Joana Biarnés, candidata als Premis mujerhoy

Joana Biarnés

La fotògrafa, Joana Biarnés (Terrassa, 1935), ha estat seleccionada com a candidata als Premis mujerhoy. D’una llista de 15 candidates elaborada per l’equip de redacció, els lectors i internautes de la revista podran votar a través del web per triar les quatre dones de l’any 2016.

La història i obra de Joana Biarnés van ser recuperades gràcies al redescubriment del seu arxiu i de les impressionants imatges amb les quals va immortalitzar les terribles inundacions del Vallés el 1962. La seva vida va ser després retratada a la pel·lícula documental Joana Biarnés. Una entre tots, film d’Òscar Moreno i Jordi Rovira, realitzat per Rec Produccions i amb coproducció de Photographic Social Vision. Va començar la seva carrera de fotoperiodista ben jove seguint el deixant del seu pare, Joan Biarnés, un respectat fotògraf esportiu de Terrassa. Ella li ajudava en el laboratori i poc temps després va començar a acompanyar a Ramon Masats (Premi Nacional de Fotografia en 2004) en els seus passejos fotogràfics pels voltants de Terrassa. D’ell va aprendre a treballar les ombres i modelar la llum. El seu primer reportatge ho va realitzar als 16 anys i es va publicar en El Mundo Deportivo, quan va fotografiar l’avenc Avenc del Llest que uns excursionistes havien descobert. Com a primera dona reportera gràfica del país va haver de fer front a multitud de prejudicis, sovint de cort masclista. No obstant això, Joana Biarnés no solament no va dissimular la seva femineitad sinó que va apostar per ella.

El 1956 i com a estudiant de l’Escola de Periodisme de Barcelona, se li va encarregar un reportatge a l’escorxador que va rebre els honors del seu professor, el periodista Manuel del Arco. Fins a 1961, va combinar la seva carrera com a fotògrafa esportiva, de moda i industrial, amb la fotografia de nuvis, el retrat infantil i la foto fixa en cinema, i va anar en 1962 quan la seva carrera va desenganxar amb a les imatges de les pluges torrencials a la comarca del Vallés que van arribar a obrir el telenotícies. Aquest mateix any i gràcies a una trobada amb el responsable de relacions públiques del diari Pueblo va rebre un encàrrec del periòdic madrileny i poc després ja formava part de la seva plantilla. Després de Pueblo van venir Blanco y Negro, ABC, i les agències Contifoto i Heliopress, a més de convertir-se en la fotògrafa personal del cantant Raphael.

El 1975, va fundar l’agència Sincro Press, al costat d’alguns companys com Jean Michel Bamberger, periodista francès establert a Espanya amb qui s’havia casat el 1970. Durant aquests anys a Madrid, va fotografiar a cèlebres personatges: The Beatles, Jackie Kennedy, Louis Armstrong, Joan Manel Serrat, Marisol, Yul Brynner, Dalí, Romy Schneider, Charlie Rivel, Jack Lemmon, Roman Polanski, Rudolf Nureyev, Orson Welles, Lee Marvin i molts d’altres. Però un dia es va desencantar del periodisme quan va intuir que el sensacionalisme començava a corrompre-ho i el 1985 va decidir abandonar la professió per obrir un restaurant a Eivissa al costat del seu marit, i desenvolupar així la seva altra passió, la cuina.

Amb el pas dels anys la seva labor fotogràfica va romandre oculta fins que el fotògraf Cristóbal Castro, que buscava imatges de les riuades del Vallés per a una exposició commemorativa, va donar amb les fotografies de Joana Biarnés i la resta del seu arxiu. Allò va suposar l’inici d’un merescut reconeixement que avui culmina amb la nominació d’aquest premi, la primera exposició que posa a la venda la seva obra a la Galeria Valid Foto, després de les quals anteriorment es van veure en l’última edició de Photoespaña i la IX Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. A més s’està preparant una gran mostra antològica, comisariada per Chema Conesa i organitzada per la Fàbrica, que s’exposarà en Palau Robert a l’octubre de 2017, i l’Editorial Blume treballa en un llibre commemoratiu que veurà la llum pròximament.

 

Tags: , ,