agencia EFE al sur d’Àsia (2007-2012) i va treballar durant tres anys per a Metges Sense Fronteres seguint operacions humanitàries a l’Àfrica i Orient Mitjà.

Arianna Rinaldo

Editora gràfica freelance i comissària independent. Des del 2012 és directora artística del festival de fotografia internacional Cortona On The Move, a la Toscana (Itàlia). Durant gairebé una dècada, fou directora de la revista de fotografia documental OjodePez.

Edu Ponces

Soci fundador del colectiu RUIDO Photo, imparteix també classes a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), l’Escola CFD de Barcelona i el Màster de Fotoperiodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Imma Cortés

Formada en la disciplina d’arquitectura abans de convertir-se en fotògrafa, és investigadora de l’Arxiu Joana Biarnés. És també autora de l’exposició Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de Joana Biarnés 2015-2019.

Juan Valbuena.

Fotògrafo fundador de l’agència NOPHOTO, director de l’editorial PHREE i professor-coordinador del Máster Internacional de Fotografía y Gestión de Proyectos de la Escuela EFTI.

Recolza al futur del fotoperiodisme, comprant obra de Joana Biarnés

En 2019, Photographic Social Vision va estrenar la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes retent homenatge als valors humans i professionals de la fotògrafa de la qual pren el nom i complint amb la voluntat de la pròpia Joana Biarnés que els beneficis derivats de l’explotació del seu excepcional arxiu fotogràfic servissin per donar suport a les noves generacions de fotoperiodistes.

En un any especialment complicat, resulta fonamental continuar donant suport al futur del fotoperiodisme i seguir visibilitzant realitats socials necessitades de difusió i reflexió ciutadana. A més, en aquesta edició creiem més important que mai circumscriure’ns a la geografia nacional perquè tota l’atenció recaigui en els desafiaments i el talent locals.

Per això, si ets col·leccionista de fotografia, pots ajudar-nos a finançar aquesta Beca  adquirint obra de Joana Biarnés, la que va ser primera dona fotoperiodista de tot el territori espanyol.

Maspons, Rahola i Azkarate, arxius que assessorem

La gestió d’arxius fotogràfics d’autor és una de les àrees d’experiència de la Fundació i és reconeguda la nostra tasca de representació de l’obra de Joana Biarnés i de Jacques Léonard. Però Photographic Social Vision també assessora arxius com els d’Oriol Maspons, Mey Rahola i Isabel Azkarate. Tres fotògrafs tremendament valuosos, artística i històricament, a la gestió de quna obra ens sentim honrats d’aportar el nostre coneixement, participant de l’estratègia per al seu necessari reconeixement públic i institucional.

Oriol Maspons (1928-2013)

Oriol Maspons

Des de finals de 2019, assessorem a Àlex Maspons, fill i hereu del llegat fotogràfic d’Oriol Maspons, reconegut retratista de l’anomenada gauche divine, el treball del qual va abastar tot tipus de gèneres, exercint un paper clau en la renovació de l’llenguatge fotogràfic a Espanya durant les dècades dels 50 i 60.

Maspons va ingressar el 1951 a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. El 1955 es va traslladar a París, on freqüentava els ambients fotogràfics. En tornar a Barcelona, ​​es va fer professional i va formar societat amb Julio Ubiña. Es va dedicar a el reportatge, al retrat, a la moda i a la publicitat. Va treballar per a La Gaceta Ilustrada, L’Oeil, Paris-Match, Boccaccio, Expression i Elle, entre altres revistes. Va publicar una gran quantitat de llibres, entre els quals destaquen els editats per Lumen en la col·lecció Palabra e Imagen: Toreo de salón, amb Julio Ubiña i textos de Camilo José Cela; La caza de la perdiz roja, amb textos de Miguel Delibes, i Poeta en Nova York, sobre poemes de Lorca.

Recentment, El MNAC va celebrar la primera gran retrospectiva de la seva obra, “Oriol Maspons. La fotografia útil, 1949-1995 “, comissariada per Cristina Zelich, que va revisar més de quatre dècades d’activitat del barceloní. L’exposició es va complementar amb la publicació d’un llibre amb el mateix títol de l’exposició.

Mey Rahola (1897-1959)

Mey Rahola

Encara molt pocs han pogut gaudir de la seva magnífica obra, però va ser una pionera catalana de la fotografia artística en els anys 30, quan aquesta tècnica estava pràcticament vedada a les dones. La seva pròpia família, desconeixia la importància del seu llegat fins fa tot just una dècada, quan el seu besnét Lluís Bertran Xirau, a qui La Fundació té el gust d’assessorar, i la investigadora Roser Martínez es van disposar a recopilar i analitzar aquest valuós fons d’imatges .

Remei “Mey” Rahola va passar gran part de la seva vida a Cadaqués, però neix a Lleó a causa dels trasllats laborals del seu pare, cap d’enginyers de ferrocarrils i aficionat a la fotografia de qui va heretar l’interès per la càmera. Després de la mort del seu progenitor, Rahola es casa amb l’advocat Josep Xirau Palau, més tard destacat polític catalanista. I va ser al costat del seu cunyat, Joan Joan Xirau, també gran aficionat a la fotografia, que Mey va aprendre les tècniques de revelat. L’arribada de la Segona República li permet dedicar-se a la seva passió per “l’art de la llum” i aviat despunta en exposicions, sent l’única dona representant a Espanya en el III Saló Internacional d’Art Fotogràfic de Barcelona o obtenint tres guardons en el concurs “Catalunya 1934”, on és l’única dona premiada. Antoni Campañà, el llavors prestigiós fotògraf de qui dècades després es recuperarien les famoses “capses vermelles”, es converteix en el seu mentor i amic. Rahola experimenta amb inesperades geometries en composicions originals i dinàmiques. I, al costat de temàtiques més tradicionals, aprofundeix en la fotografia nocturna i en la temàtica marítima. De fet, Mey aconsegueix el títol de patró d’embarcació i comparteix amb el seu marit un veler, que en certa manera representa els seus ideals moderns d’esport i aventura.

Però la Guerra Civil trunca la seva carrera. Exiliats a França, ella pren els últims retrats coneguts de Manuel Azaña, derrotat president de la República espanyola, i per assegurar la supervivència de la seva família, aparca l’art i passa a realitzar fotos carnet i revelar treballs d’aficionats a la seva pròpia cuina. Malgrat això, mai no abandona del tot la curiositat fotogràfica i, inspirada pel corrent humanista francés, la seva obra s’apropa a la temàtica documental, amb una estètica que hauria estat impensable per a una dona en la postguerra franquista. Quan el seu marit aconsegueix treball a la UNESCO, el matrimoni es muda als afores de París i recupera en bona mesura el seu anterior estil de vida. Però Mey passa la seva última dècada més interessada per la música que per la fotografia i mor d’un ictus amb 62 anys.

Al setembre 2020, la XI Biennal de Fotografia Xavier Miserachs i el Festival Internacional de Fotografia In Cadaqués presenten oficialment a aquesta singular artista i el seu llegat fotogràfic. Per fi, ha arribat l’hora de Mey Rahola!

Isabel Azkarate (1950)

Isabel Azkarate, envoltada de colegues fotògrafs. Foto presa pel realitzador Roman Polanski amb la càmara d’Azkarate, 1988.

Als seus 70 anys, és moment de concedir el degut reconeixement a l’obra de qui és considerada la primera dona fotoperiodista d’Euskadi. Coneguda reportera gràfica, ha documentat complexos temes socials i polítics, incloent reportatges dedicats a col·lectius de dones, a tribus urbanes, als atemptats de l’organització terrorista Sendero Luminoso al Perú, o al dia a dia del conflicte basc en els anys 80.

Durant més d’una dècada, va ser fotògrafa oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i ha estat testimoni de l’escena cultural nacional i internacional, fent crònica de concerts i retratant a personatges tan famosos com el Dalai Lama; a reconeguts artistes internacionals com Henry Miller, Julian Schnabel, Bette Davis, Jacqueline Bisset, David Bowie, Leonard Cohen, Lou Reed, Tina Turner, Patti Smith, Rod Stewart, Elton John, Iggy Pop o Iron Maiden; i, per descomptat, també artistes nacionals com Eduardo Chillida, Gabriel Celaya, Antoni Tàpies, Jorge Oteiza, Javier Mariscal, Miquel Barceló, Ivan Zulueta, Bibi Andersen, Sara Montiel, Albert Pla, Kortatu, Loquillo, Siniestro Total, o Fabio McNamara, entre molts altres.

Nascuda el 1950 a Sant Sebastià, entre finals dels anys 70 i principis dels 80 va estudiar fotografia al Centre Internacional de Fotografia de Barcelona i en prestigiosos centres novaiorquesos com la Visual Studies Workshop (VSW), la School of Visual Arts (SVA), l’International Center of Photography (IPC) o The New School a Manhattan. Durant aquesta època, capta potentíssimes imatges de la ciutat de New York, però Azkarate és una gran viatgera que també ha realitzat reportatges a, per exemple, el Brasil, Bali, Egipte, Nepal, el Pakistan o Turquia.

També ha estat fotògrafa de la Diputació Foral de Guipúscoa i ha col·laborat en publicacions com Diario Vasco, La Voz de Euskadi, El Periódico de Catalunya, El País, Interviú, Temps, Dunia, o Mujer Hoy. Actualment, prepara una propera exposició antològica a Donostia que, sens dubte, consolidarà el seu lloc al capdamunt de la fotografia nacional. Pots seguir-la en el seu perfil d’Instagram.

Fins sempre, Inés!

“…el tema de veritat està en el que la teva mirada sigui capaç de veure, en la perspectiva que tu triïs.” José Luis Guerín

Ens has deixat sobtadament i no podem fer-nos a la idea. Tant per fer i gaudir encara amb tu! I davant una notícia tan tremendament trista, només ens queda recórrer a l’afecte i al record tan dolç que deixes en tots els que et van conèixer; a l’immens agraïment que sentim per haver tingut la sort de viure tantes coses al teu costat.

Inés Casals Salamanca-Molina

INÉS CASALS SALAMANCA-MOLINA © Imma Cortés

Compartim camí des de 2001, quan juntes vam aixecar la Fundació, colze a colze, deixant-nos la pell i l’ànima en aquest bell i necessari projecte, la missió i valors del qual vas sentir propis i vas defensar des del primer moment. La teva entrega a la feina, implicació i esforç constant van ser exemple i referent per a nosaltres.

Tu vas crear el nostre logo. Vas donar forma a desenes de projectes com a dissenyadora gràfica i, després, com a directora d’art. Amb tu vam imaginar i presentar més d’una desena d’edicions de l’exposició World Press Photo a Barcelona. Vas projectar i dirigir el premi de maquetes de fotollibres Docfield Dummy Award Fundació Banc Sabadell per al nostre festival de fotografia documental, del què també vas dirigir-ne l’art. I en els últims anys, vas dissenyar les exposicions de projectes educatius tan especials i importants com Gente Genial i Material Sensible, cuidant-los amb la cura i la delicadesa que va caracteritzar totes les teves obres. I, com no podria ser d’altra manera, també vas idear i maquetar meravellosament el llibre antològic dedicat a la nostra estimada Joana Biarnés, Disparando con el corazón.

Inés, sense tu, aquests 19 intensos i estimulants anys no haguessin estat possibles. No sense la teva empatia, tendresa, comprensió i generositat; sense la teva intel·ligència, tenacitat, esperit de lluita i perfeccionisme; sense la teva bondat, paciència infinita i les teves gamberrades; sense la teva bellesa, ètica i creativitat! Sense la perspectiva sempre positiva i profundament humana que impregnava tant la teva feina com els teus consells.

Gràcies per donar el millor de tu en cada projecte, per regalar-nos la teva llum i el teu etern somriure.

¡Dona de vida, dona de pur amor, mai podrem oblidar-te! Descansa en pau, bella amiga, i bon viatge! Seguiràs entre nosaltres, bategant en centenars de cors. T’estimem!

Alice Monteil, Helena Velez Olabarria, Mireia Plans, Silvia Omedes, Vera Baena, Leopoldo Blume, Julia Winter, Susana Sors, Imma Cortés, Maria Planas, Teresa Martelo, Amanda Vich, Mireia Carbonell, Teresa Vallbona, Carlos G Vela i Lluís Ceprián.

Ana Belen Jarrin; Ana de Quadras; Ana Ramírez; Ana Sancho; Anna Fàbrega; Arianna Rinaldo; Carles Costa, Eduard Bertran, Llorenç Raich, Nuria Porras i equip IEFC; Carme Cañadell; Caro Garcia; Celeste Arroquy; Clara Campins; Clara Cano; Colectivo Ruido Photo; Cristina Rodriguez; Chema Conesa; Elena Vallet; Emilio Álvarez; Enric Enrich; Enric Galve i equip EGM; equip Fotocolectania; equip Palau Robert; equip World Press Photo; Erik de Kruijf; Flor Vacherand i equip Pati Llimona; Gabriela Escalón; Hélène Léfort; Henrique Tavora; Inma Bernardos; Imma Mora, Neus Moyano, Núria Salinas, Maria Ribas i equip CCCB; Irene Mendoza; Isabel Lázaro; Isma Monfort; Javier Creus; Jean Michel Bamberger; Jessica Murray; Jesús Navarro; Jordi Rovira; Jose Maria Piera; Juan Valbuena; Juan Manuel López i equip Fujifilm; Júlia Molins; Laia Abril; Laura González Palacios; Laura Lanuza; Mahala Alzamora; Maivic Cabau; Manel López; Marcela Ospina; Mario Correa; Marina Balagué; Miquel Molins; Montse Carbonell; Montse Corominas; Natasha Christia; Nicolas Buchholz; Nuria García; Óscar Moreno; Paula Ericsson; Peony Herrera Sy; Pepe Font de Mora; Quim Vañó; Raquel Pérez; Renata Fortes; Santi Rifà; Silvia Sorribas; Sonia Mulero; Susana Garcia; Toni Sadurní; Vicki Bernadet i equip Fundació Vicki Bernadet; Willy Rojas; i tots els Socis i Sòcies de Photographic Social Vision.

El medi ambient i la protesta social, guanyadors a World Press Photo 2020

Ja coneixem els guanyadors dels concursos internacionals de fotoperiodisme i narrativa digital organitzats per la fundació World Press Photo, que formaran part de l’exposició que es podrà visitar a Barcelona, De l’11 de novembre a el 13 de desembre al CCCB, amb el suport de la Fundació Banc Sabadell.

“Straight Voice” © Yasuyoshi Chiba / AFP

Entre els premiats, destaquen especialment el World Press Photo de l’Any a “Straight Voice”, del japonès Yasuyoshi Chiba per Agence France-Presse, i també el World Press Photo al Reportatge Gràfic de l’Any, atorgat a la feina “Kho, the Genesis of a Revolt”, de el francès Romain Laurendeau. Aquest premi és el segon any que es concedeix i posa el focus en treballs narratius de llarg recorregut, més enllà de les fotografies d’impacte.

Concedint dos premis, els jutges han destacat l’important paper de la joventut per a propulsar canvis, posen igualment en relleu que un dels grans temes protagonistes de 2019 ha estat la protesta social. També el medi ambient ha estat inspirador de moltes obres destacades, Convertint-se en tema predominant d’una desena de les imatges i històries premiades, en el que, de fet, suposa una tendència continuista respecte a la passada edició.

La intenció de la fundació World Press Photo és que el seu concurs suposi una mirada el més plural possible al que esdevé en el món avui. Per a això, durant tot l’any realitza campanyes per tal d’atraure nous fotògrafs de les més variades procedències. Sanne Van der Loeff, responsable d’exposicions a Holanda, comenta: “En 2019, vam organitzar reunions de fotografia en llocs com Nairobi, Dar es Salam, Hanoi, Maputo, Siem Reap i Bangkok, contactant directament amb diferents organitzacions, però realitzant també una extensa campanya de divulgació en línia “. A més, van centrar la campanya a atreure la participació de dones i fotògrafs de països africans i sud-americans. I, encara que són conscients que els resultats seran visibles a mig-llarg termini, l’organització creu fonamental millorar la diversitat de punts de vista que reflecteix en els seus concursos.

Els fotògrafs nacionals a World Press Photo 2020

Ricard Garcia Vilanova

El fotoperiodista barceloní Ricard García Vilanova ha guanyat el 3r Premi en la categoria de Temes d’Actualitat – Fotografies Individuals, amb una imatge sobre les manifestacions populars a l’Iraq conegudes com Tishreen Revolution, iniciades a finals de 2019. Especialitzat en zones de conflicte i crisis humanitàries, i amb més de 20 anys de carrera, García Vilanova va guanyar, al costat del periodista Karlos Zurutuza, la I Beca Photographic Social Vision per al fotoperiodisme d’investigació en 2016 amb el projecte “Èxode. Vida i mort a la ruta líbia cap a Europa “. Les seves fotografies s’han publicat en prestigiosos mitjans com The New York Times, The Washington Post, The Wall Street Journal, El Món, Libération, The Guardian, The Times, Die Welt o Der Spiegel, entre d’altres, i ha col·laborat amb organitzacions com Nacions Unides, treballant també com a reporter per CNN, BBC o Aljazeera, entre d’altres.

Sobre la fotografia guanyadora, Ricard García Vilanova ens explica que forma part del seu treball documentant les protestes a Iraq, que “amb més de 600 morts, passaven bastant inadvertides per a occident. El seu objectiu, doncs era presentar a una societat necessitada de canvis després de que el seu govern extingís tota oportunitat de oferir feina o d’aspirar a un futur. Els manifestants van organitzar protestes a l’octubre i, com conseqüència, van obtenir una repressió tremenda. Concretament, aquesta imatge està feta un dia, que al igual que molts altres, s’incrementa la resposta violenta contra les protestes. Durant la tarda, va haver foc real, a més de gasos lacrimògens. Crec que el ferit de la imatge ho va ser a causa del gas. Va ser tot molt ràpid, amb el temps just de disparar la meva càmera abans que sortís cap a l’hospital dins d’aquest vehicle “. La composició de la fotografia recorda una Pietà i la il·luminació remet a Caravaggio. “És cert, recorda el quadre de Caravaggio, però va ser una cosa totalment casual. Tot d’una, el manifestant es va esvair i algú el va posar sobre d’un altre, que també semblava estar ferit, i va ser l’instant en què vaig prendre la imatge “, ens revela García Vilanova.

 

Antonio Pizarro Rodriguez / Diario De Sevilla

Per la seva banda, el fotoperiodista sevillà Antonio Pizarro Rodríguez és el guanyador de el 3r Premi en la categoria de Natura, Fotografies individuals, per una imatge publicada al Diari de Sevilla sobre el linx ibèric, el felí més amenaçat de la planeta, al Parc Nacional de Doñana. Es tracta d’una complicada imatge, molt dinàmica, amb un dels animals protagonistes captat en ple salt i d’escorç, i l’altre vigilant i en posició transversal. El seu autor ens explica com ho va aconseguir: “He de dir que la vaig prendre a distància. Jo no hi era present quan els animals van passar al costat de la càmera fotogràfica. Vaig fer servir la tècnica de la barrera d’infrarojos per no molestar i interferir en el comportament dels animals. Va ser molt difícil ja que vaig haver de invertir dos mesos. La meva rutina diària consistia a posar la càmera fotogràfica, anar a les 8 del matí, tornar a les 3 de la tarda, canviar la bateria, anar-me’n de nou i tornar a les 8 del vespre per veure els resultats i portar-me la càmera perquè en aquell lloc l’equip no estava de el tot segur. Vull ressaltar que en aquesta fotografia no hi ha presència humana i que per obtenir aquesta imatge va ser necessari fer una anàlisi del comportament de l’animal durant alguns años”.

 

Ramon Espinosa /Associated Press

Finalment, el també barceloní Ramon Espinosa, de l’agència Associated Press, ha guanyat el 3r Premi en la categoria de Notícies d’Actualitat, Fotografies Individuals, per una fotografia sobre la devastació que va causar l’huracà Dorian a les Bahames al setembre de 2019.

Properament, publicarem entrevistes completes amb els tres fotoperiodistes nacionals premiats.

Llistat dels principals guanyadors del World Press Photo 2020

Concurs fotogràfic World Press Photo 2020

  • World Press Photo de l’Any: «Straight Voice» de Yasuyoshi Chiba.
  • World Press Photo al Reportatge Gràfic de l’Any: «Kho, la gènesi d’una revolta» de Romain Laurendeau.
  • Guanyador a Temes Contemporanis (fotografias Individuals): «Nothing Personal – the Back Office of War» de Nikita Teryoshin.
  • Guanyador en Temes Contemporanis (Reportatges): «The Longest War» de Lorenzo Tugnoli.
  • Guanyador en Medi Ambient, Fotografies Individuals: «Polar Bear and her Cub» d’Esther Horvath.
  • Guanyador en Medi Ambient (Reportatges): «The End of Trash – Circular Economy Solutions», de Luca Locatelli.
  • Guanyador en la categoria Temes d’Actualitat (individual): «Straight Voice» de Yasuyoshi Chiba.
  • Guanyador en la categoria Temes d’Actualitat (Reportatges): «Hong Kong Unrest» de Nicolas Asfouri.
  • Guanyador en la categoria de Projectes a llarg termini: «Kho, la gènesi d’una revolta» de Romain Laurendeau.
  • Guanyador en categoria Naturalesa (individual): «Final Farewell” d’Alain Schroeder.
  • Guanyador en la categoria Naturalesa (Reportatges): «Saving Orangutans” d’Alain Schroeder.
  • Guanyador en la categoria de Retrats (individual): «Awakening» de Tomek Kaczor.
  • Guanyador en la categoria de Retrats (Reportatges): «The Haunted» de Adam Ferguson
  • Guanyador en la categoria d’Esports (Individual): «Kawhi Leonard’s Game 7 Buzzer Beater» de Mark Blinch.
  • Guanyador en la categoria d’Esports (Reportatges): «Rise from the Ashes» de Wally Skalij.
  • Guanyador en la categoria de Notícies d’Actualitat (Individual): «Clash with the Police During an Anti-Government Demonstration» de Farouk Batiche.
  • Guanyador en la categoria de Notícies d’Actualitat (Reportatges): «Ethiopian Airlines Flight 302 Crash Site» de Mulugeta Ayene.

Concurs de narració digital 2020

  • World Press Photo 2020 al Projecte Interactiu de l’Any: «Battleground Poly U» de DJ Clark / China Daily, como .
  • World Press Photo 2020 al Vídeo Online de l’Any: «Scenes from a Dry City» de Francois Verster / Simon Wood / Field of Vision

I també pots consultar aquí la resta d’obres destacades a World Press Photo 2020.

#WPPBarcelona #WorldPressPhoto2020

World Press Photo 2020 Barcelona s’ajorna al novembre

Noves dates WPP2020

Seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries en relació amb la pandèmia del COVID-19, la fundació Photographic Social Vision ha decidit posposar l’exposició World Press Photo 2020, ajornant a la tardor.

La mostra, que reuneix els autors i projectes guanyadors de World Press Photo 2020, el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món, es podrà visitar de l’11 de novembre al 13 de desembre de 2020 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Els guanyadors del World Press Photo 2020 -Concurs de Fotografia i Concurs de Narrativa Digital- s’anunciaran igualment el 16 d’abril de 2020, tal com estava previst.

La fundació Photographic Social Vision, mentre duri aquesta situació excepcional, seguirà treballant i mantindrà tots els seus canals de comunicació, actualitzant tota la informació relacionada amb les seves àrees i projectes, inclòs el World Press Photo a Barcelona.

La Fundació vol agrair el suport demostrat per tots els seus col·laboradors, incloent al seu còmplice, el CCCB, i al seu col·laborador principal, la Fundació Banc Sabadell.

Nominats World Press Photo 2020

Tres fotògrafs nacionals figuren entre els nominats als premis World Press Photo 2020! Es tracta dels barcelonins Ricard García Vilanova i Ramón Espinosa, i del sevillà Antonio Pizarro Rodríguez..

Els felicitem efusivament des de la Fundació Photographic Social Vision, gràcies a la qual Barcelona serà de nou una de les primeres ciutats del món en acollir l’exposició dels treballs guanyadors de World Press Photo 2020, del 11 de novembre al 13 de desembre al CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​amb el suport de la Fundació Banc Sabadell. En el següent enllaç, s’anirà actualitzant tota la informació sobre l’exposició a Barcelona.

La Fundació World Press Photo Photo ha anunciat avui, 25 de febrer, tots els nominats de 2020 tant en el concurs de fotografia (on participen els tres autors espanyols) com en el de Narrativa Digital. A continuació, llistem les categories més destacades, incloses les 6 imatges nominades a World Press Photo de l’Any. Els guanyadors de World Press 2020 es faran públics el pròxim 16 d’abril

#WPPBarcelona #WorldPressPhoto2020

Els nominats nacionals

“Dorian’s Devastation” – © Ramon Espinosa / Associated Press

Voluntaris caminen per una carretera inundada a Freeport, Gran Bahama, després que l’huracà Dorian assotés l’illa.

“The King of Doñana” © Antonio Pizarro Rodriguez / Diario De Sevilla

Dos linxs ibèrics s’espanten després d’escoltar trets de l’arma d’un caçador, prop d’Aznalcázar, Espanya.

“Unconscious Protester during the Tishreen Revolution” © Ricard Garcia Vilanova

Un home ajuda a un company, que va caure inconscient després que les forces de govern disparessin gasos lacrimògens i granades de fum durant una protesta a Bagdad, l’Iraq.

El fotoperiodista barceloní Ricard García Vilanova és un dels autors nominats en la categoria de Temes d’Actualitat amb una fotografia sobre les manifestacions populars a l’Iraq conegudes com Revolució Tishreen i que van començar a finals de 2019.

Especialitzat en zones de conflicte i crisis humanitàries, i amb més de 20 anys de carrera, García Vilanova va guanyar, al costat del periodista Karlos Zururuza, la I Beca Photographic Social Vision per al fotoperiodisme d’investigació en 2016 amb el projecte Èxode. Vida i mort a la ruta líbia cap a Europa.

Les seves fotografies s’han publicat en prestigiosos mitjans com The New York Times, The Washington Post, The Wall Street Journal, El Món, Libération, The Guardian, The Times, Die Welt o Der Spiegel, entre d’altres, ha col·laborat amb organitzacions com Nacions Unides , i com a reporter ha treballat amb CNN, BBC o Aljazeera, entre d’altres.

El també barceloní Ramon Espinosa, de l’agència Associated Press, ha estat nominat en la categoria de Notícies d’Actualitat, per una fotografia sobre la devastació que va causar l’huracà Dorian al setembre  de 2019.

El fotoperiodista sevillà Antonio Pizarro Rodríguez ha estat nominat en la categoria de Natura, per una fotografia publicada al Diari de Sevilla sobre el linx ibèric, el felí més amenaçat de la planeta, al Parc Nacional de Doñana.

Les nominades a World Press Photo de l’Any

Dins el Concurs de Fotografia, la categoria que sol obtenir major atenció mediàtica és la de World Press Photo de l’Any. Les nominades en aquest 2020 són:

  • Mulugeta Ayene, Etiopía, Associated Press

“Relative Mourns Flight ET 302 Crash Victim”

Pariente de una víctima del accidente del vuelo ET302 de Ethiopian Airlines se arroja tierra en la cara mientras llora en el lugar del accidente del vuelo ET302 de Ethiopian Airlines, a las afueras de Addis Abeba, Etiopía.

  • Farouk Batiche, Algèria, Deutsche Presse-Agentur

“Clash with the Police During Anti-Government Demonstration”

Estudiants xoquen amb la policia antiavalots durant una manifestació antigovernamental a Alger, Algèria.

  • Yasuyoshi Chiba, Japó, Agence France-Presse

“Straight Voice”

Un jove, il·luminat per telèfons mòbils, recita un poema mentre els manifestants canten consignes demanant un govern civil, durant una apagada a Khartum, Sudan.

  • Tomasz Kaczor, Polònia, per Gazeta Wyborcza

“Awakening”

Una nena armènia de 15 anys que recentment ha despertat de l’estat catatònic provocat per la Síndrome de Resignació, roman en una cadira de rodes, flanquejada pels seus pares, en un centre d’acollida de refugiats a Podkowa Leśna, Polònia.

  • Ivor Prickett, Irlanda, per The New York Times

“Injured Kurdish Fighter Receives Hospital Visit”

Ahmed Ibrahim (18 anys), combatent de les FDS greument cremat, és visitat per la seva nòvia en un hospital a Al-Hasakah, Síria. Ella era reticent a entrar, horroritzada per les seves ferides, però una infermera la va convèncer per xerrar breument amb ell i sostenir-li la mà.

  • Nikita Teryoshin, Rusia

“Nothing Personal – the Back Office of War”

Un empresari guarda dos llançagranades antitanc al final d’una jornada a l’Exposició i Conferència Internacional de Defensa (IDEX) a Abu Dhabi, Emirats Àrabs Units.

 

Altres categories destacades

També com a part del Concurs de Fotografia, destaca el World Press Photo al Reportatge Gràfico de l’Any, amb les següents nominades

  • Nicolas Asfouri, Dinamarca, Agence France-Presse
    Títol: Hong Kong Unrest
  • Mulugeta Ayene, Etiopía, Associated Press
    Títol: Ethiopian Airlines Flight 302 Crash Site
  • Romain Laurendeau, Francia
    Títol: Kho, the Genesis of a Revolt.

I en el Concurs de Narrativa Digital, recalquem per una banda els candidats al World Press Photo al Projecte interactiu de l’Any:

  • Battleground PolyU, DJ Clark/China Daily
  • Common Ground, Darren Emerson/East City Films
  • River of Forgiveness, Helios Design Labs

I també les nominadas al World Press Photo al Vídeo Online de l’Any:

  • ‘It’s Mutilation’: The Police in Chile Are Blinding Protesters, The New York Times
  • A Different Kind of Force – Policing Mental Illness, Ed Ou/Kitra Cahana
  • Scenes From a Dry City, Francois Verster/Simon Wood/Field of Vision

DOCfield diu adéu

Photographic Social Vision s’acomiada de DOCfield per a abordar nous reptes socials a través de la fotografia.

Després d’un meditat procés d’avaluació, DOCfield diu adéu. Han estat sis valuoses edicions del Festival de Fotografia Documental de Barcelona i un orgull per a Photographic Social Vision haver-les aportat a l’agenda cultural de la ciutat.

Des de la Fundació hem treballat dur i gaudit portant endavant aquest estimat projecte i, en el procés, hem crescut, après, compartit i també lluitat per complir l’objectiu que el motivava: veure reconegut el valor social de la fotografia documental i ampliar la seva difusió entre el públic de Barcelona, ​​a través d’un extens programa d’exposicions i activitats.

No obstant això, en la nostra Fundació ens trobem en ple procés de revisió de les nostres línies d’acció amb el ferm propòsit de redefinir la forma més efectiva de seguir donant suport a l’àmbit del periodisme visual professional. En aquest exercici d’avaluació, sentim la necessitat d’apostar per vies més efectives per dur a terme la nostra missió, com les referents a les nostres àrees d’Educació i Professional, que demostren major èxit i retorn social que l’aportat amb l’organització d’un esdeveniment cada vegada menys sostenible.

Han estat sis anys intensos en els que hem difós eficaçment i amb cura el treball de més de 600 autors, organitzat més de 180 exposicions gratuïtes a tota la ciutat i tret a la llum històries i testimonis que difícilment haguessin arribat als nostres mitjans de comunicació. I tot això gràcies a la complicitat de molts agents i seus expositives del sector i a la confiança dipositada en l’equip humà i professional de la nostra entitat.

Tanquem les portes del festival donant sobretot les gràcies al públic fidel assistent a cadascuna de les seves edicions i també a les seves directores artístiques Arianna Rinaldo, Jessica Murray, Natasha Christia i Helena Velez Olabarria, la seva aportació d’experiència, professionalitat i passió han estat claus per a garantir any rere any un estimulant programa d’altíssima qualitat fotogràfica a la ciutat. Agraïm també el decisiu suport institucional rebut des de la Generalitat de Catalunya,i molt especialment la col·laboració principal de la Fundació Banc Sabadell, Així com la participació incondicional d’EGM com a partner tecnològic, i a el patrocini de FUJIFILM. També la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i d’OXFAM Intermón.

Inspirats per l’esperit DOCfield seguirem creant i desenvolupant nous i estimulants projectes de qualitat per potenciar el valor social de la fotografia documental, i seguir enfortint el desenvolupament dels seus professionals.

EXPOSICIÓ > VIATGE A UN ARXIU

Photographic Social Vision presenta una nova producció pròpia, l’exposició Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de Joana Biarnés 2015-2019, formada per obra inèdita d’Imma Cortés. Es podrà visitar del 4 al 29 de desembre al Palau Robert, sala 4 – Cotxeres, amb entrada lliure de dilluns a dissabte de 9 a 20 h. i diumenges i festius de 9 a 14:30 h. Inauguració: 4 de desembre a les 19 h.

Amb la col·laboració de Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Terrassa, el patrocini d’EGM i Olympus, i la complicitat de Mirlo Blanco.

Joana Biarnés

© Imma Cortés

Relat íntim d’un reconeixement tardà

Quan es compleix un any de la mort de Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista de l’Estat, aquesta mostra ofereix una visió íntima dels seus últims anys, aquells en què finalment va obtenir el merescut reconeixement públic, professional i institucional, quan la que havia retratat els Beatles, Orson Welles, Massiel o Raphael, va saltar de sobte a l’altre costat de l’objectiu.

Imma Cortés, investigadora de l’arxiu fotogràfic de Biarnés, ofereix la seva visió d’aquesta darrera etapa, amb la perspectiva única que només una col·laboradora íntima podia obtenir. La relació d’amistat i admiració mútua establerta entre ambdues es reflecteix en una mostra que suposa una immersió en la intimitat de Joana Biarnés, una aproximació al seu entorn familiar i als seus interessos més enllà de la fotografia, a part d’un recordatori de la trajectòria vital, els valors humans i professionals d’una fotògrafa irrepetible.

Joana Biarnés

© Imma Cortés

Cortés, autora de l’exposició

Nascuda igual que Biarnés a Terrassa, Imma Cortés va començar la seva carrera dedicant-se a l’arquitectura, camp en el qual es va formar durant la dècada dels 80, viatjant de Barcelona a Milà, i que l’ajudaria no només a entendre el seu entorn sinó també a desenvolupar la seva sensibilitat visual.

La fotografia arribaria a la seva vida en ‘tornar a la ciutat comtal, quan assumeix tasques de producció en estudis de fotografia i agències de comunicació, on coneixerà de primera mà els diferents processos creatius de reconeguts fotògrafs de moda. Vint anys al costat de les càmeres la portaran a estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i a començar a disparar les seves pròpies imatges.

Actualment, Cortés compagina la fotografia comercial amb la investigació de l’arxiu Joana Biarnés per a l’àrea professional de la Fundació Photographic Social Vision. Ella va comissariar l’exposició de Biarnés Disparant amb el cor al Castell de Rubí el 2018, on va incloure imatges inèdites fruit de la seva tasca investigadora.

Tal com demostra el treball documental de Viatge a un arxiu, la seva obra es basa en atorgar

bellesa a la quotidianitat, cosa que l’autora ha convertit gairebé en una necessitat vital.

Joana Biarnés y Jean Michel Bamberger

© Imma Cortés

Tribut de la nostra Fundació a Biarnés

Amb aquesta exposició, la fundació Photographic Social Vision ret homenatge a Joana Biarnés, el llegat de la qual tenim l’orgull de representar des 2014. En poc més de 5 anys hem investigat i digitalitzat el seu arxiu, organitzat exposicions, gestionat entrevistes, defensat els seus drets de propietat intel·lectual i venut les seves fotografies a col·leccionistes, a més de coproduir el documental Una entre tots i coeditar el llibre Disparant amb el cor.

Joana ha reconquistat, per fi, el seu lloc entre els grans de la fotografia en aquest país. Però queda molt camí per recórrer en la difusió del seu treball i dels seus principis vitals. Per això, coincidint amb aquesta exposició, ens enorgulleix presentar la 1a edició de la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, amb què complim un dels seus últims desitjos: que la seva trajectòria professional i els fruits de la seva obra es destinin a promoure el desenvolupament professional d’altres fotògrafs. D’aquesta manera, la primera reportera gràfica nacional seguirà inspirant a les futures generacions de fotoperiodistes.