El pla d’en Salih

beca-photographic-social-vision_salih

En Salih porta 36 dies al centre de detenció d’immigrants irregulars de Misrata. Allà viu, menja i dorm en el que abans era una classe de Primària al costat d’uns altres 30. Fa calor i, per descomptat, preferiria no estar aquí, però li consta que hi ha llocs pitjors. Un sudanès a la seva mateixa classe, o cel·la, li va comentar que a Trípoli els mataven a cops i gana. A Misrata no. A en Salih li donen cafè i tres menjars al dia i, de tant en tant, el deixen sortir a caminar pels passadissos.

En Salih comparteix espai amb uns altres nou nigerinos (nigerians?) a més d’aquest sudanès. També hi ha cinc senegalesos i tres egipcis, però d’aquests últims no en sap res perquè només parlen àrab. Desconeix fins quan s’estarà allà, ni què passarà després. El deixaran lliure? L’ enviaran de tornada a Níger? Ningú aquí ho sap. Casualment, avui li han fet aquesta mateixa pregunta dos periodistes europeus. Deien que estaven fent un treball sobre refugiats a Líbia.

En Salih també els ha explicat el seu accident de cotxe fa quatre anys perquè li han preguntat per la seva cama. Tothom ho fa. Aquest tros de fusta l’hi va col·locar un ferrer del seu mateix llogaret que no li va cobrar. Era el seu amic. El pla d’en Salih era treballar en el que fós, o fins i tot pidolar a les mesquites, fins a reunir els diners per poder tornar al seu llogaret amb una cama ortopèdica de debò. Per a això va venir a Líbia.

Text de Karlos Zurutuza
Fotografia de Ricard García Vilanova

Tags: ,