Finalistes de la III Beca Joana Biarnés

Ja coneixem els projectes finalistes de la III Beca Joana Biarnés!

El jurat d’experts de la III edició de la Beca Joana Biarnés ja ha acabat el procés de revisió i selecció dels projectes candidats. A causa de l’alt nivell de totes les propostes presentades, la deliberació va ser llarga, intensa i minuciosa, fins a decidir qui eren els sis finalistes, les propostes dels quals han volgut destacar de forma especial. Els detallem a continuació, incloent-hi algunes línies que expliquen el projecte extretes de les presentacions de cada proposta:

  • ‘Desertores del ‘arao’. De Quinquis a mercheros, la etnia de los invisibles’, de Sergi Rugrand, fotògraf i videògraf de L’Hospitalet de Llobregat.

© Sergi Rugrand.

Quinquis, Quincalleros, Languilleros, Moinantes, Andarrios, Murris… Són molts els noms amb els que, segons el lloc on es trobin, poden ser coneguts els Mercheros: una ètnia d’origen i costums encara difosos a Espanya. Erròniament identificats com a descendents mestissos del poble gitano, es tracta d’una identitat pròpia molt poc coneguda que, de la mateixa manera que d’altres minories, ha sofert la marginació i el pes dels prejudicis per part de la societat. S’especula que prové d’un grup social de persones que durant la Baixa Edat Mitjana, van ser “desertors de l’arao”, van abandonar les terres dels senyors feudals i van començar a buscar-se la vida recorrent els camins de la península, convertint-se així en un poble nòmada. Hermètics, endogàmics, i amb un dialecte secret, els mercheros segueixen essent avui dia, el poble dels invisibles. 

  • ‘Generación perdida. Entre dos crisis sociales’, d’Adra Pallón, fotògraf documentalista resident en Lugo.

© Adra Pallón.

Som la generació més ben preparada de la història dels països del sud d’Europa. Se’ns va vendre un futur que aquí no existeix. Hem heretat la desindustrialització i la turistificació dels nostres països. Les polítiques europees van projectar l’activitat econòmica dels països sud-europeus cap a una activitat basada en el sector dels serveis, convertint-los en el ressort turístic dels països del nord, països que sí que tenen una indústria i una economia florent i sòlida. Aquest fet va comportar un augment precipitat cap a la precarietat laboral, la bretxa social i la gentrificació. Aquest darrer fenomen ha potenciat la pèrdua d’habitatges per part de les famílies i la inaccessibilitat per part dels joves a tenir-ne, part d’aquesta generació perduda que viu entre dues crisis enormes. 

  • ‘Hasta que la tierra aguante. Retrato de la agricultura y ganadería industrial en España y sus consecuencias ambientales, humanas e identitarias’, de Santi Donaire, fotoperiodista de Jaén.

Imatge d’un altre projecte del mateix autor: “Crudo” © Santi Donaire

La terra que varen viure les nostres àvies i pares, aquesta societat majoritàriament rural i de subsistència, ha donat pas a la concentració urbana massiva, relegant el camp a pràctiques de producció industrial i massiva. Com si es tractés de les nostres pròpies vides estressades, la producció alimentària ha estat sotmesa a una sobreexplotació, sense importar-ne les conseqüències per al nostre medi ambient, per a la gent que la treballa i per sentir-nos aliens, i no hereus, d’un paisatge que no s’assembla al que ens van explicar. No només les nostres vides han estat espoliades de qualsevol contacte amb el camp i la natura, sinó que la indústria ha fet que cultivar la terra estigui espoliat del ritme biològic, la humanització i la sostenibilitat.  

  • ‘La gran unión: materiales para construir una imagen’ de Marius Ionut Scarlat, fotògraf nascut a Romania i resident a Guadalajara.

© Ionut Scarlat.

Aquest és un projecte sobre la comunitat romanesa que viu a Espanya i sobre la desconstrucció de la imatge dels immigrants romanesos als mitjans de comunicació espanyols. S’han generat, al llard dels anys, diferents prejudicis i estereotips que afecten a tota la comunitat. L’objectiu és conèixer, per una banda, si el missatge transmès ha quallat a la societat i, d’altra banda, veure com rep l’immigrant aquest missatge.  

  • ‘Locas. Una investigación visual sobre la representación de la salud mental en España’, de Natalia Lázaro Prevost, fotògrafa i periodista de Barcelona.

Un altre projecte de la mateixa autora “Acts of Resistance” © Natalia Lázaro.

El projecte tracta sobre la representació històrica de la salut mental, que visualitza les pràctiques abusives exercides contra el cos malalt, especialment de la dona, i explora noves alternatives de comprensió del malestar mental des de la perspectiva de testimonis actuals que conviuen amb problemes de salut mental. A través d’exemples històrics recopilats en centres de salut mental de Catalunya i Espanya, el projecte revela les seves vinculacions amb el sistema actual de salut mental i denuncia els errores en l’abordatge d’aquesta temàtica al nostre país. 

  • ‘Talassa. Dones a un mar que s’apaga’, de Bruna Casas. Fotoperiodista basada a Barcelona.

© Bruna Casas.

El Mediterrani és la segona regió del món més afectada per la crisi climàtica, només per sota de l’Antàrtida. El nivell del mar puja sense parar i les aigües s’escalfen més de pressa del que la vida marina pot aguantar. Aquest procés de degradació afecta la vida de moltes persones, especialment de les qui, pel seu ofici, han vinculat la seva vida a aquest mar. El projecte acompanya un grup de dones: pescadores, capitanes, biòlogues, armadores… Totes elles treballant en un món d’homes i totes lluitant per un mar que, a poc a poc, s’apaga. 

ANUNCI DEL PROJECTE GUANYADOR

El projecte guanyador de la III Beca Joana Biarnés s’anunciarà el pròxim 4 de febrer a les 19:00 h a l’Espacio Creativo UNONUEVE (c/Gutemberg, 4. Madrid), coincidint amb la presentació de “Cartas a Mariví. La búsqueda de nuestra generación para encontrar un lugar en este mundo”, que és l’exposició fruit de l’anterior edició de la Beca. Aquella II edició la va guanyar Samuel Nacar amb un projecte sobre desindustrialització i despoblació a Espanya. El resultat de la seva investigació s’exposarà fins al 19 de març de 2022 a la Sala Fujifilm d’Efti.

CANDIDATS I JURAT

Dels 41 projectes presentats enguany, 5 propostes són de col·lectius i 36 individuals. La major part dels participants es troben entre els 28 i 32 anys (un 41%), amb una distribució equilibrada entre participants femenines (52%) i masculins (48%). La seva situació geogràfica prové de Catalunya (49%), seguida de la Comunitat de Madrid (29%), tot i que hi ha hagut procedències molt diverses, tal com queda reflectit en els sis finalistes.

El jurat ha estat format pel fotoperiodista Edu Ponces; la fotògrafa Imma Cortés, també investigadora de l’Arxiu Joana Biarnés; el periodista i documentalista Karlos Zurutuza, especialista en drets humans i conflictes armats; el fotògraf i editor gràfic Rafa Badia, també professor especialitzat en narrativa fotogràfica i fotografia documental; i la fotògrafa Sofía Moro, especialitzada en retrat editorial i drets humans.

Des de Photographic, volem agrair el suport de totes les entitats que han col·laborat en la difusió d’aquesta convocatòria, incloent-hi escoles de fotografia, associacions i sindicats de fotògrafs i periodistes, universitats, festivals de fotografia, revistes especialitzades i agendes culturals.

La Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes compta amb la col·laboració de Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Terrassa, Escuela Efti, Foto Ruano Pro i l’Arxiu Joana Biarnés.