Céline Pannetier


París, 1972

“Amb menys de 10 anys, ja començo a disparar amb càmeres d’ús únic i després amb la càmera Canon A1 prestada (amb prou feines) pel meu pare. Queda gravada una discussió amb la meva mare perquè en recollir les fotos revelades del laboratori, s’enrabia al descubir 24 fotos de vaques… però, què més pot fotografiar una nena de 9 anys en una setmana a Normandia?
Ve després el condicionament de la cambra de bany en càmera negra per investigar el procés de positivar les meves fotos, i en acabar els estudis, somio amb entrar a l’Escola de Periodisme de Lille per emular un dels primers fotògrafs que em van impactar: Robert Capa.

Però com que la vida és una caixa de sorpreses, mai vaig arribar a entrar en aquesta escola. Vaig començar a treballar d’ events & project manager en indústries tan diferents i allunyades de la fotografia com l’hostaleria, la restauració i el real estate, a París i Barcelona. Mentrestant, deixava la fotografia en el marc de l’oci i el personal, tot i que seguia disparant.

Recentment, vaig decidir tornar a donar protagonisme a la fotografia a la meva vida. Em vaig formar en Fotografia Avançada i Fotografia Documental (2014-2016) en mans del gran equip docent del CFD. El projecte de fi de curs, Pescadors, realitzat al port i la llotja de la Barceloneta es convertiria en un projecte més ampli geogràficament en un futur.

Des de fa dos anys, investigo les creacions sorprenents dels raigs de sol quan travessen les ombres al centre de Barcelona. Persegueixo els elements distintius dels dos tipus d’habitants que es barregen i xoquen al centre, els locals i els turistes. Utilitzo els contrastos forts i les ombres dures per aïllar aquests elements de manera a vegades estranya. A dalt il·lustren aquest projecte 10 fotografies del projecte en curs “sunny games”.”

Celine Pannetier