ENTREVISTA > Catalina Martin-Chico, premiada al World Press Photo 2019

El reportatge “Colòmbia, (Re)Birth”, de la francoespanyola Martin-Chico, ha guanyat el 2n premi de Reportatges gràfics en Temes contemporanis del World Press Photo 2019.

Catalina Martin-Chico. © Jérome Bonnet

Aquest extens document fotogràfic mostra com, després de signar-se en 2016 l’acord de pau entre el govern colombià i el moviment rebel de les FARC, es produeix un baby boom entre les antigues guerrilleres. Fins llavors, havien hagut de prioritzar la lluita i en alguns casos van deixar als seus nadons amb familiars o, segons s’afirma, van ser fins i tot forçades a avortar, una acusació que es nega des de les FARC. Es tractava, en tot cas, d’un fet inèdit i un canvi radical en les vides d’aquestes dones.

Per conèixer millor aquest treball, vam parlar amb la seva autora, Catalina Martin-Chico, nascuda a Madrid, però parisenca d’adopció. Sent de les poques documentalistes habituals al Iemen, el seu treball allà li va valer el ICRC Humanitarian Visa d’Or, en la seva primera edició de 2011, celebrat en el marc del festival Visa Pour l’Image. Va ser en aquesta mateixa cita francesa on va presentar el 2017 els primers resultats de la seva obra sobre exguerrilleres de les FARC, iniciat de forma independent i pel que obtindria el premi de Cànon a la Millor Fotoperiodista, amb el qual va poder finançar un desenvolupament més extens d’aquest projecte.

Fotografía nominada al World Press Photo del Año © Catalina Martin-Chico para la agencia Panos.

Com trobes aquesta història i què t’empeny a documentarla?

La pau a Colòmbia era un moment històric que m’interessava tractar, encara sense saber ben bé com. I crec que va ser llegint un article com em vaig assabentar que gairebé el 40% de la guerrilla estava formada per dones i que algunes començaven a tenir fills. Així que vaig anar investigant, sobretot en la premsa colombiana, i vaig veure que la meva porta d’entrada podien ser tots aquests nadons que d’alguna manera arribaven a reemplaçar les armes; que.aquella petita història humana podia explicar la gran història de la transició colombiana.

El post-conflicte és un moment clau per a qui ha patit la guerra, al qual malgrat això gairebé no s’acostuma a donar cobertura als mitjans. Volies dotar-lo de rellevància?

Exactament! Quan els mitjans ja no cobreixen l’actualitat, és aquí on em sembla interessant actuar i començar a documentar el que no es documenta habitualment. Tot just cobert l’inici del procés de pau, això ja semblava ser tot el que els mitjans volien explicar al respecte. I a mi em semblava important explicar justament totes aquestes històries humanes que estan amagades darrera d’un acord de pau.

© Catalina Martin-Chico para la agencia Panos

Sortint d’una guerra que semblava sense fi, la maternitat es converteix en el fil conductor de “Colòmbia (Re) Birth”. Què vas aprendre sobre la gestió de seqüeles del conflicte i del retorn a la vida quotidiana?

Ho vaig aprendre tot! Aquestes noies em van explicar com van entrar a la guerrilla quan eren nenes, amb entre onze i catorze anys, com van haver de tallar tot contacte amb la seva família anterior i crear llaços molt íntims i fins i tot entranyables amb les armes, que els protegien. I al llarg d’una o dues dècades, depenent de la persona, romandre invisibles, fora de la societat, vivint a la selva, gairebé com animals, dit sigui entre cometes. I després, en signar la pau, han de reaprender-ho tot! Primer, tornar a conèixer a les seves famílies, que no han vist en vint anys. Assabentar-se que potser els seus pares ja van morir o que als germans els van matar els paramilitars. Després, localitzar els nens que van haver d’abandonar aquelles que van poder portar un embaràs fins al final… I aprendre tot sobre aquesta vida diària que ens sembla tan normal a nosaltres: gestionar els diners, buscar una feina, comprar menjar i roba, pagar l’electricitat … Per això vaig anomenar així al reportatge, perquè a través d’aquests nadons que neixen, els seus pares i mares efectivament reneixen. Donen els seus primers passos en una nova vida, alguns sense explicar a ningú l’anterior, qui són ni d’on vénen. Per a ells és un nou reset: renéixer com a part de les FARC, deixant una vida enrere, i al cap dels anys, reneixen de nou a la societat civil.

Tenint en compte l’empatia i intimitat que transmet el reportatge, quina és la importància que dónes a ser premiada en un concurs com World Press Photo en relació al que pugui aportar, de positiu o negatiu, als protagonistes d’aquesta història?

És una bona pregunta. La veritat és que crec que l’exposició que els premis poden donar a les seves històries és sempre positiva. Sobretot perquè aporta un altre angle, dóna visibilitat a una història humana dins de la de les FARC que sempre han estat vistes des de tantes formes negatives. És l’altra cara de la moneda. Jo l’he explicat amb molt de respecte i molt de temps, tenint en compte sempre la dignitat de la gent. En realitat, el que és negatiu és el que estan vivint ara, que la pau a Colòmbia és molt més fràgil que quan vaig començar amb aquest projecte, perquè llavors hi havia més esperança..

Com està sent acollit el teu reportatge a la societat colombiana?

Encara no ho sé. De moment (*) només em van entrevistar en una ràdio colombiana, i si guanyo algun premi, suposo que hi haurà més repercussió en la societat colombiana. Sí que he tingut algun feedback des de les xarxes socials i la veritat és que no ha estat gaire positiu. Sé que les FARC han comès molts errors i no són pas àngels i que per això hi ha molta gent que els tenen rancúnia i que els odia. De fet, la població colombiana té moltes ferides per tots els costats. I això ho entenc perfectament. El meu reportatge no té intenció de donar la raó a ningú, ni de dir qui són els bons i qui els dolents. Només he volgut explicar una història sobre gent després d’un conflicte, sense per això voler jutjar a ningú.

* Aquesta entrevista va ser realitzada abans del 12 d’abril de 2019, quan es van lliurar els premis World Press Photo 2019

Autors de l’entrevista: Helena Velez Olabarria i Carlos G.Vela

Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,