Arxiu Jacques Léonard

Jacques Léonard © Juan Amaya, 1958.

L’obra fotogràfica del francès Jacques Léonard (Maisons-Lafitte, 1909 – L’Escala, 1994) destaca especialment pel seu retrat únic de la vida gitana barcelonina dels anys 50 i 60, i és representada per la Fundació Photographic Social Vision.

 

Una obra excepcional

Autor del fons fotogràfic més important de segle XX sobre la comunitat gitana a Barcelona, ​​la seva inusual biografia i la seva mirada única, va fer que “el paio Chac“, com era conegut per la comunitat gitana de Barcelona, ​​no caigués en el paternalisme, la denúncia o l’escenificació folklòrica dels seus contemporanis de la nova avantguarda, llegant un retrat viu i absolutament digne de la gran família gitana a la què ell mateix pertanyia.

No obstant això, el seu arxiu amaga molts secrets igualment valuosos, com les seves instantànies de Barcelona, ​​París o Menorca; de l’Exposició Universal de Brussel·les de la dècada dels 50; o dels seus viatges al voltant del món al costat de l’humorista Robert Lamouret i l’artista nord-americana Vicki Ross; així com un dels pocs testimonis gràfics que hi ha dels joves francesos que van fugir del nazisme a través de l’Espanya franquista.

 

Una historia atípica

Nascut als afores de París, fill d’una paia i d’un gitano, el caràcter inquiet i cosmopolita de Jacques Léonard el va portar a exercir tants oficis com països va visitar. Però des de jove va sentir atracció pel món de la imatge, dedicant-se al cinema durant anys (va treballar en els cèlebres estudis Gaumont i va col·laborar en diverses ocasions amb el realitzador Abel Gance) i el 1952, superats ja els seus 40 anys, va acabar per instal·lar-se a Barcelona , iniciant la seva activitat com a fotògraf freelance.

La raó del seu assentament va ser el seu enamorament i casament amb la model de pintors Rosario Amaya, d’ètnia gitana, que vivia a les barraques de la muntanya de Montjuïc. Així va ser com Léonard no només va recuperar part dels seus propis orígens, sinó que va passar a documentar, entre principis dels anys 50 i mitjans dels 70, la forma de vida i la cultura del poble gitano, d’una manera absolutament incomparable. El seu treball, a més de posseir un caràcter marcadament etnogràfic, va tenir una utilitat pràctica, ja que gràcies al “paio Chac” tots els gitanos podien disposar de fotografies dels seus parents.

D’altra banda, va ser Francesc Català-Roca qui li va proporcionar els seus primers contactes en el sector fotogràfic de la ciutat i aviat va passar a col·laborar amb mitjans com La Vanguardia o La Gaceta Ilustrada, a més de muntar el seu propi laboratori, dedicat a la fotografia publicitària.

Després de mudar-se, amb la seva família, de barri de Gràcia al de La Mina, acabaria trasllandant-se a L’Escala (Girona), on va morir a mitjans de la dècada dels 90, allunyat dels cercles artístics i havent d’esperar a principis de la segona dècada dels 2000 perquè la seva obra comencés a rebre el merescut reconeixement.

 

Un llegat com cap altre

L’Arxiu Família Jacques Léonard, que inclou negatius i còpies vintage des de principis dels anys 40 fins entrats els 70, és avui propietat dels seus fills Santi i Àlex Léonard, i el representa Photographic Social Vision, que s’enorgulleix d’assistir als seus hereus en la gestió dels drets d’autor, la comunicació de la seva obra i la seva venda en el mercat artístic, entre d’altres aspectes.

Fruit de l’estudi d’aquest arxiu, es va descobrir un reportatge que Léonard va realitzar al desembre de 1943, documentant el pas per Madrid i Màlaga de milers de joves, majoritàriament francesos, que intentaven fugir del feixisme, rumb a l’Àfrica. D’aquestes fotografies, neix l’exposició Évadés 29 Decembre 1943, que va presentar un dels poquíssims testimonis gràfics que hi ha d’aquest moment històric.

El nét del fotògraf, Yago Léonard, es va encarregar de recompondre la història de l’avi al documental Jacques Léonard. El payo Chac, que va obtenir 6 nominacions als Premis Goya. Produït per Curt Ficcions, el documental compta amb els testimonis dels fills del fotògraf i imatges recuperades del seu arxiu.

En 2019, fruit d’una exhaustiva tasca d’inventariat, catalogació i digitalització de gairebé 18.000 negatius, gràcies al suport de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i dels fills de Léonard, Photographic Social Vision estrena la web www.jacquesleonard.com, que aglutina la seva obra , bibliografia i filmografia.

Al juliol de 2020, se celebra Alegria, a l’Anne Clergue Galerie d’Arlés (França), la primera exposició que presenta còpies certificades a la venda de la seva obra al seu país natal, durant Arles Contemporain.

Al febrer de 2021 arriba, per fi, la primera exposició de la seva obra a Paris, capital de França i es podria dir que de les arts. “Et si l’on dansait”, a la galeria Durev Events, és una mostra de fotografies, algunes d’elles inèdites, centrades en el ball i el poble gitano, amb la col·laboració de la Anne Clergue Galerie i de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Pots seguir tota l’actualitat sobre la seva obra, a través del compte oficial d’Instagram de l’Arxiu Jacques Léonard.

 

Les seves fotografies a la venda

Descarrega el catàleg amb una selecció de la seva obra a la venda

  • Còpies analògiques realitzades artesanalment, a partir dels negatius originals, i numerades.
  • Impressió en blanc i negre en gelatina de plata sobre paper baritat i bany de seleni.
  • Certificades per Santi Léonard Amaya, fill de Jacques Léonard i representant de l’Arxiu Família Jacques Léonard.
  • Mesures 30 x 40 cm, 40 x 30 cm i 40 x 40 cm.

Per accedir a més obra de Jacques Léonard, obtenir més detalls o demanar cita prèvia per a veure les còpies, contactar a: maria.planas@photographicsocialvision.org o al 93 217 36 63.

 

Algunes imatges emblemàtiques
Trailer del documental "El payo Chac"

Exposicions:

2020

Alegría. Anne Clergue Galerie (Arles, França)

2018

“Évadés. 29 décémbre 1943” / MUME Museu Memorial de l’Exili, La Jonquera, Girona.

2017

“Évadés. 29 décémbre 1943” / dins de DOCfield / Galeria Marc Domènech, Barcelona.

Jacques Léonard,  Palau de Casavells, Casavells, Girona

2016

Vidas gitanas, Colegio de San José de Caracciolos. Universitat d‘Alcalá, Madrid // Clàssics Contemporanis II. 25è aniversari Francesc Català-Roca, espai de fotografia, Barcelona.

Jacques Léonard Vintage, Galería Marc Domènech, Bcn // Fundació Vila Casas, Torroella de Montgrí, Girona.

2014

Vidas gitanas, Centre del Carme, València // Llotja del Peix, Alacant // Palau de Villavicencio, Jerez de la Frontera.

2013

Vidas gitanas, Néprajzi Múzeum. Museu Etnogràfic, Budapest // Werkstätten und Kulturhaus WUK, Viena // Museu da Cidade, Lisboa.

2012

Barcelona Gitana, Casa la Cultura de Girona // Ajuntament de l’Escala

Jacqués Léonard. Pèlerinage gitan, Institut Francès, Barcelona

Vidas gitanas, Museo Memoria de Andalucía, Granada // Centro Cultural Conde Duque, Madrid

2011

Barcelona Gitana. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

 

1961

Les Gitans, Building Publics, Champs Elisées, París