EDUCACIÓ> Projecte educatiu ‘Material sensible’ 2019

  • Fotografia de Mireia M participante en el proyecto Material Sensible

Fotos realitzades per Beatriz Burgos i Mireia M.

En l’edició 2019 del projecte, les persones participants al taller van ser tot dones. La Bea, l’Isha, la Mireia, la Beatriz i la Momo compartien un eix comú: totes volien reparar la seva identitat. L’abús les va arrebatar la seva innocència com a nenes i aquest fet ha marcat la resta de les seves vides. Amb diferents històries, vivències, orígens i estrats socials, havien estat el blanc dels abusos. Ara serien elles les que disparien amb la càmera: una realitat compartida i la seva càmera de fotos per intercanviar històries, donar espai als seus sentiments i obrir-se emocionalment a través de les imatges. Des de les fundacions Photographic Social Vision i Fundación Vicki Bernadet es va posar en marxa la segona edició de Material Sensible, un projecte participatiu de creació artística entorn a l’abús sexual infantil. El resultat es veurà en forma d’exposició del 24 d’octubre al 9 de novembre a la galeria Chiquita Room.

Fotos realitzades per Beatriz Burgos i Mireia M.

El poder de la imatge posat al servei de la metodologia participativa, unit a l’acompanyament terapèutic, són els dos pilars de Material sensible. La fotografia participativa, metodologia de treball que fa anys que Photographic Social Vision practica, permet a les persones en situació vulnerable connectar amb els seus recursos personals i utilitzar la fotografia per reconstruir les seves històries a través de l’art. Treballar en el taller des d’un marc inicial de llibertat, absoluta confidencialitat, respecte i acompanyament, permet a les persones que en formen part abordar amb major confiança els seus processos i obrir-se a la pròpia sorpresa en l’evolució. La fotografia permet a les persones no familiaritzades amb aquest mitjà connectar amb la seva capacitat creativa i expressar amb imatges la seva realitat. En aquest projecte que posa sobre la taula un tema tan delicat com l’abús sexual infantil, la càmera es converteix per a les participants en una eina que els permet esplaiar el trauma del passat i reconnectar, primer amb elles mateixes, després amb les relacions i entorn més immediat, després amb el món. Cuan el projecte s’ha fet públic en forma d’exposició, elles mateixes han reconegut la importància de revelar els fets i com l’acompanyament i l’haver compartit en grup sense sentir-jutjades, ha estat fonamental durant tot el procés. Aquest retrobament amb elles mateixes que s’ha donat al llarg de les sessions i l’empenta que els confereix saber-se una víctima més, a través del reflex i màgia de les imatges, els ha dotat de molt poder en l’exposició pública.

Fotos realitzades per Beatriz Burgos.

“Jo no tenia valor de decir-ho amb paraules i gràcies a la fotografia vaig ser capaç”

Per tractar l’abús sexual a menors, un dels problemes de salut pública més greus i complexos, la paraula és insuficient en moltes ocasions. Si bé és important nomenar, el que des de fora es pugui veure com una cosa de lògica aclaparadora ( “cal denunciar”) des de dins pot ser un abisme. Per això, el sol fet que les participants hagin dedicat temps a construir un relat fotogràfic propi, els ha permès resituar-se en relació als abusos des d’una postura apoderada. La fotografia els hi dona una eina d’expressió i potencial creatiu per explicar les seves històries i trencar el bucle que les posicionava com a víctimes. D’aquesta manera, es converteixen de nou en protagonistes de les seves pròpies vides. Creuen la barrera del silenci i s’enfronten a la seva pròpia història per explicar-la, a elles mateixes i al món que els envolta. Des de l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision, responsables de la creació del projecte, ressalten l’enorme poder de la imatge a l’hora de treballar realitats complexes i traumàtiques, alhora que consideren necessari tornar a col·locar en l’agenda pública, una vegada i una altra, un tema cabdal que ens afecta i hem d’abordar com a societat.

Fotos realitzades per Beatriz Burgos i Mireia M.

Explorar els propis límits, dotar-se d’eines que els permetin equilibrar el seu estat emocional, revisar el passat i els seus efectes, abordar el futur amb nous ulls … La fotografia ha estat durant aquest temps el mirall on poder mirar-se i revisar el trauma amb una distància de protecció, alhora que els ha permès reflexionar sobre temes crucials que envolten l’abús sexual infantil com la denúncia pública, el poder animar a altres víctimes a buscar ajuda, la integració, el canvi d’enfocament … Totes aquestes experiencies han estat presents a l’exposició a la galeria Chiquita Room. Una exposició en la cual les cinc participants al taller han compartit les seves imatges plenes de símbols, sensacions i emocions, amb l’objectiu de resituar-se amb relació al què van viure en el passat i sobretot expressar com se senten avui en dia.  El resultat va ser una mostra de fotografies subtils, suggeridores i metafòriques que donen visibilitat a una realitat silenciada i desconeguda per molta gent, un contingut artístic que impacta i sensibilitza a la societat.

 

Video realitzat per Ana de Quadras

Facilitadores: Alice Monteil y Mireia Plans
Psicòloga: Núria Grau
Fotografies de: Bea Baños Cairat , Beatriz Burgo, Isha Normahomed, Mireia M. and Momo

 

Aquest projecte ha sigut possible gràcies a la sensibilitat i generositat d’una donant particular.

 

 

Amb la participació de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya en el finançament del projecte.

Tags: , , , , , , , ,