Pascal Hanrion

pascalhanrion.blogspot.fr

pascalhanrion@yahoo.fr


El treball fotogràfic de Pascal Hanrion està basat en l’humanisme, amb referències a Edward S. Curtis, Robert Franck, Willi Ronis o Robert Doineau. Planteja el seu treball en un lloc a partir de la intuïció que alguna cosa és a punt de passar i després camina, va i torna i està en moviment constant, intentant anticipar-s’hi. 

Hanrion li dóna una importància particular a la mirada: és l’expressió furtiva d’un estat d’ànim, l’exteriorització d’un món interior, la projecció d’un sentiment sensible i íntim; com una actitud que pot ser coreografiada, “la mirada és un far que traça una trajectòria que sóc i persegueixo”. En el seu treball també s’ha interessat per l’espontaneïtat dels nens i per les seves formes de jugar amb el temps, amb l’espai i amb la seva pròpia imatge així com d’inventar-se històries o territoris i d’arribar a crear els seus propis universos. 

Pascal Hanrion no es considera un tècnic. El seu treball no comporta complexitat ni sofisticació: ell no busca la composició per si mateixa, sinó que busca el que hi ha d’instantani en una expressió sincera. Li interessa cada vegada més acostar-se al subjecte, extraure d’una situació un instant, destil·lar-lo, fer-lo sublim, retòrcer la visió de la realitat per tal que la imatge sembli que pertany a una altra dimensió, sovint onírica. El que li importa és la intensitat de la relació emocional entre la imatge i l’espectador, la forma com aquesta torna a si mateixa contra els seus propis sentiments i la seva història, la seva dimensió interior. “Em preocupa poc que una imatge no sigui tècnicament perfecta: la vida tampoc ho és”.