Category Archives: noticias @ca

World Press Photo 2020 Barcelona s’ajorna al novembre

Noves dates WPP2020

Seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries en relació amb la pandèmia del COVID-19, la fundació Photographic Social Vision ha decidit posposar l’exposició World Press Photo 2020, ajornant a la tardor.

La mostra, que reuneix els autors i projectes guanyadors de World Press Photo 2020, el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món, es podrà visitar de l’11 de novembre al 13 de desembre de 2020 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Els guanyadors del World Press Photo 2020 -Concurs de Fotografia i Concurs de Narrativa Digital- s’anunciaran igualment el 16 d’abril de 2020, tal com estava previst.

La fundació Photographic Social Vision, mentre duri aquesta situació excepcional, seguirà treballant i mantindrà tots els seus canals de comunicació, actualitzant tota la informació relacionada amb les seves àrees i projectes, inclòs el World Press Photo a Barcelona.

La Fundació vol agrair el suport demostrat per tots els seus col·laboradors, incloent al seu còmplice, el CCCB, i al seu col·laborador principal, la Fundació Banc Sabadell.

Nominats World Press Photo 2020

Tres fotògrafs nacionals figuren entre els nominats als premis World Press Photo 2020! Es tracta dels barcelonins Ricard García Vilanova i Ramón Espinosa, i del sevillà Antonio Pizarro Rodríguez..

Els felicitem efusivament des de la Fundació Photographic Social Vision, gràcies a la qual Barcelona serà de nou una de les primeres ciutats del món en acollir l’exposició dels treballs guanyadors de World Press Photo 2020, del 11 de novembre al 13 de desembre al CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​amb el suport de la Fundació Banc Sabadell. En el següent enllaç, s’anirà actualitzant tota la informació sobre l’exposició a Barcelona.

La Fundació World Press Photo Photo ha anunciat avui, 25 de febrer, tots els nominats de 2020 tant en el concurs de fotografia (on participen els tres autors espanyols) com en el de Narrativa Digital. A continuació, llistem les categories més destacades, incloses les 6 imatges nominades a World Press Photo de l’Any. Els guanyadors de World Press 2020 es faran públics el pròxim 16 d’abril

#WPPBarcelona #WorldPressPhoto2020

Els nominats nacionals

“Dorian’s Devastation” – © Ramon Espinosa / Associated Press

Voluntaris caminen per una carretera inundada a Freeport, Gran Bahama, després que l’huracà Dorian assotés l’illa.

“The King of Doñana” © Antonio Pizarro Rodriguez / Diario De Sevilla

Dos linxs ibèrics s’espanten després d’escoltar trets de l’arma d’un caçador, prop d’Aznalcázar, Espanya.

“Unconscious Protester during the Tishreen Revolution” © Ricard Garcia Vilanova

Un home ajuda a un company, que va caure inconscient després que les forces de govern disparessin gasos lacrimògens i granades de fum durant una protesta a Bagdad, l’Iraq.

El fotoperiodista barceloní Ricard García Vilanova és un dels autors nominats en la categoria de Temes d’Actualitat amb una fotografia sobre les manifestacions populars a l’Iraq conegudes com Revolució Tishreen i que van començar a finals de 2019.

Especialitzat en zones de conflicte i crisis humanitàries, i amb més de 20 anys de carrera, García Vilanova va guanyar, al costat del periodista Karlos Zururuza, la I Beca Photographic Social Vision per al fotoperiodisme d’investigació en 2016 amb el projecte Èxode. Vida i mort a la ruta líbia cap a Europa.

Les seves fotografies s’han publicat en prestigiosos mitjans com The New York Times, The Washington Post, The Wall Street Journal, El Món, Libération, The Guardian, The Times, Die Welt o Der Spiegel, entre d’altres, ha col·laborat amb organitzacions com Nacions Unides , i com a reporter ha treballat amb CNN, BBC o Aljazeera, entre d’altres.

El també barceloní Ramon Espinosa, de l’agència Associated Press, ha estat nominat en la categoria de Notícies d’Actualitat, per una fotografia sobre la devastació que va causar l’huracà Dorian al setembre  de 2019.

El fotoperiodista sevillà Antonio Pizarro Rodríguez ha estat nominat en la categoria de Natura, per una fotografia publicada al Diari de Sevilla sobre el linx ibèric, el felí més amenaçat de la planeta, al Parc Nacional de Doñana.

Les nominades a World Press Photo de l’Any

Dins el Concurs de Fotografia, la categoria que sol obtenir major atenció mediàtica és la de World Press Photo de l’Any. Les nominades en aquest 2020 són:

  • Mulugeta Ayene, Etiopía, Associated Press

“Relative Mourns Flight ET 302 Crash Victim”

Pariente de una víctima del accidente del vuelo ET302 de Ethiopian Airlines se arroja tierra en la cara mientras llora en el lugar del accidente del vuelo ET302 de Ethiopian Airlines, a las afueras de Addis Abeba, Etiopía.

  • Farouk Batiche, Algèria, Deutsche Presse-Agentur

“Clash with the Police During Anti-Government Demonstration”

Estudiants xoquen amb la policia antiavalots durant una manifestació antigovernamental a Alger, Algèria.

  • Yasuyoshi Chiba, Japó, Agence France-Presse

“Straight Voice”

Un jove, il·luminat per telèfons mòbils, recita un poema mentre els manifestants canten consignes demanant un govern civil, durant una apagada a Khartum, Sudan.

  • Tomasz Kaczor, Polònia, per Gazeta Wyborcza

“Awakening”

Una nena armènia de 15 anys que recentment ha despertat de l’estat catatònic provocat per la Síndrome de Resignació, roman en una cadira de rodes, flanquejada pels seus pares, en un centre d’acollida de refugiats a Podkowa Leśna, Polònia.

  • Ivor Prickett, Irlanda, per The New York Times

“Injured Kurdish Fighter Receives Hospital Visit”

Ahmed Ibrahim (18 anys), combatent de les FDS greument cremat, és visitat per la seva nòvia en un hospital a Al-Hasakah, Síria. Ella era reticent a entrar, horroritzada per les seves ferides, però una infermera la va convèncer per xerrar breument amb ell i sostenir-li la mà.

  • Nikita Teryoshin, Rusia

“Nothing Personal – the Back Office of War”

Un empresari guarda dos llançagranades antitanc al final d’una jornada a l’Exposició i Conferència Internacional de Defensa (IDEX) a Abu Dhabi, Emirats Àrabs Units.

 

Altres categories destacades

També com a part del Concurs de Fotografia, destaca el World Press Photo al Reportatge Gràfico de l’Any, amb les següents nominades

  • Nicolas Asfouri, Dinamarca, Agence France-Presse
    Títol: Hong Kong Unrest
  • Mulugeta Ayene, Etiopía, Associated Press
    Títol: Ethiopian Airlines Flight 302 Crash Site
  • Romain Laurendeau, Francia
    Títol: Kho, the Genesis of a Revolt.

I en el Concurs de Narrativa Digital, recalquem per una banda els candidats al World Press Photo al Projecte interactiu de l’Any:

  • Battleground PolyU, DJ Clark/China Daily
  • Common Ground, Darren Emerson/East City Films
  • River of Forgiveness, Helios Design Labs

I també les nominadas al World Press Photo al Vídeo Online de l’Any:

  • ‘It’s Mutilation’: The Police in Chile Are Blinding Protesters, The New York Times
  • A Different Kind of Force – Policing Mental Illness, Ed Ou/Kitra Cahana
  • Scenes From a Dry City, Francois Verster/Simon Wood/Field of Vision

DOCfield diu adéu

Photographic Social Vision s’acomiada de DOCfield per a abordar nous reptes socials a través de la fotografia.

Després d’un meditat procés d’avaluació, DOCfield diu adéu. Han estat sis valuoses edicions del Festival de Fotografia Documental de Barcelona i un orgull per a Photographic Social Vision haver-les aportat a l’agenda cultural de la ciutat.

Des de la Fundació hem treballat dur i gaudit portant endavant aquest estimat projecte i, en el procés, hem crescut, après, compartit i també lluitat per complir l’objectiu que el motivava: veure reconegut el valor social de la fotografia documental i ampliar la seva difusió entre el públic de Barcelona, ​​a través d’un extens programa d’exposicions i activitats.

No obstant això, en la nostra Fundació ens trobem en ple procés de revisió de les nostres línies d’acció amb el ferm propòsit de redefinir la forma més efectiva de seguir donant suport a l’àmbit del periodisme visual professional. En aquest exercici d’avaluació, sentim la necessitat d’apostar per vies més efectives per dur a terme la nostra missió, com les referents a les nostres àrees d’Educació i Professional, que demostren major èxit i retorn social que l’aportat amb l’organització d’un esdeveniment cada vegada menys sostenible.

Han estat sis anys intensos en els que hem difós eficaçment i amb cura el treball de més de 600 autors, organitzat més de 180 exposicions gratuïtes a tota la ciutat i tret a la llum històries i testimonis que difícilment haguessin arribat als nostres mitjans de comunicació. I tot això gràcies a la complicitat de molts agents i seus expositives del sector i a la confiança dipositada en l’equip humà i professional de la nostra entitat.

Tanquem les portes del festival donant sobretot les gràcies al públic fidel assistent a cadascuna de les seves edicions i també a les seves directores artístiques Arianna Rinaldo, Jessica Murray, Natasha Christia i Helena Velez Olabarria, la seva aportació d’experiència, professionalitat i passió han estat claus per a garantir any rere any un estimulant programa d’altíssima qualitat fotogràfica a la ciutat. Agraïm també el decisiu suport institucional rebut des de la Generalitat de Catalunya,i molt especialment la col·laboració principal de la Fundació Banc Sabadell, Així com la participació incondicional d’EGM com a partner tecnològic, i a el patrocini de FUJIFILM. També la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i d’OXFAM Intermón.

Inspirats per l’esperit DOCfield seguirem creant i desenvolupant nous i estimulants projectes de qualitat per potenciar el valor social de la fotografia documental, i seguir enfortint el desenvolupament dels seus professionals.

EXPOSICIÓ > VIATGE A UN ARXIU

Photographic Social Vision presenta una nova producció pròpia, l’exposició Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de Joana Biarnés 2015-2019, formada per obra inèdita d’Imma Cortés. Es podrà visitar del 4 al 29 de desembre al Palau Robert, sala 4 – Cotxeres, amb entrada lliure de dilluns a dissabte de 9 a 20 h. i diumenges i festius de 9 a 14:30 h. Inauguració: 4 de desembre a les 19 h.

Amb la col·laboració de Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Terrassa, el patrocini d’EGM i Olympus, i la complicitat de Mirlo Blanco.

Joana Biarnés

© Imma Cortés

Relat íntim d’un reconeixement tardà

Quan es compleix un any de la mort de Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista de l’Estat, aquesta mostra ofereix una visió íntima dels seus últims anys, aquells en què finalment va obtenir el merescut reconeixement públic, professional i institucional, quan la que havia retratat els Beatles, Orson Welles, Massiel o Raphael, va saltar de sobte a l’altre costat de l’objectiu.

Imma Cortés, investigadora de l’arxiu fotogràfic de Biarnés, ofereix la seva visió d’aquesta darrera etapa, amb la perspectiva única que només una col·laboradora íntima podia obtenir. La relació d’amistat i admiració mútua establerta entre ambdues es reflecteix en una mostra que suposa una immersió en la intimitat de Joana Biarnés, una aproximació al seu entorn familiar i als seus interessos més enllà de la fotografia, a part d’un recordatori de la trajectòria vital, els valors humans i professionals d’una fotògrafa irrepetible.

Joana Biarnés

© Imma Cortés

Cortés, autora de l’exposició

Nascuda igual que Biarnés a Terrassa, Imma Cortés va començar la seva carrera dedicant-se a l’arquitectura, camp en el qual es va formar durant la dècada dels 80, viatjant de Barcelona a Milà, i que l’ajudaria no només a entendre el seu entorn sinó també a desenvolupar la seva sensibilitat visual.

La fotografia arribaria a la seva vida en ‘tornar a la ciutat comtal, quan assumeix tasques de producció en estudis de fotografia i agències de comunicació, on coneixerà de primera mà els diferents processos creatius de reconeguts fotògrafs de moda. Vint anys al costat de les càmeres la portaran a estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i a començar a disparar les seves pròpies imatges.

Actualment, Cortés compagina la fotografia comercial amb la investigació de l’arxiu Joana Biarnés per a l’àrea professional de la Fundació Photographic Social Vision. Ella va comissariar l’exposició de Biarnés Disparant amb el cor al Castell de Rubí el 2018, on va incloure imatges inèdites fruit de la seva tasca investigadora.

Tal com demostra el treball documental de Viatge a un arxiu, la seva obra es basa en atorgar

bellesa a la quotidianitat, cosa que l’autora ha convertit gairebé en una necessitat vital.

Joana Biarnés y Jean Michel Bamberger

© Imma Cortés

Tribut de la nostra Fundació a Biarnés

Amb aquesta exposició, la fundació Photographic Social Vision ret homenatge a Joana Biarnés, el llegat de la qual tenim l’orgull de representar des 2014. En poc més de 5 anys hem investigat i digitalitzat el seu arxiu, organitzat exposicions, gestionat entrevistes, defensat els seus drets de propietat intel·lectual i venut les seves fotografies a col·leccionistes, a més de coproduir el documental Una entre tots i coeditar el llibre Disparant amb el cor.

Joana ha reconquistat, per fi, el seu lloc entre els grans de la fotografia en aquest país. Però queda molt camí per recórrer en la difusió del seu treball i dels seus principis vitals. Per això, coincidint amb aquesta exposició, ens enorgulleix presentar la 1a edició de la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, amb què complim un dels seus últims desitjos: que la seva trajectòria professional i els fruits de la seva obra es destinin a promoure el desenvolupament professional d’altres fotògrafs. D’aquesta manera, la primera reportera gràfica nacional seguirà inspirant a les futures generacions de fotoperiodistes.

EDUCACIÓ> Exposició ‘Material sensible’ 2019

Material sensible arriba a la seva fase final amb una exposició

Un grup de dones que van ser sexualment abusades de nenes s’ha reunit setmanalment al voltant d’una realitat compartida i la seva càmera de fotos per intercanviar històries, donar espai als seus sentiments i obrir-se emocionalment a través de les imatges. Des de les fundacions Photographic Social Vision i Fundación Vicki Bernadet s’ha posat en marxa la segona edició de Material Sensible, un projecte participatiu de creació artística entorn a l’abús sexual infantil. El resultat es veurà en forma d’exposició del 24 d’octubre al 9 de novembre a la galeria Chiquita Room.

Fotografia de Mireia M participante en el proyecto Material Sensible

Fotografia de Mireia M participant de ‘Material sensible’ 2019

El poder de la imatge posat al servei de la metodologia participativa, unit a l’acompanyament terapèutic, són els dos pilars de Material sensible. En aquest projecte que posa sobre la taula un tema tan delicat com l’abús sexual infantil, la càmera es converteix per a les participants en una eina que els permet esplaiar el trauma del passat i reconnectar, primer amb elles mateixes, després amb les relacions i entorn més immediat, després amb el món. Ara que el projecte es fa públic en forma d’exposició, elles mateixes reconeixen la importància de revelar els fets i com l’acompanyament i l’haver compartit en grup sense sentir-jutjades, ha estat fonamental durant tot el procés. Aquest retrobament amb elles mateixes que s’ha donat al llarg de les sessions i l’empenta que els confereix saber-se una víctima més, a través del reflex i màgia de les imatges, els dota ara de molt poder en l’exposició pública.

“jo no tenia valor de decir-ho amb paraules i gràcies a la fotografia vaig ser capaç”

Per tractar l’abús sexual a menors, un dels problemes de salut pública més greus i complexos, la paraula és insuficient en moltes ocasions. Si bé és important nomenar, el que des de fora es pugui veure com una cosa de lògica aclaparadora ( “cal denunciar”) des de dins pot ser un abisme. Per això, el sol fet que les participants hagin dedicat temps a construir un relat fotogràfic propi, els ha permès resituar-se en relació als abusos des d’una postura apoderada. Des de l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision, responsables de la creació del projecte, ressalten l’enorme poder de la imatge a l’hora de treballar realitats complexes i traumàtiques, alhora que consideren necessari tornar a col·locar en l’agenda pública, una vegada i una altra, un tema cabdal que ens afecta i hem d’abordar com a societat.

Fotografia de Beatriz Burgos, participant de ‘Material sensible’ 2019

Explorar els propis límits, dotar-se d’eines que els permetin equilibrar el seu estat emocional, revisar el passat i els seus efectes, abordar el futur amb nous ulls … La fotografia ha estat durant aquest temps el mirall on poder mirar-se i revisar el trauma amb una distància de protecció, alhora que els ha permès reflexionar sobre temes crucials que envolten l’abús sexual infantil com la denúncia pública, el poder animar a altres víctimes a buscar ajuda, la integració, el canvi d’enfocament … El proper 24 d’octubre compartiran les seves experiències amb la inauguració de l’exposició a la galeria Chiquita Room.

Aquest projecte ha sigut possible gràcies a la sensibilitat i generositat d’una donant particular.

 

 

Amb la participació de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya en el finançament del projecte.

EXPOSICIÓ> «Salvador Dalí. Jacques Léonard»

Del 20 al 29 de setembre

Us anunciem que del 20 al 29 de setembre estarem presents al Festival Internacional de Fotografia InCadaqués. I ho farem amb una exposició conformada per fotografies de Jacques Léonard a Salvador Dalí que tindrà lloc a la Galeria Oda (C / Curos, 8, 17488 Cadaqués), a 100 metres de l’església de Cadaqués. Durant deu dies, el poble es converteix en l’espai d’expressió de fotògrafs de tot el món. L’esdeveniment es caracteritza també per possibilitar la trobada entre col·leccionistes i artistes.

Salvador Dalí, lloc i data desconeguts. Arxiu Familia Jacques Léonard

Salvador Dalí. Jacques Léonard

La relació de Jacques Léonard amb Salvador Dalí es remunta a principis dels anys cinquanta quan el fotògraf va ser presentat al pintor per Alberto Puig Palau, industrial tèxtil de la burgesia catalana, amic i protector d’artistes al qual els gitanos van batejar com “Oncle Alberto” .

En aquell moment, Jacques Léonard no havia contret encara matrimoni amb Rosario Amaya a qui Salvador Dalí havia demanat que posés com a model, proposta que ella va rebutjar.

 

Salvador Dalí, Port Lligat, 1963

Des de llavors sabem, a través dels negatius que conserva el fill del fotògraf Santi Léonard, que va realitzar tres reportatges amb el pintor com a protagonista. El primer, el 1955 per la publicació Revista, el segon el 1957 per a La Gaceta Ilustrada i el tercer en 1963 que desconeixem si va arribar a publicar-se.

Salvador Dalí, Port Lligat, 1957

La present mostra inclou imatges dels tres reportatges i en elles podem apreciar l’habilitat de Léonard per retratar Dalí com a bon actor que va ser, representant el personatge que ell mateix havia creat, i també a l’artista en la seva intimitat amb una actitud allunyada del gest artificiós i que denota la complicitat existent entre el fotògraf i el pintor.

La Fundació Photographic Social Vision representa a l’Arxiu Família Jacques Léonard des de l’any 2015 i ha organitzat aquesta mostra amb InCadaqués i la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

 

EXPOSICIÓ> HOTEL CASA VOLVER

El talent dels nostres representats a l’Hotel Casa Volver
Ja està inaugurada la nostra última exposició col·lectiva. Es tracta de “Barcelona Street Photography”, una col·laboració de la Fundació Photographic Social Vision amb el Hotel Casa Volver, en el qual 4 autors socis de la fundació presenten i posen a la venda 72 obres fotogràfiques seves en diferents espais del recentment inaugurat hotel (La Rambla, 129). Els fotògrafs, Alicia Omedes Marial, Maite Caramés Pons, Renata D’Angelo i Bonaventura Durall Aulet, pertanyen a l’escena local i amb la seva obra seleccionada per a aquesta mostra ofereixen múltiples i estimulants mirades de la ciutat de Barcelona.

Foto de Maite Carames

Des de la fundació continuem amb l’objectiu de potenciar el valor social de la fotografia documental donant suport als nostres autors en la difusió dels seus projectes. Des de l’Àrea Professional vam explorar nous formats i espais on afavorir que el públic gaudeixi del talent dels nostres representats.

En aquest cas de la mà de Casa Volver, un espai que en poc temps s’ha consolidat a Barcelona amb el seu refrescant i innovador concepte que uneix la bona feina d’arquitectes, dissenyadors d’interiors i creadors professionals amb estudis establerts a la nostra ciutat. Exposant “Barcelona Street Photography” els usuaris de l’hotel conviuen i abracen l’esperit de la ciutat reflectint la seva essència a través de la fotografia.

La mostra dels quatre autors està disposada a les habitacions, passadissos i vestíbul de l’hotel, i encaixen a la perfecció amb la filosofia de Casa Volver: sentir-te com a casa, còmode i envoltat de creativitat, la qual cosa inevitablement provoca el desig de tornar.
Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració dels nostres estimats Photolover 19, els laboratoris EGM, Còpia Lab, visual Korner i les emmarcacions de Angle,

Autors

Alicia Omedes Marial (Barcelona, ​​1948)

Trobades fugaces i de tint fantàstic captats per una intrèpida dona de 70 anys equipada amb un mòbil i una curiositat i energia inesgotables. Alicia observa, descobreix i captura paisatges urbans envaïts per éssers que prenen vida gràcies als reflexos de vidres i aparadors. “Wondeland” és recerca i recreació de relats gairebé impossibles. Una aventura visual trepidant, refrescant, carregada d’humor, que estimula l’espectador a mirar de manera diferent la ciutat de Barcelona i als seus habitants.

Obra exposada a la primera planta
Instagram: @alicia.omedes

Maite Carames (Barcelona, 1972)

Utilitza la fotografia com a imatge narrativa, o explicada en forma de relats, sèries o seqüències. El quotidià i banal és posat en escena per mostrar la fràgil línia que hi ha entre la realitat i la ficció. Sempre desenvolupa la seva obra a la frontera de la creació artística i el terreny documental. Els espais, la natura, els objectes, l’humor, l’abandonament i l’empremta del temps són protagonistes habituals de les seves històries. La seva ment és una font inesgotable de consciència creativa i la responsable d’aquests relats versemblants i estimulants.

Obra exposada al vestíbul i la Quarta Planta
Instagram: @maitecaramesphoto

Renata Faconti D’Angelo (Sao Paulo, 1971)

Brasilera, arquitecta, substitueix l’Atlàntic per la Mediterrània amb el canvi de mil·lenni. Sempre ha anat amb una càmera en mà, és el seu tercer ull i el que l’anima a expressar-se. Avui la càmera del seu iPhone és la seva amiga inseparable amb la qual retrata sistemàticament tot el que l’envolta.

Obra exposada a la Tercera Planta
Instagram: @renatadangelo

Bonaventura Durall (Barcelona, 1968)

S’inicia des de molt jove a la fotografia de forma totalment amateur i auto-didacta. Perspicaç observador, no perd detall de gestos, textures i del vaivé d’inquietants éssers que habiten els carrers de la ciutat. Amant de la llum mediterrània, és un dels habituals street photographers que es poden veure gaudint amb la seva càmera per Ciutat Vella.

Obra exposada a la Segona Planta.
Instagram: @bonaventuradurall / @venturadurall

Exposició > ‘Mirades de futur’

Ja estan exposades cara al públic les imatges creades pels nois i noies partipants en la nova edició del projecte de mentoria i fotografia per jovent tutelat organitzada per l’Associació Punt de Referència, en el qual hem participat per tercer any consecutiu assesorant i impartint classes especifiques des de l’àrea d’Educació de Photographic Social Vision.

L’exposició de fotografia participativa que s’anomena “Mirades de futur” i es va inaugurar aquest dimarts 11 de juny, i es podrà visitar de franc fins el 25 de juny  de 2019 a l’Espai de fotografia Francesc Català-Roca. És tracta d’un moment clau dins del projecte “GR 16-18: Art per afrontar l’emancipació“, una mirada col·lectiva que fa visible el relat del jovent tutelat. Així és com els joves participants poden compartir la seva visió sobre les qüestions que més els inquieten: el pas del temps, la incertesa, les pors i les il·lusions en relació al seu procés d’emancipació; i que sovint són difícils d’expressar amb paraules

Presentació de l’exposició ‘Mirades de futur’

Un repte afrontat amb imatges

Per al jovent tutelat, arribar a la majoria d’edat no és pas un somni, sinó un repte. Quan aquests adolescents tutelats per l’administració han d’emancipar-se, ho fan des d’una posició vulnerable per la seva experiència vital i perquè han de fer un sobreesforç per construir un futur digne, prevenint l’exclusió social a la que estan exposats.

Dirigit a adolescens d’entre 16 a 18 anys acollits en recursos residencials i que es troben en la darrera fase de tutela, el projecte GR 16-18 els proporciona l’acompanyament de mentores i mentors, joves voluntaris de 25 a 30 anys que els ajuden a guanyar en confiança, a pensar en el seu futur i prendre decisions. L’objectiu és millorar els seus recursos, posant èmfasi en les competències d’iniciativa, d’autoconeixement, d’expressió de les emocions i relacionals.

En aquesta edició, el projecte de fotografia participativa es va iniciar a finals d’octubre de 2018 i culmina al juny amb l’exposició on presenten el camí fet, representant amb imatges les seves reflexions, dubtes, experiències, preocupacions, inquietuds i somnis en relació al seu procés d’emancipació.

 

Exposició “Mirades de futur”

Espai de fotografia Francesc Català-Roca (C. de Llança, 21).

Entrada lliure.

Horari fins al 25 de juny de 2019:

Dilluns, de 17 a 19 h
Dimecres, de 12 a 14 h
Divendres, de 17 a 19 h

EDUCACIÓ > ‘Material sensible’ 2019

La fotografia per recuperar el poder personal

Al març es va posar en marxa una nova edició de “Material sensible”, el projecte de fotografia participativa impulsat per l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision que, al costat de la Fundació Vicki Bernadet, acompanya persones que van patir abusos sexuals en la infància. Durant aquest temps, el grup de participants, totes dones aquest cop, utilitza la fotografia com a mitjà per reconstruir el seu relat i es prepara per fer públic el resultat en una exposició que acollirà el nou espai artístic de Barcelona, Chiquita Room, i s’inaugurarà el proper mes d’octubre.

Fotografía de Beatriz Burgos, participante en ‘Material sensible’ 2019

La meitat dels delictes sexuals es perpetren contra menors

Les xifres dels abusos sexuals a Espanya segueixen sent aterridores: el primer gran informe de la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior, que es va fer públic a finals de l’any passat, reflecteix un increment de casos del 30% des de 2012 -de 9.008 casos s’ha pujat a 11.692 en 2017- i llança una dada esgarrifosa: el 50% de les víctimes són menors. Catalunya, Andalusia, Madrid, el País Valencià, Navarra, Canàries i Balears encapçalen la llista de comunitats amb major incidència. Una xacra social que, sent perpetrada majoritàriament per homes, afecta majoritàriament a dones, nenes i nens, aquells que ostenten major indefensió. La major sensibilització social fa que els abusos sexuals es coneguin cada vegada més, ja que lluny de disminuir el nombre de casos, a més ara es parla més d’ells i cada vegada hi ha més denúncies. Amb urgència, calen lleis, polítiques, educació i, sobretot, fer-nos càrrec com a societat, entre totes i entre tots.

La metodologia en fotografia participativa desenvolupada durant anys per l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision amb diferents col·lectius vulnerables es centra en observar i reconèixer per entendre, permetent a les persones en situacions de risc que reconnectin amb els seus recursos personals, que utilitzin la fotografia per a reconstruir les seves pròpies històries i per documentar-les en primera persona, per trencar patrons, viure des d’una major llibertat i fer-se càrrec de la seva pròpia realitat. Una realitat, que en el grup de dones que participen d’aquesta nova edició de “Material sensible”, té com a gran eix comú la reparació de la seva identitat: malgrat les diferències entre les seves històries, vivències, orígens o estrat social, és una constant que l’abús les va prendre la seva innocència de nenes i que aquest fet ha marcat la resta de la seva vida. Pot variar la manera en què s’han fet càrrec de si mateixes, la forma en què han reconnectat amb el seu poder i la seva sexualitat, i com han reparat el dany del que moltes vegades senten còmplice a la societat. Però la bretxa devastadora que va obrir l’abús cap a elles és la mateixa. Ara són elles les que disparen amb la càmera.

Al llarg d’aquests mesos, les professionals Alice Monteil i Mireia Plans, de l’Àrea d’Educació, al costat de la psicòloga Núria Grau de la Fundació Vicki Bernadet, acompanyen a aquestes dones en la seva recuperació, oferint-los la fotografia com a eina d’expressió i potencial creatiu per explicar la seva pròpia història i trencar el bucle que les situa com a víctimes. Així, es converteixen de nou en protagonistes de les seves pròpies vides per prendre decisions, acollir-se al dret a equivocar-se, rectificar, i ser dignes propietàries de la seva pròpia realitat. L’aprenentatge passa per qüestions tècniques, però sobretot per aspectes psicològics i emocionals molt sensibles de la seva pròpia història, ja que la gravetat de cada situació no ve marcada només pel delicte en si sinó per com cada persona va viure l’experiència. Facilitar a aquestes persones en situacions de risc l’ús de la fotografia com a eina per reconstruir les seves pròpies històries i documentar-les en primera persona continua sent, 18 anys després, bona part de la raó de ser d’aquesta Fundació.

ENTREVISTA > John Moore, guanyador del World Press Photo de l’Any

John Moore © Anna Fàbrega

Parlem amb el fotògraf John Moore, autor de la imatge que ha obtingut el World Press Photo de l’Any.

La seva fotografia per Getty Images titulada “Crying Girl on the Border” ( “Nena plorant a la frontera”) ha obtingut no només el premi estrella del World Press Photo 2019, si no també el 1.er lloc en la categoria Spot News (Notícies d’actualitat), que pot sumar a altres guardons rebuts en anteriors edicions del mateix concurs per la seva visió de la crisi d’habitatge als EUA (2012), de l’assassinat de Benazir Bhutto al Pakistan (dos premis en 2008) i de la guerra de l’Iraq (2005).

Però la imatge que encapçala l’exposició de 2019 va recórrer tan llarg camí com els seus protagonistes. Abans de ser premiada, va exercir com a símbol del rebuig a la doctrina Trump de “tolerància zero” amb els migrants. També va servir de base a un controvertit fotomuntatge (que enfrontava els plors de la nena amb un Donald Trump displicent) en portada de la revista Time. I fins i tot va ser durament criticada en saber-se que la Sandra i la Yanela Sánchez, la mare i filla que en ella apareixen, no van ser finalment separades, com d’altra banda sí ho van ser almenys 2000 menors i les seves famílies, en el curs de tan sols 6 setmanes, fins que el president nord-americà es va veure forçat a rectificar en aquest controvertit assumpte.

 

La teva instantània de la detenció d’aquestes migrants va patir molt diverses interpretacions. Com afecta al fotoperiodisme la manipulació ideològica de tot signe?

En el polaritzat clima actual, és inevitable que una imatge emocional i potent sigui vista des de perspectives polítiques. Com a fotoperiodista, crec que és una cosa que cal acceptar, encara que el teu enfocament hagi estat clar i directe. La nit en què vaig prendre la foto, no hi havia manera de saber si mare i filla serien separades i aquesta ambigüitat era clara en el meu peu de foto. Quan una setmana més tard vaig saber que seguien juntes, em vaig sentir alleujat. Potser la imatge va commoure a tanta gent per la possibilitat tan real que fossin separades, cosa que sí que va passar a molts altres immigrants.

Crying Girl At The Border © John Moore

En aquests temps digitals en què la gent sol prendre partit sense abans reflexionar degudament, sembla que molts encara creuen que la fotografia presenta veritats absolutes. Quina és la teva opinió al respecte?

Com a fotoperiodistes, si fotografiem amb passió i, a l’hora de posar peus de foto, ho fem amb precisió i contextualitzant, llavors ens trobem en terreny segur. En el cas concret de la imatge que comentàvem, els editors podien anar a la fotografia original, penjada al web de Getty Images, i veure que el seu títol era ajustat i que aquell instant era presentat d’una manera clara. No podem controlar el cicle de vida d’una imatge a les xarxes socials, però podem controlar el contingut original i presentar-lo amb precisió.

El que sens dubte convida a la reflexió és el teu llibre, “Undocumented: Immigration and the Militarization of the United States-Mèxic Border” (“Indocumentats: immigració i la militarització de la frontera entre Estats Units i Mèxic”), que abasta ni més ni menys que una dècada de treball, en què contribueixes a posar cara a les estadístiques sobre migracions. Com aconsegueixes crear confiança a banda i banda de la frontera, tant amb migrants com amb forces de seguretat?

Efectivament, sempre he tractat d’humanitzar aquestes complexes qüestions socials. Al llarg dels anys, les agències frontereres d’EUA. m’han concedit accés desenes de vegades. Encara que de vegades no els agradin algunes de les meves imatges concretes, saben que la meva cobertura és justa i que estic obert a mostrar molts aspectes d’aquests temes. Si m’han seguit donant accés després de “Crying Girl on the Border” és perquè es tracta d’una imatge veraç i forma part d’un treball molt ampli.

També segueixo treballant amb confiança en la comunitat d’immigrants. Per descomptat, és útil que jo parli espanyol, i és igual d’important que els tracti amb respecte i dignitat. Reaccionen de la mateixa manera. Sempre m’asseguro d’aclarir que sóc fotoperiodista i no un fotògraf que treballi per a cap agència federal. De vegades, prefereixen que no mostri les seves cares i altres cops que no els fotografiï en absolut, i per mi no hi ha problema, és una cosa que respecto. De fet, segueixo en contacte amb diversos dels immigrants que he fotografiat en els últims deu anys.

Què has après sobre l’ésser humà en la teva interacció amb aquestes persones?

He après que, independentment del costat de la història estigui explicant, si t’acostes a la gent de forma honesta i estableixes un nivell bàsic de confiança, ells deixen que entris en les seves vides, fins i tot en moments complicats. Vull que la gent senti que explico les seves històries amb precisió i m’esforço per mantenir la meva part d’aquest tracte.

El teu treball ha estat premiat nombroses vegades pel concurs World Press Photo, però mai abans en la categoria més reconeguda, la de la foto de l’any. Com assumiríes que la teva imatge fos presentada com la millor entre totes les publicades en 2018? *

Òbviament, és un immens honor tenir una imatge meva considerada pel World Press Photo de l’Any. Com succeía amb les meves imatges guardonades pel concurs en anys anteriors, aquesta mostra un moment dramàtic en la història. I de la mateixa manera que els meus col·legues de la professió, m’aplico a fons per estar en el lloc correcte en el moment adequat. És un privilegi poder explicar històries importants en imatges.

* Aquesta entrevista va ser realitzada abans del 12 d’abril de 2019, quan es van lliurar els premis World Press Photo 2019.

Autor de l’entrevista: Carlos G.Vela