Parada a meitat del camí

beca-photographic-social-vision_foto-ricardo-garcia-vilanova

L’equip becat per Photographic Social Vision fa balanç del treball realitzat fins avui. Es tracta d’una labor complexa, el resultat final de la qual coneixerem a la primavera de 2017.

Aviat es compliran quatre mesos des que se’ns va comunicar que el nostre projecte sobre la ruta de migrants i refugiats a través de Líbia havia obtingut la primera beca Photographic Social Vision.

Durant aquest temps hem tornat al país, com vam havíem estat fent regularment des de 2011, aquesta vegada posant en el focus en el drama dels qui fan parada a Líbia camí d’Europa. Com sempre, els vam veure a tot arreu: buscant feines esporàdiques al carrer o com a assalariats en restaurants o hotels; vestint la granota taronja d’escombraries…

Precisament, descobrim també que escombrar els carrers ja no és una labor dedicada exclusivament a estrangers, generalment subsaharians i bangladeshians. Els diferents fronts de guerra per tot el país estan provocant un flux de desplaçats interns amb els quals els forans s’han de disputar labors que un libi mai ha desenvolupat abans.

Vam conèixer la labor de la guàrdia costanera líbia in situ mentre rescataven del mar a una nova remesa de refugiats a la deriva. Sabem que el desgovern és un dels mals endèmics de la Líbia post-Gadafi, però no ens va semblar que el seu fos un treball abandonat a la improvisació.

Per descomptat, també hem visitat els centres de detenció per comprovar que n’hi ha de totes classes: des dels que ofereixen tres àpats al dia i assistència mèdica, fins als més infames, on els retinguts són tractats com a mercaderia. I volem insistir en el “de totes classes”. Sense anar més lluny, al de Misrata vam veure a gent dutxar-se i rentar-se les dents mentre algun col·lega periodista escrivia als pocs dies que als interns d’allà “només se’ls donava aigua salada” per beure. La nostra és una labor de recerca que escometem gràcies a la beca rebuda, res a veure amb viatjar amb un titular escrit per endavant que ajudi a vendre reportatges.

En qualsevol cas, tampoc ens mosseguem la llengua davant la dura realitat que trobem en el front de Sirte, on es lliura la batalla per expulsar a l’Estat Islàmic de la seva plaça més important fora d’Orient Mitjà. Allà, entre la ranera d’uns combats que s’estan allargant molt més de l’esperat, descobrim com refugiats i migrants són desplaçats a la línia del front per netejar la sang resseca en ambulàncies i lliteres, cuinar per a les milícies allí desplegades o llençar quitrà per tapar els cràters de la carretera.

Vam tornar a trobar-nos amb ell, el refugiat, ja a bord de l’Astral, el vaixell de rescat amb el que Proactiva Open Arms opera des del juliol passat. Vam passar un mes embarcats en dues rotacions gràcies a les quals vam poder desxifrar la complexitat de les missions de salvament, en un moment en el qual les institucions semblen delegar el pes d’aquestes en les ONG, és a dir, en la societat civil. Sumem l’experiència d’aquest any a la del passat, quan també vam pujar a dos bucs, llavors de Metges Sense Fronteres. Gaudim així una visió més global i un mirada que també incideix en els canvis produïts en el temps.

A la final d’aquest mes tornarem a Líbia, aquesta vegada a l’inhòspit i desconegut sud del país, per examinar sobre el terreny el punt d’entrada de tots aquells que s’aventuren en aquesta terrible travessia a través del desert i el mar. No se’ns escapa que el relat dels refugiats a Líbia s’entremescla necessàriament amb la història del país. Igual que els libis, ells també són víctimes alhora que partícips i protagonistes. I així ho hem d’explicar. Seguim treballant.

beca-photographic-social-vision_foto-ricardo-garcia-vilanova_01Text: Karlos Zurutuza
Fotografies: Ricard García Vilanova

 

 

 

Tags: ,