Entrevista 2020 > Antonio Pizarro

3r Premi, fotografies individuals, categoria Naturalesa.

Antonio Pizarro

Antonio Pizarro és un dels tres fotògrafs espanyols guardonats amb un World Press Photo a l’edició 2020 del concurs de fotografia més prestigiós del mon. Curiosament, ell no hi era rere la càmera quan va captar la instantània premiada! Una cosa que ell mateix ens explica a continuació i una circumstància que no li treu mèrit, porquè no va ser fàcil captar la majestuositat en ple “vol” d’aquests felins en perill d’extinció que només es troben a la península ibèrica.

Com és possible que prenguessis aquesta fotografia sense estar rere la càmera?

És que va ser presa a distància. Jo no estava present quan els animals van passar per davant de l’objectiu. Vaig fer servir la tècnica de la barrera d’infrarojos per no molestar els animals: en aquesta fotografia no hi ha presència humana, el comportament dels linxs no es veu interferit en cap moment per l’home. Però aquesta fotografia per a mi va ser molt difícil, vaig haver d’estar dutant dos mesos anant i venint a posar i treure la càmera fotogràfica: arribava a les vuit del matí, tornava a les tres, canviava la bateria, marxava de nou, i tornava a les vuit del vespre per veure els resultats i portar-me la càmera. Va ser difícil, però al final va donar resultat. A més, per obtenir aquesta imatge va caldre una anàlisi del comportament de l’animal durant diversos anys. Jo posava càmeres de foto-trampeig pel recorregut que intuïa que l’animal podia fer, i finalment vaig trobar una teixonera (un cau de teixons), a les quals solen acostar-se els linxs, i allà mateix vaig posar la càmera.

Dos linxs ibèrics s’espanten en sentir els trets d’un caçador, a prop d’Aznalcázar, Espanya.
© Antonio Pizarro Rodriguez / Diario de Sevilla
El linx ibèric, que viu a zones d’Espanya i Portugal, és el felí més amenaçat del planeta segons el World Wildlife Fund (WWF). L’espècie es troba en perill d’extinció a causa de diversos factors, com la fragmentació del seu hàbitat forestal i l’aïllament genètic que això provoca, la caça furtiva pel pelatge i l’escassetat de la base alimentària. Els conills, la seva dieta habitual, han estat eliminats gairebé del tot de la zona per una malaltia hemorràgica. A principis dels anys seixanta, la població total de linxs rondava els 5.000 exemplars, i ara compta amb uns pocs centenars. Tot i això, informes recents del World Wildlife Fund indiquen que el nombre de línies va augmentant lentament gràcies a les activitats de conservació.

En què estàs treballant actualment?

Actualment continuo treballant amb el linx ibèric, i el meu proper projecte és donara conèixer la gran feina que ha fet el centre de cria perquè és gràcies a ells que l’expansió del linx ibèric s’està fent d’una manera extraordinària.

Què t’han semblat les imatges premiades al World Press Photo 2020?

M’ha impressionat la qualitat de les imatges guanyadores; són espectaculars. I pel que fa a la meva parcel·la de Natura, em quedo amb les imatges del belga Alain (Schroeder, 1er premi en fotografies individuals, Natura, amb un treball sobre els orangutans d’Indonèsia), és el meu treball favorit aquest any i la història es tremenda! I vull ressaltar també el treball de Steve Winter (2n premi en Temes Contemporanis, amb un reportatge sobre tigres captius als EUA), per a mi és una obra excepcional!

Creus que el fotoperiodisme pot ajudar a canviar les coses?

Els fotoperiodistes reflectim el que veiem i expliquem la realitat del que passa. I moltes vegades serveix perquè les institucions posin de part seva, però d’altres no és així. Així que nosaltres només podem transmetre aquestes imatges a la societat i la resta ja se’ns escapa de les mans.